Implantar el sistema suec, un "èxit" per salvar les pensions públiques a Espanya

El sistema públic de pensions a Espanya afronta els reptes de la sostenibilitat i la suficiència, de manera que un sistema com el de Suècia podria implantar-se amb èxit. El sistema està dissenyat sobre la base de cotitzacions definides a la Seguretat Social i un sistema públic de repartiment basat en comptes nocionals.

"Espanya seria un bon exemple d'un país que pot aconseguir-ho. Estic segur", ha afirmat el professor emèrit de la Universitat d'Uppsala (Suècia), dissenyador del sistema suec de pensions i nou membre del Fòrum d'Experts de l'Institut BBVA de Pensions, Edward Palmer, en una entrevista a Europa Press i publicada a la web de BBVA.

Entre les virtuts del sistema suec de pensions, Palmer ha destacat la seva sostenibilitat i transparència. "Tant les cotitzacions al sistema de comptes nocionals, com els paràmetres financers són sostenibles", ha explicat l'expert.

Per Palmer, la clau en la implantació d'un model de pensions com és el suec en altres països és que es tracta d'un canvi sistemàtic. "No consisteix a limitar-se a polir l'anterior sistema; suposa un canvi radical i això suposa una implicació del 100%", ha afirmat l'expert.

Els comptes nocionals són comptes virtuals individuals per a cada treballador, en què es reconeixen les seves cotitzacions

A Suècia, la legislació inicial és de 1994 i es va introduir per complet el 1999. "Va caldre oblidar-se de totes les idees dels últims 20 anys sobre què fer i començar a construir des de zero", ha revelat l'expert, que considera que es va aconseguir "un sistema de pensions raonable, racional i objectiu".

Aquest sistema s'ha implantat amb èxit en diversos països d'Europa occidental com Letònia, Polònia, Itàlia i fins i tot Grècia i alguns més llunyans com Mongòlia o Kazakhstan. "Hi ha d'haver un període de transició, perquè no es pot canviar del sistema antic al sistema nou d'una vegada", ha reconegut Palmer, que ha destacat l'"èxit" en aquells països que s'han esforçat per assolir els canvis.

TRES PILARS

En concret, el sistema es compon de tres pilars, més una pensió mínima garantida per a persones sense recursos. El sistema està dissenyat sobre la base de cotitzacions definides a la Seguretat Social i un sistema públic de repartiment basat en comptes nocionals, que són comptes virtuals individuals per a cada treballador, en què es reconeixen les seves cotitzacions.

A la cotització definida se suma un 2,5% d'aportació a un sistema privat d'estalvi, també amb aportacions definides. Així mateix, gairebé el 85% dels treballadors suecs s'acullen a un pla de previsió social a través del seu ocupador per al qual aporten un 4,5% dels ingressos. "Quan els arriba el moment i es jubilen, tenen una quantitat de diners en els seus comptes més aquesta taxa de rendibilitat, que és considerable després de 42 anys aportant diners i obtenint rendiments. És així de simple", ha puntualitzat Palmer.

ADAPTACIÓ A L'ESPERANÇA DE VIDA I TRANSPARÈNCIA

En el sistema suec, les prestacions del sistema d'estalvi complementari i les de sistema de comptes nocionals es calculen de la mateixa manera, i el saldo en compte es divideix entre l'esperança de vida.

El sistema permet fer simulacions i prendre la decisió de quan i com jubilar-se

Els diners acumulats fins al moment de la jubilació es divideix entre l'esperança de vida del grup d'edat de la persona que es jubila. "Varia molt si et jubiles als 68 o als 72, ja que quatre anys repercuteixen en una pensió més gran. En aquest cas, la millora rondaria al voltant del 25% més de pensió", ha matisat l'expert suec.

Per Palmer, es tracta d'un sistema "molt transparent", ja que la gent pot veure-ho. Així, els suecs poden veure el seu saldo en compte i obtenir informació d'un servei públic anomenat 'El meu pensió', que els mostra quants diners van a obtenir amb el que tenen acumulat.

D'aquesta manera, el sistema permet fer simulacions i prendre la decisió de quan i com jubilar-se. Entre les possibles opcions, poden combinar una pensió amb una feina, es pot tenir una pensió completa, o treballar a temps complet i acumular més diners en el compte i, per tant, millorar la pensió. "És un sistema molt simple i flexible, perquè la gent pot prendre les seves pròpies decisions", ha detallat Palmer.

Encara que hi ha una edat mínima de jubilació que es va adaptant a l'esperança de vida, i que aviat seran els 64 anys, la idea és que la gent sol·liciti la seva pensió, almenys durant les següents dècades, més proper als 67 anys, segons ha explicat el nou membre del Fòrum d'Experts de l'Institut BBVA de Pensions.