Funcionarà la intervenció de la UE al mercat elèctric? Això opinen els experts

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dilluns que la UE prepara ja una "intervenció d'emergència" del mercat elèctric per frenar l'escalada de preus que ha tingut lloc després de la invasió russa d'Ucraïna i la retallada en l'enviament de subministraments de Moscou a Europa en represàlia per les sancions imposades. Ara la gran pregunta que es fan tots és si aquesta mesura tan esperada funcionarà o no. Què n'opinen els experts?

Els analistes de Danske Bank no es mullen gaire a l'hora de respondre aquesta pregunta. Sí que analitzen la notícia, i el fet que, segons Von der Leyen, es farà en "dies o setmanes", però posen el focus en la manca de detalls sobre com pensa procedir Brussel·les amb aquest assumpte. "Encara que probablement l'objectiu sigui frenar la forta pujada dels preus, amb prou feines s'han donat detalls sobre com podrien fer-ho. La major part de les especulacions fan referència al fet que altres polítics i Estats membres han suggerit anteriorment, com un límit als preus“, comenten.

Per part seva, Ipek Ozkardeskaya, analista sènior a Swissquote Bank, destaca que malgrat les caigudes que van registrar aquest dilluns els futurs europeus del gas, que es van desplomar un 20%, ja que Alemanya va dir que els seus magatzems de gas s'estan omplint més ràpid del que és previst, el cert és que "els preus de l'energia segueixen sent exorbitants, i els governs estan cada cop més frustrats amb l'augment desmesurat dels preus de l'energia que martelleja les economies i les llars, alhora que posa molts diners a les butxaques de les empreses energètiques".

Per això els responsables polítics europeus ja estan "cuinant" noves mesures per frenar l'excessiva pujada dels preus de l'energia i desvincular el preu del gas de l'electricitat. "Les mesures inclouran probablement impostos sobre els guanys excessius. Si fos així, les empreses energètiques podrien reaccionar reduint la producció, amb el risc d'aprofundir encara més la crisi energètica", remarquen.

Des de Rabobank destaquen les mesures per resoldre la crisi energètica que travessa Europa inclouran "desvincular el preu de l'electricitat, que ara supera els 1.000 euros per MWh, del preu del gas" i "garantir que les energies renovables es generin a menor cost i els consumidors se'n beneficiïn directament" amb "topalls de preus, impostos sobre els beneficis inesperats i, potencialment, racionament".

"Això sí que és un retrocés del neoliberalisme", comenten els estrategs de l'entitat holandesa, que creuen que encara que la notícia "no és una sorpresa", perquè "ara mateix la societat no vol congelar-se ni passar gana", destaquen que "cal entendre que no es tracta només d'una desvinculació tècnica dels vincles comercials marginals, sinó que s'està desmantellant la fixació de preus del mercat i l'argument moral (i financer) perquè el sector privat participi en l'energia en absolut, excepte quan el seu capital és dirigit pel govern, per obtenir una taxa de rendiment socialment acceptable”.

Es mostren força crítics amb la mesura anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, i es pregunten fins i tot si després de l'energia hi haurà més intervencions. "On és el següent pas, atesa la nostra llarga llista de deficiències de subministrament i talons d'Aquil·les?", afirmen.

Segons la seva opinió, "el veritable problema és que Europa no té subministraments energètics als quals obligar el capital estatal o privat, o almenys no els que està disposat a aprofitar", i llancen diverses qüestions a l'aire: "A quina font d'energia vincularà la UE els preus de l'electricitat? Els panells solars, a l'hivern, quan les necessitats energètiques del nord d'Europa són màximes?”.

Rabobank creu que les decisions s'han d'adoptar amb prudència, o podrien tenir un efecte rebot molt pitjor: podrien fer que "els preus globals de l'energia pugin, que molts emergents s'enfonsin -alguns dels quals estan ubicats a prop d'Europa-" que l'euro travessi el nivell de la paritat, i que la inflació segueixi pel núvols. Esperem que les seves últimes propostes es basen en un pensament comú", comenten els analistes del banc holandès.

ELS INVERSORS EN SORTEN CORRENT

Per la seva banda, Juan José Fernández-Figares, director d'anàlisi de Link Securities, fa referència al comportament del sector de les utilities a la borsa després de conèixer-se l'anunci de Von der Leyen. Diu que aquests valors, incloent-hi les companyies d'energies renovables, estan "molt pressionats" per l'anunci. "No ens ha d'estranyar que, cada vegada que els polítics parlen d''intervenir' els mercats, cosa que s'està convertint en una 'costum' en els últims temps, els inversors en surtin corrent".

I els estrategs de Banc Sabadell també comenten la situació per al sector. Creuen que una acció coordinada europea per posar fre a l'escalada de preus de l'electricitat "era en bona mesura esperada i no hauria de sorprendre i pel costat positiu limita l'actuació unilateral a nivell nacional (per exemple, més impostos)".

Tot i que remarquen que "pel costat negatiu, tot apunta al deslligament dels preus de l'electricitat dels preus del gas a futur, cosa que, en funció de com es dissenyi, reduiria la generació d'ingressos per a energies no fòssils (hidro i nuclear) per la qual cosa caldria veure com es compensa les renovables, que es volen seguir fomentant i en aquest escenari reduirien la seva rendibilitat”. Per això, per ara mantenen la seva preferència dins del sector per Iberdrola, Ecoener i, en menor mesura, Acciona Energía.