Espanya entra en recessió després d'un històric enfonsament del PIB d'un 18,5% al segon trimestre

L'economia espanyola va entrar en recessió tècnica al segon trimestre de l'any després de registrar un enfonsament del PIB del 18,5% entre abril i juny, la seva major caiguda trimestral de la sèrie històrica que registra l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que arrenca el 1970. Fins ara, les majors reculades trimestrals del PIB havien estat el primer trimestre d'enguany (-5,2%) i el del primer trimestre de 2009 (-2,6%).

Amb la forta contracció del PIB al segon trimestre, que coincideix pràcticament amb la vigència de l'estat d'alarma per la crisi sanitària, Espanya entra de nou en recessió tècnica, en sumar dos trimestres consecutius en negatiu.

És la tercera vegada en el segle XXI en què l'economia espanyola afronta una recessió: durant la crisi de 2008 hi va entrar en dues ocasions, la primera vegada en el quart trimestre de 2018 (sortint-ne al segon trimestre de 2009) i la segona al segon trimestre de 2011. Aquesta segona recessió va durar més temps, fins al quart trimestre de 2013.

El període abril-juny s'ha vist afectat de ple per la paralització de nombroses activitats econòmiques a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma, la qual cosa ha provocat una reculada de l'economia sense precedents a la història recent.

Aquesta caiguda del PIB del segon trimestre s'acosta bastant a les previsions que havien realitzat diferents organismes. La AIReF havia pronosticat un descens del 20%, el BBVA el situava a l'entorn del 17% i el Banc d'Espanya va estimar que la contracció del segon trimestre oscil·laria entre el 16% en el millor escenari i el 21,8% en el pitjor, amb una caiguda mitjana del 20%.

En taxa interanual, el PIB del segon trimestre es va contreure un 22,1%, enfront del descens del 4,1% del trimestre anterior. Es tracta de la major reculada interanual de tota la sèrie. Fins ara, la major contracció anual del PIB era la del segon trimestre de 2009, quan l'economia espanyola va baixar un 4,4% interanual.

La demanda nacional va restar 19,2 punts a la variació interanual del PIB al segon trimestre, taxa 15,5 punts inferior a la del primer trimestre. Per part seva, la demanda externa va restar 2,9 punts, la qual cosa suposa 2,5 punts menys que al trimestre passat.

EL CONSUM DE LES LLARS S'ENFONSA UN 21% ENTRE ABRIL I JUNY

Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars del 21,2%, sense precedents a la sèrie històrica. Per contra, la despesa pública va augmentar entre abril i juny un 0,4%, molt menys que al primer trimestre (+1,8%), mentre que la despesa en consum de les institucions sense ànims de lucre i al servei de les llars va pujar un 0,5%, tres dècimes menys que el trimestre precedent.

La inversió, pel seu costat, va registrar durant el segon trimestre una retallada històrica del 22,3%, amb caigudes a l'entorn del 25% o superiors tant en el cas de la inversió en habitatge com en maquinària i béns d'equipament.

L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables, com les hores efectivament treballades, siguin més rellevants ara mateix a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació. "Es considera que aquesta variable, a diferència dels llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l'ocupació per la pandèmia i les successives mesures adoptades per combatre'n els efectes", apunta.

L'ús de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure durant el segon trimestre un 21,4% respecte al trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del -17,7%, la qual cosa suposa 15,8 punts menys que en el primer trimestre) a causa de la reducció que s'observa en la jornades mitjanes a temps complet (-4,5%).

En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 24,8%, taxa 20,6 punts inferior a la del primer trimestre. Per part seva, els llocs equivalents a temps complet retrocedeixen un 18,5%, això és, 17,9 punts menys que al primer trimestre, la qual cosa suposa que en un any s'han destruït gairebé 3,4 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any.