Guindos arriba a la vicepresidència del BCE després de la retirada de Lane

Ja és oficial. Luis de Guindos és el candidat de l'Eurogrup per convertir-se en el primer vicepresident espanyol en la història del Banc Central Europeu (BCE) a partir de juny. La renúncia de Philip Lane ha aclarit el camí per complet a l'encara ministre d'Economia.

Espanya ja té el que volia: recuperar la seva cadira al Comitè Executiu del BCE. Luis de Guindos ja té el que volia: la vicepresidència del BCE. I el BCE ja té el que no volia: un ministre que salta de manera directa de l'Eurogrup al banc central.

Tal com s'esperava, l'encara ministre d'Economia espanyol surt com a únic candidat de l'Eurogrup, el fòrum que reuneix els ministres d'Economia i Finances de l'Eurozona, per ser el nou número 2 de la institució monetària des del juny, quan caduca el mandat de l'actual vicepresident, el portuguès Vítor Constancio. Allà, entre els 'seus', ja que com actual ministre d'Economia segueix sent el representant espanyol a l'Eurogrup, Luis de Guindos ha estat l'encarregat de retornar Espanya al directori del BCE, compost per sis membres i on el nostre país havia tingut fins a la data dos representants, Eugenio Domingo Solans (1998-2004) i José Manuel González Páramo (2004-2012), després de la renúncia del seu rival, l'irlandès Philip Lane.

Conscient que Espanya ho tenia tot ben lligat, l'irlandès s'ha 'estalviat' el tràngol de la votació a l'Eurogrup i ha reforçat la seva posició per ser algú important al BCE des de 2019

Conscient dels suports amb què comptava Guindos, amb Alemanya i França al capdavant, i que l'any que ve podrà aspirar a un altre lloc llaminer, com el d'economista en cap del BCE quan venci el mandat de l'alemany Peter Praet, Lane ha deixat el camí lliure a l'espanyol. Amb aquesta admissió de la realitat, és a dir, que Espanya ho tenia tot ben lligat per assolir la vicepresidència, l'irlandès s'ha 'estalviat' el tràngol de la votació a l'Eurogrup i ha reforçat la seva posició per ser algú 'important' al BCE des de l'any que ve.

Espanya recupera així pes i influència a les zones nobles, als passadissos i als despatxos on es 'couen' les coses a l'Eurozona, després d'anys de recessos en aquest terreny. I reinstaura el pacte no escrit segons el qual les quatre grans potències de la regió, com són Alemanya, França, Itàlia i Espanya, sempre ocuparien un lloc al Comitè Executiu del BCE.

Com el propi Guindos va escriure al seu llibre, España amenazada, i com va reconèixer també durant la roda de premsa durant la qual la seva candidatura es va fer oficial, Espanya no va aconseguir rellevar González Páramo amb un altre representant espanyol el 2012 per la crisi econòmica i financera en què estava sumida. "Estava clar que ens baixaven, si més no, a la segona divisió", lamentava Guindos al seu llibre sobre l’impossibilitat de retenir aquesta cadira. Ara Espanya aconsegueix l'ascens amb ell com a protagonista.

SEGÜENTS PASSOS

Amb el resultat de l'Eurogrup, això sí, no acaba el procés. Queden altres passos per fer. Aquest dimarts, l'Ecofin recollirà el que ha passat aquest dilluns, li donarà caràcter oficial i l'ha d'elevar al Consell Europeu, que resoldrà definitivament l'assumpte durant la reunió dels dies 22 i 23 de març.

Tot i que, per tant, caldrà esperar encara un mes perquè finalitzi formalment el procés, pel camí encara queden 'serrells' per resoldre, en forma dels pronunciaments del mateix BCE i del Parlament Europeu.

Amb Guindos, Espanya fa història al BCE per duplicat. Primer, elevant un espanyol a la vicepresidència. I segon, col·locant de manera directa un ministre al banc central

Del primer no s'esperen grans escarafalls per molt que Guindos no fos ‘el seu’ candidat. Agradava més el perfil tècnic que tenia el candidat irlandès, Philip Lane, que el polític de l'espanyol. La passarel·la directa que l'espanyol estrenarà per passar l'Eurogrup al BCE no agrada gens a Frankfurt, on el banc central té el seu quarter general i on la defensa de la seva independència respecte a les pressions polítiques queda menys clara amb aquest nomenament, però tot indica que l'entitat presidida per Mario Draghi no voldrà 'rebre' malament el que serà el seu número 2. Més que res, perquè l'opinió del BCE, per més rellevant que pugui semblar, no és vinculant. És a dir, no té cap capacitat de veto.

Del Parlament, en canvi, sí que pot venir un vot contrari a Luis de Guindos, però no per ell mateix, sinó pel fet que sigui un home i no una dona. Ja va passar el 2012, quan el Parlament va vetar el nomenament d'Yves Mersch per aquest motiu. Sis anys després, amb només una dona entre els sis components del Comitè Executiu i amb prou feines dues dones entre les vint persones que integren el Consell de Govern de l'entitat, el Parlament podria denunciar aquesta situació per molt que, com passa amb el BCE, el seu veto no sigui vinculant.

Mentre se solucionen aquests requisits, Guindos ja pot anar preparant la mudança. De Madrid a Frankfurt. De la cartera ministerial a la de banquer central. Es compleix així la garantia que el llavors ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, li va donar el 2014. "Schäuble em va garantir que la primera vacant al BCE seria per a Espanya", va confessar també al seu llibre. Espanya torna així al Comitè Executiu, i ho aconsegueix fent història. Per dues vegades. Primer, amb un espanyol aconseguint la vicepresidència, cosa que mai abans s'havia vist. I segon, amb un ministre saltant directament al banc central, cosa que tampoc abans s'havia vist.