Hisenda deixarà de fer els pagaments de Catalunya però manté el control de les seves finances

Els comptes de la Generalitat de Catalunya han tornat a l'estatus que tenien abans del xoc de trens entre l'Estat i el Govern català que va acabar amb la imposició de l'article 155. En la seva presa de possessió, el nou conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat que el seu departament recupera el control dels pagaments de l'administració autonòmica i ja no haurà d'informar de les despeses setmanalment. Però sí d'enviar informes cada mes, com ho estaven fent els seus predecessors, Andreu Mas-Colell i Oriol Junqueras, des de 2015.

El final del control de la Generalitat per part del Govern, que s'ha produït de forma automàtica amb la presa de possessió del nou Executiu de Quim Torra, ha suposat també el de l'última intervenció que va imposar el Ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro. Al setembre i davant l'imminent referèndum de l'1-O, el ministre sortint va prendre les regnes dels comptes i va ordenar el lliurament d'informes setmanals a la interventora de l'ens autonòmic, que només durant l'últim trimestre de 2017 afectaven 5.000 milions d'euros de pressupost. Aquesta mesura es va reforçar amb la imposició del ja citat article constitucional.

No obstant això, el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha confirmat que el control anterior, que es manté des de fa tres anys, seguirà vigent, tot i les peticions d’Aragonès. El flamant conseller havia reclamat que es retirés però Ábalos ha respost, en declaracions a Antena 3, que els comptes seguiran "intervinguts", fent al·lusió a les mesures lligades al control del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que va imposar Montoro, amb la connivència del llavors conseller d'Economia Andreu Mas-Colell. En tot cas, Ábalos ha afegit que les mesures preses en "moments excepcionals" s'hauran d'anar adaptant a la "recuperació de la normalitat".

DE TORNADA AL CONTROL DE L’FLA

Des que al novembre de 2105 es va aprovar l'ordre ministerial per evitar que la liquiditat de l’FLA es pogués emprar per finançar l'independentisme, els funcionaris de la Generalitat informen escrupolosament dels seus moviments a l'Estat. Així, envien a Hisenda cada mes i cada trimestre informació com l'estat de la tresoreria amb la situació dels pagaments, el grau d'implementació de les mesures d'ingressos i despeses acordats, el nivell de deute, els venciments o els pagaments diferits pendents.

La freqüència d'aquest escrutini es va incrementar a setmanal al setembre de 2017, quan el Govern va assumir el control total dels pagaments de l'administració catalana. Però ara els funcionaris hauran de tornar a informar mensualment de les seves activitats econòmiques. En definitiva, el que ha confirmat Ábalos és exactament el mateix que al seu dia va apuntar l'exministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, i que assegura qui sigui el nou titular de l'Agència Tributària el control sobre el 95% dels ingressos del Govern català.

Entre els requisits que es mantindran en vigor consten: l'obligació de destinar de manera prioritària els recursos rebuts de l'Estat (FLA i sistema de finançament) a l'abonament de factures dels serveis públics.

A més, l'interventor de la comunitat haurà de tornar a remetre a Hisenda una actualització mensual de tota l'execució del pressupost de l'administració catalana, de les seves empreses i organismes i facilitar mensualment un certificat amb tota la informació dels pagaments realitzats durant el mes anterior per garantir el seu compliment.

Un altre requisit per a Catalunya era el d'interconnectar el seu registre comptable amb el Punt General d'Entrada de Factures Electròniques (Face), per conèixer i permetre la traçabilitat de totes les factures, simultàniament al seu apunt al registre.

ALTRES PETICIONS A SÁNCHEZ

Al marge del control dels comptes, Aragonès ha considerat que el nou president del Govern, Pedro Sánchez, té "moltes oportunitats" per fer gestos d'acostament amb Catalunya. En una entrevista aquest dilluns a TV3 recollida per Europa Press, ha indicat que pot traslladar els polítics presos a presons de Catalunya, ja que és una decisió que depèn d'Institucions Penitenciàries, i la Fiscalia General de l'Estat podria demanar el seu alliberament: "No li estem demanant res que no pugui fer".

A més, ha apuntat que també "té l'oportunitat de no posar traves" a la restitució de lleis socials aprovades pel Parlament que el PP va recórrer davant el Tribunal Constitucional.