Garamendi posa en dubte les previsions del Govern sobre el creixement i el dèficit

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, considera "molt difícil" que l'economia espanyola pugui créixer un 6,8% al 2021, tal com estima el Govern al Pla d'Estabilitat remès a Brussel·les, perquè implicaria un ritme de recuperació "molt pròxim al de caiguda".

"La nostra experiència en crisis com aquesta, que afecten fortament el teixit empresarial, ens indica que, si bé les caigudes solen ser brusques i ràpides, les recuperacions són sempre més lentes i moderades", defensa Garamendi en una entrevista amb Europa Press.

El líder de la CEOE subratlla que, de l'anàlisi del Pla d'Estabilitat se'n pot concloure que el dèficit públic serà "una mica més alt" al que preveu el Govern per a enguany (10,3% del PIB), ja que veu "difícil" que, amb una estimació d'un 9,2% de contracció de l'economia espanyola, els ingressos públics només es redueixin un 5%.

Garamendi adverteix que, si el dèficit públic es desvia, el deute públic en relació al PIB probablement superarà el 115% estimat pel Govern. Les previsions fetes públiques per la CEOE fa unes setmanes apuntaven a un dèficit de l'11%, i un deute públic d'entre el 115% i el 120% del PIB per a enguany.

"A nosaltres el que més ens preocupa en un any com aquest no és tant el dèficit o el deute, que també, sinó el dèficit estructural, que és el que més incideix a llarg termini en la sostenibilitat de les finances públiques", afirma el dirigent empresarial, per a qui és necessari escometre "d'una vegada per totes" un pla integral de millora de l'eficiència de la despesa pública.

"TANCAMENT MASSIU" D'EMPRESES SI SE'LS EXIGEIX MANTENIR PLANTILLA

Garamendi veu "força complicat" que, amb la situació de l'economia, es puguin mantenir totes les plantilles incloses en expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i adverteix d'un "tancament massiu" d'empreses i encara més atur si el Govern es nega a prorrogar aquests procediments i eliminar l'obligació de les empreses de conservar tots els llocs de treball durant sis mesos.

A la seva entrevista amb Europa Press, el líder empresarial ha insistit que cal flexibilitzar els ERTO, i ha explicat que, per a la CEOE, això implica prolongar-los més enllà de l'estat d'alarma, mantenir l'exoneració de cotitzacions a les empreses que els hagin implantat, i suprimir la clàusula de manteniment de l'ocupació associada a aquests procediments.

Sobre aquest últim punt diu que, encara que no sap si el Govern està disposat o no a obrir la mà, mantenir aquesta clàusula provocarà que més empreses hagin de tancar. "Aquest tema ens el van imposar. Partint de la base que ningú no vol haver de fer acomiadaments, pensar que, amb l'economia a aquest ritme, es podran mantenir totes les plantilles, és força complicat. Qui no vulgui veure-ho, és el seu problema", avisa.

El dirigent empresarial subratlla que els ERTO "són la clau de la recuperació, si és això el que es pretén aconseguir", i posa l'accent sobre el fet que les empreses que s'han acollit a aquests procediments temporals no ho han fet perquè els anava malament el negoci o l'economia, sinó perquè el Govern els ha ordenat que tanquessin per la pandèmia del coronavirus. "Són ERTOs per ordre administrativa", ha emfatitzat.

Garamendi subratlla que, quan finalitzi l'estat d'alarma, hi haurà sectors econòmics, com ara el turisme, el transport de viatgers, l'automoció i l'hostaleria, que hauran de mantenir els ERTO. En cas contrari, adverteix, hi haurà una "crisi massiva, un tancament massiu d'empreses i un munt de gent acabarà a l'atur".

"O la gent confia i creu de debò que la iniciativa privada és la que realment dóna solidesa a un Estat modern, o tenim un problema", opina el dirigent empresarial, que afegeix que "no es tracta de fer que aquests ERTO durin tota la vida", sinó que el personal pugui anar incorporant-se a la feina de manera progressiva.

"L'ESTAT HA DE FER FRONT ALS DANYS DE LA DESESCALADA"

Sobre el pla de transició cap a la normalitat del Govern, el dirigent empresarial assegura que les empreses sempre faran cas a les recomanacions preventives de Sanitat, però ha advertit que, si l'Executiu pren les decisions per a la desescalada, ha de tenir clar que "l'Estat ha de fer front al mal que provoquen" aquestes decisions.

"Els avions no tenen la culpa que les fronteres estiguin tancades. Els bars no tenen la culpa que els hagin donat ordre de tancar, o que ara només poden obrir un 50% les terrasses. L'Estat ha de ser conscient d'això, i l'única manera que l'ocupació es recuperi és tenir cura de les empreses", subratlla.

A més, considera que la gestió de la desescalada s'ha de realitzar tenint en compte especialment les comunitats autònomes i els ajuntaments, que són els que coneixen la realitat dels seus territoris. "(Ells) saben quins locals estan allunyats de les ciutats o els que tenen més metres quadrats i per tant poden obrir abans. Aquest coneixement permet adaptar millor la desescalada", argumenta..

Per a Garamendi, tenir cura de les empreses implica donar-los suport perquè puguin sobreviure a la crisi, i això suposa, a més de flexibilitzar ERTOs, proporcionar-los liquiditat. En aquest sentit, demana al Govern que posi en marxa ja tots els crèdits avalats per l'ICO que va prometre. De moment, s'han alliberat 40.000 milions d'euros dels 100.000 milions compromesos, i el Govern ha anunciat que durant el Consell de Ministres del pròxim dimarts habilitarà un altre tram de 20.000 milions. Tot i això, quedarien 40.000 milions per alliberar.

NO APROFITAR LA CRISI PER CANVIAR LA LEGISLACIÓ LABORAL

Quant a si és partidari de nacionalitzar empreses, Garamendi considera que "parlar de nacionalitzacions en ple segle XXI és antediluvià". "Són fórmules fracassades (...) i el que em preocupa és que alguns volen aprofitar la crisi sanitària, no per a posar en marxa el país de nou, sinó per a crear un nou país. Aquí no ens hi trobaran", avisa.

El líder de la CEOE ha advertit, a més, que tampoc no acceptarà que es vulgui aprofitar la crisi sanitària per fer canvis a la legislació laboral, en referència a la demanda dels sindicats d'incloure a la legislació ordinària les restriccions a l'acomiadament objectiu instaurades durant la crisi del coronavirus. "No ens agrada ni ens agradarà que, aprofitant una crisi sanitària, es vulgui fer un canvi en la legislació de la reforma laboral. Que ho facin quan passi aquest tema, però no en ple estat d'alarma, ", sosté.

Sobre la renda mínima vital que vol posar en marxa el Govern a partir de la segona meitat de maig, Garamendi creu que "tothom" entendria que, en les circumstàncies actuals, s'instaurés una renda de caràcter conjuntural, però no comparteix que s'implanti una renda estructural "en ple estat d'alarma", ja que una mesura així requereix fer-se amb més calma. En tot cas, s'ha mostrat partidari que es vinculi a l'ocupabilitat o la formació, a fi que els seus perceptors "s'integrin en la dinàmica econòmica".

D'altra banda, preguntat pels plans del Govern de seguir endavant amb les pujades d'impostos a Societats i rendes altes, Garamendi adverteix que no és veritat que la pressió fiscal sigui menor a Espanya que a Europa, i que el problema d'Espanya és que existeix un 24% d'economia submergida, comparat amb un 13% a la UE. "Una altra cosa és dir: cobraré més al que ja paga; l'única cosa que fas amb això és desmotivar, o que es facin deslocalitzacions, com pot passar amb grans empreses i multinacionals. I Espanya depèn moltíssim de la inversió estrangera, per això cal cuidar-la", subratlla.