Govern i agents socials aborden el teletreball després de les primeres al·legacions

El Govern abordarà aquest dilluns de nou amb els agents socials la regulació del teletreball en una reunió del diàleg social en la qual està previst que l'Executiu presenti una nova proposta després de les al·legacions dels sindicats i els empresaris a l'avantprojecte de Llei de Treball a Distància elaborat pel Govern, segons han indicat a Europa Press fonts de la negociació.

La nova trobada del diàleg social es produirà a les 16.00 hores d'aquest dilluns entre el secretari d'Estat d'Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, i els representants de CC.OO., UGT, CEOE i Cepyme, després del 8 de juliol en el qual es va fixar un calendari de negociacions i la presentació d'al·legacions per part de sindicats i empresaris a l'avantprojecte elaborat pel Ministeri de Treball.

D'aquesta manera, està previst que en aquesta segona reunió de la negociació sobre la regulació del teletreball a Espanya, el Govern presenti una nova proposta que reculli algunes de les propostes de sindicats i empresaris després de les al·legacions realitzades pels agents socials a l'avantprojecte de Llei per a la regulació del Treball a Distància, segons han indicat les mateixes fonts.

A la primera trobada del 8 de juliol, les parts van destacar que es tractava de primers contactes, i van coincidir en la necessitat de continuar treballant en el marc del diàleg social a partir de les aportacions a l'avantprojecte.

CEOE VEIA EL TEXT "DESEQUILIBRAT" I "ALLUNYAT DE LA REALITAT"

En un comunicat remès després de la primera reunió, CEOE va titllar de "desequilibrat" el text de l'avantprojecte de Llei de Treball a Distància sotmès pel Ministeri de Treball i Economia Social a informació pública, considerant que té un enfocament "erràtic" i "allunyat de la realitat" del teixit productiu espanyol i de les necessitats d'empreses i treballadors.

La patronal va criticar que es concebés el text al marge del diàleg social, retret que també van fer els sindicats, i va advertir que "lluny de fomentar amb garanties la utilització d'aquesta manera d'organització del treball ,podria desincentivar-ne la implantació a Espanya i alentir-ne la consolidació" ja que l'enfocament no aporta la "confiança i la seguretat" necessàries per generar inversions i ocupació.

Els empresaris advoquen per incorporar "el vector de la sostenibilitat" al seu esperit i a l'articulat, fomentant el protagonisme de la negociació col·lectiva per a una millor adaptació a les diferents realitats que es viuen als diferents sectors de l'economia i la societat.

ELS SINDICATS DEMANEN QUE LES EMPRESES COMPENSIN PER LES DESPESES

Per part seva, tant UGT com CC.OO. reclamen que el teletreball tingui caràcter voluntari; que les empreses posin els mitjans necessaris perquè els seus empleats puguin treballar des de casa; que es compensi econòmicament les despeses derivades del treball a les persones que teletreballen; el dret a la desconnexió; el respecte a la jornada laboral, i mesures específiques per a la prevenció de riscos laborals i garantir la seguretat i salut laboral dels teletreballadors, entre més qüestions.

El secretari de Política Sindical d'UGT, Gonzalo Pino, va defensar que el teletreball ha de recollir-se com un dret generalitzat per a tots els treballadors, no vinculat exclusivament a la conciliacióm per no convertir-lo en una eina de discriminació laboral.

Des de CC.OO., la secretària d'Acció Sindical, Mari Cruz Vicente, va assegurar sobre el pagament de les despeses que la CEOE va al·ludir a la trobada a l'acord europeu que van signar sindicats i empresaris europeus al 2002, en el qual es contemplava que les despeses les han d'assumir les empreses, per la qual cosa considera que "no haurien de posar-hi gaires pegues".

L'AVANTPROJECTE DEL GOVERN

Segons l'avantprojecte de Llei de Treball a Distància que ha elaborat el Govern, i que té com a marc l'acord europeu sobre teletreball, els empleats que teletreballi tindran dret a un "horari flexible" i podran "alterar" aquest horari respectant la normativa sobre temps de treball i descans, excepte en el cas dels temps de disponibilitat obligatòria o els límits que s'hagin acordat.

A més, el text normatiu fixa que els costos que comporti per al treballador el desenvolupament del treball a distància hauran de ser sufragats en la seva "totalitat" per l'empresa.

La nova llei defineix al treball a distància com "aquell treball que es presta al domicili de la persona treballadora o al lloc lliurement triat per aquesta, durant tota la seva jornada o una part d'aquesta, de manera no ocasional"; i el teletreball com "aquell treball que es duu a terme mitjançant l'ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació".

El treball a distància serà voluntari per a la persona treballadora, i requerirà un acord de treball a distància, si bé els contractes en pràctiques i els contractes per a la formació i l'aprenentatge no admeten acord de treball a distància, sense perjudici del desenvolupament telemàtic, en el seu cas, de la formació teòrica vinculada a aquests darrers.

Així mateix, fixa la igualtat de tracte i no discriminació, per la qual cosa estableix que les persones que desenvolupen treball a distància tindran els mateixos drets que haguessin ostentat si prestessin serveis al centre de treball de l'empresa, excepte aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral de manera presencial.

A més, assenyala que no sofriran perjudici en les seves condicions laborals, incloent-hi retribució, estabilitat en l'ocupació i promoció professional.

Respecte a l'horari, la norma recull el "dret a l'horari flexible" i estableix que la persona que desenvolupa treball a distància podrà "alterar" l'horari de prestació de serveis, encara que es podrà establir un registre horari que reflecteixi "fidelment" el temps que la persona treballadora que fa treball a distància dedica a l'activitat laboral, sense perjudici de la flexibilitat horària.

Haurà d'incloure, entre altres, el moment d'inici i finalització de la jornada i dels trams d'activitat, el temps d'activació i desactivació dels equips o el temps dedicat a la preparació i realització de les tasques de cadascuna de les fases del cicle de processament i lliurament.

L'avantprojecte dedica un espai rellevant al tractament dels drets de contingut econòmic, establint que el desenvolupament del treball a distància "haurà de ser sufragat íntegrament per l'empresa, i no podrà suposar, en cap cas, l'assumpció per part de la persona treballadora de despeses, directes o indirectes, relacionats amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral".

D'aquesta manera, per mitjà de conveni col·lectiu o d'acord entre l'empresa i la representació legal de les persones treballadores, podrà establir-se el mecanisme per a la determinació d'aquestes despeses, que podrà consistir en complements específics que, en tot cas, hauran de garantir la "completa compensació" d'aquests.

Igualment, els treballadors a distància tindran dret a la dotació de "tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l'activitat", de conformitat, com a mínim, amb l'inventari incorporat en l'acord fixat per la llei.

La norma aborda el dret a la desconnexió digital de les persones que treballen a distància, particularment en teletreball, i apel·la a la negociació col·lectiva o acord d'empresa amb l'objectiu d'evitar l'anomenat 'smart working' (treball en qualsevol moment i a qualsevol lloc).

No obstant això, el text indica que el control de l'activitat correspondrà a l'empresa.