Gestha veu "impossible" que l'impost a les tecnològiques pugui finançar la pujada de pensions

El sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) veu "impossible" que l'impost a les tecnològiques pugui finançar la pujada de l'1,6% de les pensions que van pactar el Govern i el PNB per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, encara que s'accelerin els tràmits a la Unió Europea per a la seva posada en marxa.

En una nota, el sindicat apunta que l'anunci d'aquest impost a les tecnològiques no es tracta de cap novetat, ja que la Comissió Europea va plantejar el 21 de març passat un esborrany de directiva perquè aquestes grans companyies digitals (com Amazon, Google o Apple) acabin tributant als països de la UE mitjançant un recàrrec al voltant del 3% dels beneficis obtinguts per les seves vendes a cada país per les empreses de serveis digitals que durant un període impositiu facturin més de 7 milions d'euros, compten amb més de 100.000 usuaris o amb més de 3.000 contractes en un Estat membre.

Els tècnics consideren que aquest impost no estaria vigent, com a molt aviat, fins a 2020 i sostenen que la Comissió Europea quantifica una escassa recaptació en tota la UE que rondaria als 5.000 milions d'euros per aconseguir un consens dels països membres més ràpid, especialment dels cinc més reticents (Irlanda, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Àustria) que concentren la majoria de les seus a Europa de les empreses tecnològiques.

Així mateix, assenyala que la dificultat perquè aquest gravamen sigui efectiu està en que encara es troben per definir tant els criteris per distribuir els beneficis de cada multinacional a cada país membre com la forquilla en què es permetrà establir el recàrrec en l'Impost Sobre Societats Nacional, per la qual cosa resulta "complicat" que Espanya ingressi una mica més de 500 milions a mitjà termini, xifra allunyada dels aproximadament 1.600 milions que costaria indexar les pensions a l'IPC.

SISTEMA MIXT DE FINANÇAMENT: QUOTES SOCIALS I IMPOSTOS

L'organització recorda que fins i tot el president del Govern, Mariano Rajoy, va negar la possibilitat que el gravamen s'implantés unilateralment i va assegurar que hauria d’implementar-se en el conjunt de la UE, com estan estudiant els diferents països comunitaris com una "solució provisional" fins que s'arribi a un acord definitiu a l'OCDE per adoptar una base imposable consolidada comuna de l'impost sobre societats (BICCIS), que pretén que totes les multinacionals contribueixin a cada país d'acord amb els beneficis que obtenen en cada un d'ells.

D'aquesta manera, Gestha proposa que l'actualització de les pensions amb l'IPC es consolidi mitjançant un sistema mixt de finançament de la Seguretat Social (quotes socials i impostos) per evitar el desquadrament dels comptes públics de l'organisme, afectant el compliment del dèficit públic espanyol, que aquest any ha de reduir-se des del 3,1% fins al 2,2% del PIB.

Igualment, després de l'escàs marge que ofereix la nova baixada del cost del deute que es va pressupostar fa tot just un mes i la incertesa del cost real del rescat de les autopistes, els tècnics consideren que el PP acabarà presentant esmenes al projecte de llei de Pressupostos de l'Estat per a 2018 amb una retallada equivalent en altres partides de la despesa, que només es podria evitar si augmentessin els ingressos en 1.500 i 1.800 milions aquest any i el pròxim, respectivament, tant com costarà l'increment de les pensions el 2018 i 2019.

Segons el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, "aquests dies ha quedat demostrat que la pujada de les pensions depèn de la voluntat política del Govern, i s'ha posat de manifest la incongruència d'afirmar que vincular a l'IPC les pensions no era sostenible ."

"Ara el Govern ha d'explicar com finançarà aquesta major despesa, tenint en compte que per 2022 s'ha proposat eliminar el dèficit de la Seguretat Social", ha postil·lat Mollinedo, que subratlla que si s'igualés la recaptació a la mitjana ponderada europea, la Seguretat Social espanyola aconseguiria 7.900 milions addicionals cada any, cosa que finançaria la revaloració de les pensions en funció de l'IPC i alliberaria altres 6.300 milions per reduir el dèficit previst d'aquest organisme, el forat del qual l'any passat va superar els 17.000 milions.