Espanya té el doble de llocs de treball en hostaleria que les grans economies de la UE i un 34% menys en sanitat

El canvi del mercat laboral durant la crisi ha estat radical. Tot i que els salaris es queden per darrere del creixement de l'economia, la destrucció de quatre milions llocs de treball i la recuperació posterior de l'ocupació deixen una estructura molt diferent a la comparativa entre els anys 2007 i 2016.

El canvi més fort es produeix a la construcció. El sector va incrementar el seu pes al mercat de treball des del 9,5% del total de llocs de treball el 1993 fins al 13,2% el 2007, fruit de la bombolla immobiliària, segons les estadístiques recopilades pel Banc d'Espanya (BdE). Però durant la crisi, es van perdre el 60% d'aquests llocs de treball, que només s'han recuperat en part, ja que el 2016 representen el 5,9% del total. És a dir, el seu pes actual és menys de la meitat que abans de l'esclat de la bombolla.

L'evolució de l'activitat constructora contrasta amb el grup de grans economies de la Unió Europea -si més no, fins que es materialitzi el Brexit-, amb els quals el BdE realitza la comparativa. És a dir, amb Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit. En conjunt, en aquestes economies el pes de la construcció va ser de 5,7 punts percentuals menys el 2007, mentre que ara és de 0,8 més.

La construcció va ser el sector que més va evidenciar la tendència de destrucció de llocs de treball entre 2008 i 2013, un període en què es van perdre quatre milions de llocs de treball que representaven el 20% del total. L'impacte de la recessió també va ser intens a la indústria, on els llocs de treball es van reduir en un 30%, mentre que a l'agricultura i serveis va ser del 15%.

La recuperació iniciada durant la segona meitat del 2013 ha portat l'economia a generar el mateix producte interior brut (PIB) que abans de la crisi, però amb un 10% menys d'ocupació. Encara mentre construcció i manufactures (3 punts percentuals menys) han perdut pes a l'estructura del mercat laboral, les branques d'hostaleria, transport, emmagatzematge i comunicació, educació, i sanitat i serveis socials, han passat de representar un 24,5% al 32%.

Aquesta fotografia té encara importants diferències amb les altres grans economies europees. Especialment en hostaleria i en sanitat i serveis socials. En el primer cas, el sector d'hotels i restaurants acapara el 8,8% de l'ocupació, gairebé el doble que el 4,7% a la suma dels mercats de treball d'Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit -el BdE els nomena com 'G4'-. Aquesta dada mostra la dependència de la recuperació del turisme, després d'un estiu de rècords i, per primera vegada, de mostres sonades de 'turismefòbia'.

Per contra, el percentatge de llocs de treball en sanitat i serveis socials es queda per sota. Malgrat que ha incrementat el seu pes des del 6,1% fins al 8,2%, encara és un terç menys que el 12,4% del 'G4'. El pes és inferior també en manufactures (2,7 punts percentuals menys); electricitat, gas i subministrament d'aigua (0,3 punts menys); construcció (0,8 punts menys); transport, emmagatzematge i comunicacions (0,2 punts menys); intermediació financera (0,9 punts menys); activitats immobiliàries, professionals i administratives (0,8 punts menys); administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria (0,1 punts menys); educació (0,9 punts menys); altres organismes extraterritorials (0,1 punts menys).

Així mateix, el pes és més gran a agricultura i pesca (2,2 punts més); comerç (2,5 punts més); i en servei domèstic (2,3 punts més). Aquesta comparativa mostra una de les raons de l'estancament de la remuneració conjunta dels assalariats. De fet, Funcas va publicar ahir un informe que assenyala que els contractes signats el 2015 van tenir salaris associats un 12% inferiors als de 2008 en termes reals –descomptant-ne la inflació-. El mercat laboral espanyol té un major biaix cap a segments que no requereixen tanta qualificació com els que pesen menys que en les economies del 'G4'.

De fet, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va assenyalar divendres que el problema de la desocupació juvenil es deu en gran part a "l'escassa formació professional", cosa que es veu especialment a Espanya, on els números de universitaris i alta qualificació es mouen amb paràmetres similars a la resta del Vell Continent però no passa el mateix amb la formació intermèdia.

No obstant això, el mateix BCE al·ludeix a altres motius per explicar l'estancament dels salaris en el conjunt de l'Eurozona. Principalment, assenyala l'existència encara d'alts nivells d'atur, les reformes laborals aprovades i el raquític creixement de la productivitat.