Funcas veu que els incentius fiscals o avals pressionen els preus de l'habitatge a l'alça

Actualment, a Espanya es construeixen uns 100.000 habitatges nous a l'any, xifra que hauria de duplicar-se almenys per poder absorbir la demanda actual, segons Funcas, on creuen que els incentius fiscals o avals centrats en la demanda pressionen els preus a l'alça.

Així s'aborda a l'últim estudi editat per Funcas, Mercat immobiliari i política de l'habitatge a Espanya. Santiago Carbó, coordinador de l'estudi, explica que "la combinació d'una gestió eficaç del sòl urbanitzable, la construcció i rehabilitació d'habitatges assequibles, la regulació adequada del mercat de lloguer i el desenvolupament de polítiques de finançament sostenibles contribuiria a un mercat immobiliari més equilibrat i just".

La col·laboració entre el sector públic i privat, juntament amb una planificació urbana eficaç, també serà fonamental per assegurar un accés equitatiu a l'habitatge. En aquest punt, els experts adverteixen que encara que moltes vegades s'advoca per la participació pública en la promoció o el lloguer d'habitatge, aquest enfocament pot portar a incentius inadequats i, de vegades, donar lloc a resultats insatisfactoris.

Assenyalen que s'ha demostrat que les intervencions públiques, si no es dissenyen i s'executen amb cura, poden distorsionar el mercat, descoratjar la inversió privada i no assolir els objectius d'accessibilitat i assequibilitat esperats. Veuen essencial, per tant, considerar un enfocament equilibrat que combini la participació pública amb la incentivació del sector privat.

Per part seva, Aniceto Zaragoza i Ramón Ibáñez expliquen que el desacoblament entre oferta i demanda d'habitatge es deu a factors com el desajust amb la creació de llars durant els dos últims anys, d'aproximadament 250.000 habitatges, la manca d'una localització adequada dels habitatges buits que podrien sortir al mercat i, probablement, també al seu estat de conservació que requeriria una rehabilitació important, i una demanda d'habitatge com a segona residència molt significativa i creixent, com a mínim de 60.000 habitatges per any.

Els autors conclouen que durant els últims anys s'haurien d'haver iniciat almenys 100.000 habitatges nous addicionals per any, xifra que podria elevar-se fins a les 150.000 unitats si no existissin gaires restriccions.

S'afegeix que sense un augment significatiu de la construcció de nous habitatges, l'accessibilitat continuarà deteriorant-se, afectant especialment els joves i les famílies d'ingressos mitjans i baixos.

Davant l'evolució prevista de la població a Espanya i, en particular, la creació de noves llars als propers cinc anys, les necessitats d'habitatge nou encara seran molt elevades, entre 175.000-200.000 per any. A partir del 2032, les necessitats es relaxarien de mica en mica fins a una xifra similar a l'actual, al voltant de 100.000, el 2037, segons la hipòtesi demogràfica projectada per l'INE.