Gibraltar agafa la davantera i llançarà la primera regulació del món sobre les ICOs

Mentre les autoritats financeres de tot el món llancen advertiments i avisos sobre les emissions inicials de monedes (ICOS per les sigles en anglès), el Govern de Gibraltar ha agafat impuls i serà pioner en dibuixar línies vermelles per a aquestes iniciatives. La Comissió de Serveis Financers de Gibraltar (GFSC) han anunciat que durant les pròximes setmanes desenvoluparan un projecte de llei que regularà aquest mecanisme mitjançant el qual les startups de la blockchain busquen finançament.

Així, el territori britànic situat a la Península Ibèrica, prepara un conjunt de normes que apunta regular la promoció, venda i distribució de tokens digitals al territori de Gibraltar. Aquest esborrany de llei serà el primer conjunt de regulacions desenvolupat específicament per a ICOs, afirmen els legisladors gibraltarenys.

Un dels aspectes principals de la llei sobre emissions inicials de moneda que prepara la GFSC serà la introducció del concepte de "patrocinadors autoritzats"

Un dels aspectes principals de la llei sobre emissions inicials de moneda que prepara la GFSC serà la introducció del concepte de "patrocinadors autoritzats" que considera "responsables de garantir el compliment de les normes de divulgació i delictes financers", segons ha explicat Sian Jones, un dels assessors principals de GFSC en declaracions a 'Reuters'.

El projecte de llei també establirà regles de divulgació que requeriran que els projectes d’ ICOs brindin "informació adequada, precisa i equilibrada a qualsevol persona que compri els tokens", van explicar a l'agència de notícies el govern i la Comissió de Serveis Financers.

ADVERTÈNCIES DELS REGULADORS

Només el 2017, més de 3.700 milions de dòlars es van recaptar a través d'emissions inicials de tokens virtuals, en comparació amb els tot just 100 milions de 2016. Aquesta ràpida expansió del mercat d'ICOs és el que, segons informes, ha provocat que els reguladors de Gibraltar prenguin mesures.

Però no només al penyal, els supervisors financers de tot el món han llançat dures advertències des del passat estiu sobre aquests mecanismes. La Securities Exchange Comission dels EUA (SEC per les sigles en anglès), ha estat l'entitat que més iniciatives ha pres en aquest camp. A més d'avisar que molts d'aquests tokens han de ser considerats valors i dels riscos que comporten per a l'inversor, ha intervingut i frenat algunes ICOs.

A Espanya, La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d'Espanya han redoblat la seva alerta sobre el risc que comporta per a l'inversor minorista invertir en monedes digitals com el bitcoin.

Fins a la data, han assenyalat en un comunicat conjunt, cap emissió de monedes digitals ni cap ICOs ha estat registrada, autoritzada o verificada per cap organisme supervisor a Espanya. Això implica que no hi ha monedes digitals ni "tokens" emesos en ICOs l'adquisició o tinença de les quals a Espanya pugui beneficiar-se de cap de les garanties o proteccions previstes a la normativa relativa a productes bancaris o d'inversió. Aquests fenòmens no són particulars d'Espanya sinó que s'estan produint en molts països i tenen una dimensió internacional clara.

La CNMV i el Banc d'Espanya consideren essencial que qui decideixi comprar aquest tipus d'actius digitals o invertir en productes relacionats amb ells consideri tots els riscos associats i valori si té la informació suficient per entendre el que se li està oferint. En aquest tipus d'inversions hi ha un alt risc de pèrdua o frau.

Per exemple, en alguns països s'han detectat estafes i esquemes piramidals relacionats amb la col·locació d’ICOs en què els fons recaptats s'empraven per fins diferents als anunciats. També hi ha hagut casos d'ús de monedes digitals amb el propòsit de blanquejar capitals.

En moltes ocasions els diferents actors implicats en l'emissió, custòdia i comercialització de monedes digitals (plataformes d'intercanvi, emissors d’ICOs, proveïdors de carteres digitals, etc.) no es troben localitzats a Espanya, de manera que la resolució de qualsevol conflicte podria quedar fora de l'àmbit competencial de les autoritats espanyoles i estaria subjecte al marc normatiu del país en qüestió.