Guerra Escrivá-Iglesias: de la renda mínima, l'única cosa segura és que quan vingui no se n'anirà

El Govern de coalició acumula una discrepància més: la renda mínima. Encara que és cert que tots dos partits han estat d'acord a implementar-la aquesta legislatura, la crisi de la pandèmia del Covid-19 ha precipitat la necessitat de fer-la efectiva. I aquí és quan ha saltat la guerra entre els seus dos màxims representants. Si Unidas Podemos insisteixen a tirar-la endavant ara mateix, des del PSOE prefereixen accelerar els tràmits, però assegurant-se abans de tenir tots els detalls ben lligats. Això ha frustrat els plans de conèixer-ne més detalls aquesta setmana.

Ara com ara, l'única cosa en què semblen estar d'acord és que cal aprovar-la abans del que s'havia previst i que continuarà en vigor encara quan passi aquesta situació excepcional; o sigui, que serà definitiva. També, que arribarà a més d'un milió de llars, prop de 3 milions de persones, la meitat d'aquestes llars amb criatures i un 10% monoparentals, segons els detalls donats pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

Segons s'ha comentat des de l'Executiu, encara que no hi ha res fixat ara com ara, se'n beneficiarien aquells ciutadans sense ingressos o amb rendes molt baixes, inferiors a 200 euros mensuals si viuen sols, i que no s'han pogut acollir a cap de les mesures adoptades fins ara. En cas que convisquin amb una altra persona, haurien de tenir una renda familiar mitjana per sota dels 450 euros.

Respecte a la quantitat, s'ha establert entre els 500 euros o el 80% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples IPREM, que són uns 430 euros. En famílies de dos adults amb dos fills a càrrec, l'ingrés pot arribar als 950 euros, en afegir-s'hi una quantitat per cada fill. Serà compatible amb les rendes de les CCAA.

I de moment, poca cosa més se'n sap. Com ha reconegut el mateix Escrivá, "aquesta mesura estava prevista per a més endavant en la legislatura", però és "urgent avançar-la" perquè "hi ha gent que veurà deteriorada la seva situació i hem d'ajudar-los". No obstant això, en tractar-se d'un "instrument nou", considera que "cal fer-ho bé i amb precisió" i "és important tenir clar fins on podem arribar i el col·lectiu".

Per això, ha assegurat que els detalls es comunicaran quan estiguin "avaluats", amb la qual cosa ha frenat els peus al ministre d'Assumptes Socials, Pablo Iglesias, que aquest dijous pretenia fer-ne la presentació, després d'acordar la seva posada en marxa al maig amb el president del Govern, Pedro Sánchez, malgrat no tenir-ho tot lligat. Després va haver de reconèixer que tots dos ministeris havien de mantenir més reunions per acabar de definir-ne els detalls.

QUANT LI COSTARÀ A l'ESTAT?

Pel que fa al cost que tindrà per a l'Estat, tampoc es coneix encara aquest import. No obstant això, l'estiu de l'any passat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), presidida llavors precisament per Escrivá, apuntava una xifra que rondaria els 5.500 milions d'euros.

Els diferents col·lectius han expressat què opinen sobre aquesta renda mínima. Des dels sindicats, UGT creu que és "imprescindible", però que "haurà de negociar-se, cercant els consensos més amplis possibles", com diu CCOO, que també demana participar en la negociació. Per part seva, CEOE i Cepyme diuen que "en cap moment" se'ls n'ha fet partícips, però que comparteixen "que cap ciutadà no pot quedar desatès en aquesta crisi". Mentrestant, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, creu que és important que, mentre duri la crisi derivada del coronavirus, hi ha d'haver una renda mínima, però "d'emergència i clarament temporal".