Estan incitant al delicte l'ANC i Òmnium en demanar que es tregui diners dels bancs?
La gent que secundi aquesta forma de protesta podria estar incorrent en un delicte tipificat al Codi Penal
- Es tractaria d'un delicte contra els consumidors i els seus drets econòmics que pot castigar amb penes de presó
- En castellano: ¿Están incitando al delito la ANC y Òmnium al pedir que se saque dinero de los bancos?
Actualitzat : 12:53
La iniciativa que han promogut l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmniun Cultural, que han demanat als catalans que acudeixin en massa a treure diners dels bancs aquest divendres en senyal de protesta tant per l'empresonament dels seus dos líders, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, com per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució anunciada pel Govern de Mariano Rajoy, podria tenir greus conseqüències. Tots aquells que secundin aquesta iniciativa podrien estar cometent un delicte contra els consumidors i els seus drets econòmics tipificat al Codi Penal i que pot castigar amb penes de presó.
Les fotografies mostren cues com les que pot haver-hi qualsevol dia normal, i no grans aglomeracions com potser esperaven l'ANC i Òmnium
De moment la crida d'aquestes organitzacions no ha comptat amb molt seguiment. Han aconseguit que el hashtag #LaForçaDeLaGent es torni tendència ràpidament, però la veritat és que no són molts els que han acudit a les entitats bancàries a realitzar retirades de diners, almenys, no de la manera esperada. Les fotografies que han compartit alguns usuaris mostren cues com les que pot haver-hi qualsevol dia normal, i no grans aglomeracions com potser esperaven l'ANC i Òmnium.
Nosaltres oferim diàleg i l'Estat espanyol ha respost amb l'empresonament de @jcuixart i @jordisanchezp 🗳
Som milions i actuant tots junts, pacíficament i cívica, farem sentir el nostre clam 🙌🏼#LaForçaDeLaGent pic.twitter.com/4kb8pVNYzL— Òmnium Cultural (@omnium) 19 de octubre de 2017
Aquestes dues organitzacions civils van demanar als catalans que secundessin aquest divendres una "acció directa i pacífica" per exigir la posada en llibertat de Sànchez i Cuixart i reclamar la declaració d'independència de Catalunya. La idea era fer una retirada simbòlica de diners als cinc principals bancs del país, "prioritàriament de 08.00 a 09.00 hores", per demostrar que "el poder" està en mans de la ciutadania i que "ningú pot jugar amb la voluntat democràtica de els catalans".
Tant ANC com Òmnium demanaven que es fessin retirades per l'import que es vulgui, però alguns diputats independentistes, com Lluís Llach (Junts pel Sí), han demanat que es treguin 155 euros, en protesta per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Només hi havia un problema amb això, i és que en els caixers no hi ha bitllets de cinc euros disponibles, sinó quantitats que siguin múltiple de 10. "O 160 si no hi ha bitllets de 5. Europa no comptarà els diners, explicarà la mobilització", ha dit Llach en adonar-se'n.
La veritat és que la iniciativa ha despertat reticències fins i tot al si del Govern de la Generalitat. Santi Vila, conseller d'Empresa de la Generalitat, ha criticat en un tuit la iniciativa de l'ANC i Òmnium. Segons ha assenyalat, "tensar els bancs o dinàmiques de boicot comercial no són la millor manera de fer-se sentir. Posar en risc l'economia és sempre un autogol". Però de moment ningú ha entrat a valorar les possibles conseqüències que podria tenir aquesta acció per a aquells que decideixin secundar-la.
DELICTE CONTRA ELS CONSUMIDORS I ELS SEUS DRETS ECONÒMICS
De fet, podrien ser acusats d'un delicte contra els consumidors i els seus drets econòmics. Segons recull l'article 281 del Codi Penal " qui tregui del mercat matèries primeres o productes de primera necessitat amb la intenció de desproveir-ne un sector, de forçar una alteració de preus, o de perjudicar greument els consumidors, serà castigat amb la pena de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos". A més, assenyala que "s’imposar la pena superior en grau si el fet es realitza en situacions de greu necessitat o catastròfiques".
Una retirada massiva de diners dels caixers deixaria els ciutadans sense la possibilitat d'accedir a l'efectiu en cas que ho necessitessin, per la qual cosa es podria entendre que aquells que haguessin secundat l'acció promoguda per l'ANC i Òmnium haurien incorregut en l'esmentat delicte, que és tendencial, és a dir, l'acció ha d'anar dirigida a aquestes finalitats, encara que no arribin a produir-se. En aquests casos el Codi Penal castiga la intenció de voler ocasionar un perjudici greu als interessos dels consumidors, de manera que la consumació del delicte es produirà pel simple fet de la retirada amb la finalitat esmentada, sense que sigui necessari que efectivament s’hagi arribat a produir el desproveïment, en aquest cas d'efectiu als caixers.