Escolano reprèn Trump: "El proteccionisme és un error històric"

El nou ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Román Escolano, ha declarat als voltants de la reunió del G-20 i les assemblees de primavera de l'FMI i del Banc Mundial el seu desacord amb les mesures adoptades tant pels Estats Units com per la Xina, en la seva particular conflicte comercial a la vora del Pacífic. El ministre va concedir una entrevista a la 'CNBC' a Washington, durant la qual ha assegurat que "el proteccionisme és un error històric" i que Madrid no donarà suport a cap mesura que desestabilitzi els acords de lliure comerç mundials.

"No ens agrada que es parli de proteccionisme, no ens agraden aquest tipus d'accions"

"No ens agrada que es parli de proteccionisme, no ens agraden aquest tipus d'accions", va dir Escolano. La seva intervenció a la cadena nord-americana va deixar clar que el Govern no aprova els aranzels que el president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg a la Xina, Xi Jinping, han impulsat per generar un escenari de tensió comercial mundial. Un dels 'plats forts' d'aquestes dues jornades de cimeres mundials, durant les quals els ministres de finances, governadors de bancs centrals i altres representatius mundials discutiran el transcurs de l'economia global i les possibles amenaces al creixement. A més, el col·loqui girarà sobre l'impacte de la digitalització al mercat laboral i l'anomenat 'Pacte amb Àfrica' per fomentar la inversió al continent.

"LA FEINA NO HA ACABAT"

El nou ministre d'Economia va explicar com, encara que Espanya estigui creixent a una velocitat del 3% durant els últims quatre anys, la "feina no ha acabat" i tampoc vol dir que els problemes relatius a la crisi financera hagin abandonat completament les fronteres de la regió. "Som bastant optimistes que aquest impuls es mantingui", va afirmar Escolano. "Hem vist un canvi en el creixement" amb "la inversió privada i les exportacions" com a principals impulsors, va afegir.

A més, el ministre va reconèixer els alts nivells de deute que Espanya segueix mostrant, tant a nivell públic com privat, i la llosa que suposen les dades d'atur del país. "Som conscients dels reptes que tenim davant, però si el creixement és sostenible, les perspectives seran bones", ha acabat.

"Hem vist un canvi en el creixement" amb "la inversió privada i les exportacions" com a principals impulsors

En concret, el deute públic espanyol va tancar febrer al 98,84% del PIB, amb un creixement de 42.376 milions d'euros, molt per sobre de l'objectiu del 96,8% marcat per a aquest any. Els pronòstics del Fons Monetari Internacional (FMI) assenyalen que el deute tancarà aquest any al 96,7%, enfront del 97,6% que apunta el mateix Govern, i arribarà al 95,1% el 2019, enfront del 95,4 % de la meta d'estabilitat pressupostària de l'Administració. Aquesta variable continuarà moderant-se fins a situar-se al 90,9% el 2023, passant pel 93,9% previst per al 2020, el 92,8% de 2021 i el 91,8% per 2022. L'FMI ​​és més optimista que el Govern en les seves previsions.

La Setmana Santa va reduir en 47.697 treballadors el nombre de persones desocupades, situació reincident al març per sisè any consecutiu, per assolir nivells d'atur mínims dels últims nou anys. D'aquesta manera, el nombre total de treballadors sense feina va baixar fins als 3.422.551.