González Páramo (BBVA) avisa que el BCE començarà a pujar els tipus al final de 2018
El conseller executiu de l'entitat creu que les condicions per justificar la política ultra-expansiva del BCE "estan començant a desaparèixer"
- Augura també una reducció addicional de les compres d'actius a la tardor
- En castellano: González Páramo (BBVA) avisa que el BCE empezará a subir los tipos a finales de 2018
BBVA ha reiterat el seu pronòstic que el Banc Central Europeu (BCE) acabarà amb els diners gratis a finals de 2018. L'entitat dirigida per Francisco González ha assenyalat en diverses ocasions que fixa el seu horitzó per a la primera pujada de tipus del supervisor monetari europeu durant els últims mesos de l'any que ve i així ho ha tornat a expressar el conseller executiu de BBVA, José Manuel González-Páramo, durant la seva intervenció a la XXXIII Reunió del Cercle d'Economia a la localitat catalana de Sitges.
El banc central porta una dècada sense efectuar un moviment similar. L'últim augment de tipus va ser a l'octubre de 2008, quan encara n’era president el francès Jean Claude Trichet. Al final d'aquest any, van començar les retallades que van portar els tipus d'interès a conquerir un mínim històric rere l'altre, fins a caure al 0% al març de 2016. La facilitat de dipòsit va entrar en números negatius gairebé dos anys abans, al juny de 201, i es va situar al -0,4% actual fa també més d'un any.
Les condicions en què es va desplegar la política monetària extraordinària del BCE estan "començant a desaparèixer", assenyala José Manuel González-Páramo
González-Páramo ha argumentat que les condicions en què es va desplegar la política monetària extraordinària del BCE estan "començant a desaparèixer", ja que el risc de deflació ha quedat enrere, s'ha normalitzat el sistema financer i s'han reforçat les regulacions financeres, cosa que permet modificar aquestes polítiques i entrar en una fase de normalització.
"El BCE no pot actuar sol davant de la crisi i ja va sent hora que altres autoritats facin un pas endavant i en prenguin el relleu", ha considerat, segons recull Europa Press i ha augurat que probablement a la tardor el BCE anunciarà una reducció addicional de la compra d'actius i que a mesurats de l'any que ve s'eliminaran completament, de manera que es veurà la primera pujada dels tipus al final de 2018.
El pronòstic del BBVA ja havia estat expressat anteriorment pel seu Servei d'Estudis, encara que ara han retallat el rang temporal que atorguen a la reducció dels estímuls. En un recent informe preveien que es mantindrien estables aquest any, per començar a reduir-se el 2018 i acabar amb la ja esmentada pujada de taxes, tot i que ara creu que el president del BCE, Mario Draghi, disminuirà les injeccions mensuals de 60.000 milions al setembre o octubre - al novembre no hi ha reunió.
El desembre de l'any passat, el BCE va decidir prorrogar nou mesos, fins al desembre de 2017, el programa de compra de deute que vencia al març. No obstant això, des d'aquest mes d'abril el seu volum s'ha rebaixat de 80.000 a 60.000 milions d'euros mensuals. Si es manté aquest calendari, aquest estímul suposarà la compra d'actius per part del banc central per import d'almenys 540.000 milions d'euros addicionals, cosa que impulsarà la xifra destinada a aquest efecte des del començament del programa al març de 2015 fins a uns 2,3 bilions d'euros.
EL QUE DIU DRAGHI
Tot i la pressió que l'organisme està rebent, especialment des d'Alemanya, on la mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, va criticar-lo recentment la debilitat de l'euro i ha apuntat directament a l'estratègia de Draghi, el banquer central ha insistit aquesta mateixa setmana a la defensa de les mesures que ha pres el supervisor com a resposta a la crisi. I no veu raons per desviar-se’n per ara.
Tant els 'diners gratis' com les polítiques no convencionals, basades en la compra d'actius per valor de 60.000 milions d'euros, continuaran almenys fins al desembre, va defensar l'italià aquest dimecres des de Madrid, durant la jornada d'estabilitat financera organitzada pel Banc d'Espanya. El motiu és conegut per tots: els estímuls "han permès un entorn més llarg de tipus d'interès ampli sense efectes negatius a l'estabilitat financera", cosa que, segons el parer de Draghi, ha estat fonamental per la recuperació econòmica i per aplacar les turbulències financeres.