Els tres motius pels quals els aranzels de Trump són "inútils" i "contraproduents"

Els aranzels a l'alumini i l'acer que ha imposat Donald Trump segueixen donant tema per parlar. La majoria dels experts -començant pel propi exassessor econòmic del president, Gary Cohn, que va dimitir per no estar d'acord amb la mesura- consideren que són un error i temen que aquesta decisió desencadeni una guerra comercial.

Kasia Kiladis, directora d'inversions de Fidelity als Estats Units, destaca els tres motius pels quals aquesta mesura és "inútil" i "contraproduent":

- Els Estats Units és predominantment una economia de serveis i alta tecnologia. La indústria pesada va ser força important fins fa uns 40 anys, però ara és perifèrica.

- La indústria siderúrgica ja és prou rendible gràcies també als aranzels antidúmping a les importacions a l'acer de la Xina pel govern de Barack Obama fa dos anys.

- Gairebé la meitat de les necessitats d'alumini dels Estats Units són subministrades per Canadà. Per tant, els nous aranzels farien poc per revertir la tendència negativa en la producció d'alumini dels Estats Units (que ha disminuït en dos terços des de 2012).

En termes de conseqüències negatives, el dany econòmic de primer ordre creat per aquests aranzels seria petit, amb una inflació modesta, explica aquesta experta. "El ferro i l'acer representen al voltant de l’1,5% de la factura d'importacions dels Estats Units i l'alumini, la meitat", precisa.

"El veritable problema són els efectes de segon ordre, ja sigui que no es tracti d'una acció aïllada dels EUA (la qual cosa semblen confirmar les declaracions de Trump), ja sigui que altres països reaccionin començant una guerra comercial", afegeix Kiladis.

Recentment, la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, va dir que ningú guanya en una guerra comercial i va advertir que els aranzels proposats podrien tenir un impacte econòmic negatiu. Per la seva banda, la UE va advertir que respondria amb el seu propi aranzel del 25% sobre l'entorn de 3.500 milions de dòlars de productes nord-americans, apuntant marques emblemàtiques (produïdes en estats republicans clau) de productes de consum, agrícoles i de l'acer, segons una llista elaborada per la Comissió Europea (CE).