Fedea proposa garantir les pensions amb un sistema com el de Suècia i Itàlia

La sostenibilitat de les pensions a Espanya passa, ara mateix, per una “quasi-congelació” de les mateixes. És a dir, per una continuada pèrdua de poder adquisitiu dels actuals i, sobretot, dels futurs jubilats per compensar l'envelliment de la població. I així i tot, podria no ser suficient. Per això, a Fedea proposen que el sistema evolucioni a un de comptes nocionals, en el qual la pensió depèn de l'aportat durant tota la vida laboral.

En concret, un informe de José Ignacio Conde-Ruiz publicat per Fedea amb el títol de 'Mesures per restaurar (o no) la sostenibilitat financera de les pensions' defensa l'evolució del sistema de pensions cap a un de repartiment de comptes nocionales. És a dir, un en el qual es registra tot el que el treballador cotitza al llarg de la seva vida laboral en el que es diu “un compte nocional, perquè es tracta realment d'una mera anotació comptable”. Les aportacions queden registrades i amb elles es calcula la futura pensió, de forma similar al que ocorreria amb un sistema de capitalització, en el qual l'aportat s'inverteix i el muntant final es rep en la jubilació en forma de pensió. No obstant això, en aquest cas no hi ha inversió, però hi ha una major claredat sobre la futura taxa de substitució o de reemplaçament -pensió rebuda enfront de l'últim salari-, ja que s'utilitzen regles actuarials per a l'estimació sobre la base de l'acumulat amb les aportacions en les “anotacions comptables”. Això permet una major transparència sobre la pensió que es percebrà, i per tant que els cotitzadors tractin d'augmentar la quantitat aportada per a la pensió -amb una vida laboral més llarga o majors salaris- o, si no és possible, ho compensin amb estalvi privat.

Aquesta fórmula, utilitzada a Suècia o Itàlia entre altres països, permet que la pensió a la qual tindrà dret el treballador es calculi “en funció de l'aportat durant tota la seva vida, que està registrat en aquest compte nocional, i de certes regles que tenen en compte l'esperança de vida al moment de jubilació i fins i tot d'algunes variables econòmiques rellevants per a la sostenibilitat de la jubilació i fins i tot d'algunes variables econòmiques rellevants per a la sostenibilitat del sistema com la ràtio entre cotitzadores i jubilats o el creixement del PIB”.
Actualment, es consideren per a l'estimació de la pensió els anys treballats, les bases de cotització dels últims 25 anys, l'edat de jubilació, els llindars (màxims i mínims), i les bases de cotització, la qual cosa per a l'economista de Fedea i professor de la Universitat Complutense és un càlcul “complex i injust”. En el seu lloc, la seva proposta defensa que és sobre la base de “un rendiment hipotètic que podrien haver tingut les aportacions realitzades pel treballador al llarg de la seva vida”. Aquest rendiment depèn d'una taxa de rendibilitat benvolguda perquè el sistema sigui financerament sostenible donades unes prestacions calculades actuarialment en funció de les aportacions acumulades i les expectatives de jubilació.

La pensió que percebrà el treballador haurà de respectar algun tipus d'equivalència actuarial entre l'aportat i els anys esperats que va a percebre la pensió al llarg de tota la seva vida

D'aquesta forma, al moment de la jubilació aquest “fons” es converteix en una renda vitalícia o pensió que dependrà de la rendibilitat virtual estimada i de l'esperança de vida. “La pensió que percebrà el treballador haurà de respectar algun tipus d'equivalència actuarial o factor de proporcionalitat entre l'aportat i els anys esperats que va a percebre la pensió al llarg de tota la seva vida”, diu l'expert.

El sistema canvia el sentiment dels treballadors sobre les seves cotitzacions d'un impost a un salari en diferit, que recuperaran al moment de la retirada, i incentiva que les persones en edat de treballar vulguin estar sempre empleades i amb el major salari possible. El model, que simula en part ser un de capitalització sense ser-ho -les cotitzacions no s'inverteixen per recuperar-se després, sinó que són com a anotacions comptables-, introdueix instruments d'ajustament automàtic de la despesa en pensions enfront de canvis demogràfics i econòmics, proporciona incentius per augmentar l'oferta de treball, permet una jubilació “flexible plenament compatible amb la plena ocupació”, i “reestableix l'equilibri actuarial entre contribucions realitzades i pensions rebudes”, argumenta Conde-Ruiz. “És a dir, un sistema com aquest, permet d'una forma més justa i transparent que si un treballador vol cotitzar més en el seu compte nacional pot allargar la seva etapa laboral, i així augmentar la seva pensió i evitar la caiguda en la seva taxa de substitució”, agrega en l'informe publicat per Fedea. “Al mateix temps, el sistema facilita la compatibilización entre pensió i salari en l'anomenada jubilació activa”, insisteix.

Aquest sistema ha estat sempre una de les opcions que han posat els experts damunt de la taula. Especialment parteix dels economistes que defensen seguir amb un sistema de repartiment i no evolucionar a un de capitalització. Encara que en cas que es decidís això, amb un de comptes nocionales seria menys complex. Entre els desavantatges estan que les previsions demogràfiques i les macroeconòmiques s'estimen quan s'estableix l'actualització o rendibilitat hipotètica per calcular la pensió a partir de les cotitzacions, però no és clar quan ha de modificar-se quan hi hagi canvis amb aquestes projeccions.

PENSIONS CONGELADES

Amb la reforma de 2013 el Govern va introduir els índexs de revaloració i de sostenibilitat i va desvincular l'actualització de les pensions de l'IPC, com havia ocorregut tradicionalment fins ara. En la pràctica, això implicarà "una 'quasi-congelació' de les pensions durant un llarg període de temps", assenyala Conde-Ruiz, mentre que els augments salarials produiran disminucions de la taxa de substitució majors doncs les pensions en vigor "perdran valor en termes reals".

L'economista fa una crida a un canvi en el sistema de pensions per evitar que l'envelliment de la població tingui com a única resposta una pèrdua del poder adquisitiu dels jubilats. O que fins i tot ni amb això sigui suficient. A més, sosté que la plena ocupació, eliminar la precarietat laboral per augmentar les taxes de fecunditat, millorar l'educació per incrementar la productivitat i elevar els ingressos de la Seguretat Social són elements necessaris per garantir les pensions, però no suficients.