Goldman Sachs alerta que la tensió a Catalunya suposa "el major risc per a la recuperació"

Goldman Sachs considera que el conflicte polític entre Espanya i Catalunya és "el risc més notable per al comportament del deute sobirà espanyol i per a la recuperació econòmica. Les tensions han augmentat durant les últimes setmanes i poden augmentar més fins a l'1 d'octubre", afirmen aquests experts.

Segons el banc nord-americà, el fet que Catalunya estigui desafiant directament el Govern espanyol és un risc molt important per a les empreses espanyoles. En aquest sentit, ha retallat la seva recomanació sobre Caixabank fins a 'neutral' des de 'mantenir' després de destacar que el 26% de les seves oficines a Espanya es troben a Catalunya. Per contra, ha elevat el seu consell sobre Bankinter fins a 'neutral' des de 'vendre', entre altres coses per la seva menor exposició a Catalunya (11% d'oficines)

El primer ple del Parlament després del període estival ha arrencat aquest dimecres i seguirà dijous, amb el punt de mira posat sobre la llei del referèndum impulsada per JxSí i la CUP. Els dos grups han registrat un escrit dirigit a la Mesa del Parlament perquè admeti a tràmit la llei del referèndum durant la reunió que manté des de les 9:00 hores perquè es pugui debatre i aprovar durant el ple.

La taula ha admès a tràmit la llei del referèndum amb 5 vots a favor de JxSi i Catalunya Sí Que És Pot i els lletrats del Parlament han avisat que la decisió contravé el Tribunal Constitucional (TC). El debat inicial ha donat lloc al fet que la taula reconsideri la inclusió del debat d'aquesta norma.

Indubtablement, tots aquests moviments estan afectant la renda variable espanyola, que des de fa diverses sessions està comportant pitjor que altres borses europees com la francesa o l’alemanya. A l'agost, Santander, Telefónica i Inditex han baixat un 5% i BBVA, un 3%. I setembre no ha començat millor, ja que fins ara amitjanen un descens del 2%.

UN EFECTE MÉS NEGATIU QUE EL BREXIT

Aquest dimarts, van ser els analistes del banc holandès ING que han assenyalat els efectes negatius que tindria la independència de Catalunya. En la seva opinió, la ruptura de Catalunya amb l'Estat derivaria en un "prolongat període d'inestabilitat" els efectes serien "proporcionalment pitjors" que els del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE).

Si hi ha independència, els experts d'ING van subratllar que serà "el sector privat que en pagarà fonamentalment les conseqüències". A l'informe "Catalunya, el cost de ser solter", l'economista Geoffrey Minne va assenyalar que l'efecte més immediat serà una caiguda en el consum domèstic. Segons dades de Metroscopia, un 62% de catalans està preocupat pel futur de la regió i argumenta que si "aquesta preocupació es converteix en pànic, la situació es pot complicar amb controls de capital".

La incertesa entre els consumidors es veurà seguida de dubtes entre els inversors ja que "qualsevol percepció de risc polític pot afectar les entrades de fons estrangers", va afegir l'economista d'ING, que dóna per fetes les turbulències polítiques després de la declaració d'independència i la consegüent sortida de la UE.

L'abandonament de l'Europa dels 'vint-i-vuit' fa molt difícil la permanència de la regió al mercat europeu, cosa que provocarà que "la inversió pot acabar redirigint fora de la regió", va explicar Minne. El 70% de les inversions internacionals a la comunitat autònoma arriben dels 'vint-i-vuit', injeccions de capital que va considerar que s’alentirien o frenarien indefinidament davant un estatus d'exclusió del mercat europeu.

43.000 milions d'euros en exportacions de Catalunya a la UE, en escac per la independència

PÀNIC ENTRE ELS EXPORTADORS

Les empreses exportadores a la UE patiran dramàticament la pèrdua d'afiliació europea de la regió. Més si es té en compte que la potència exportadora de Catalunya -que s'ha incrementat un 8% durant els últims dos anys- es concentra a la UE, els estats membres reben un 65% de les vendes exteriors totals de la regió. Són a prop de 43.000 milions d'euros, comparats amb els poc més de 22.000 milions que la comunitat autònoma exporta a la resta del món.

Per posar un exemple, el 2016, les vendes catalanes només a Portugal van superar la suma de les exportacions als EUA, la Xina i el Japó. El país lusità és el quart soci comercial de Catalunya, per sota d'Alemanya, França i Itàlia i per sobre del Regne Unit. A aquestes xifres cal sumar-hi el consum intern de productes catalans al mercat estatal, on la regió ven un 45% de la seva producció. L'abandonament del mercat comunitari, ha matisat l'economista de l'entitat amb seu a Amsterdam, "suposaria la imposició d'aranzels i l'increment dels costos administratius de les companyies".

La conclusió de l'economista d'ING va ser que "construir una república catalana pot arribar a ser un projecte molt car, ja que l'estatus del nou país queda en mans de la bona voluntat dels governs europeus (incloent-hi l'espanyol)". Minne, que no és gens optimista amb el desenllaç, va assenyalar que "el cost econòmic per a Catalunya pot excedir proporcionalment més al que el Regne Unit haurà d'assumir per la ruptura amb el bloc comunitari a llarg termini".