Els serveis continuen pesant en la inflació de la zona de l'euro que puja al 2,3% al novembre

La inflació de la zona de l'euro puja tres dècimes al novembre, fins al 2,3% interanual, complint amb el que s'esperava i amb els serveis com el principal impulsor, segons la dada preliminar publicada per Eurostat, l'oficina d'estadística de la Unió Europea (UE).

Suposa el segon increment consecutiu d'Índex de Preus de Consum (IPC), que es col·loca, a més a més, a màxims de quatre mesos.

Entre els principals components, els serveis continuen tenint la taxa anual més alta. Al novembre es van encarir un 3,9%, enfront del 4% d'octubre.

Per la seva banda, el preu dels aliments, alcohol i tabac va pujar un 2,8%, enfront del 2,9% del mes anterior, i el dels béns industrials no energètics es va incrementar un 0,7%, enfront del 0,5% doctubre. A més, els aliments frescos han pujat el preu un 2,4%, per sota del 3% del mes previ.

Per contra, el cost de l'energia s'ha reduït un 1,9%, molt menys que la baixada del 4,6% registrada a l'octubre.

Pel que fa als països, les pujades interanuals de preus més grans al novembre es van donar a Bèlgica (5%), Croàcia (4%) i Estònia i Països Baixos (3,8% en ambdós casos), mentre que Irlanda (0,5%) i Lituània i Luxemburg (1,1% ambdós) van registrar els menors augments de preus.

Entre les economies més grans de la zona euro, la inflació es va mantenir al 2,4% a Alemanya, va pujar una dècima a França, a l'1,7%, i va augmentar sis dècimes tant a Itàlia com a Espanya, fins a l'1,6 % i el 2,4%, respectivament.

D'altra banda, la taxa d'inflació subjacent, que exclou els preus d'energia, aliments, tabac i alcohol, es manté al 2,7%, per sota del 2,8% previst.

HA DE PREOCUPAR-SE EL BCE?

L'activitat econòmica continua mostrant signes de debilitat i, tot i que el creixement salarial ha estat més intens del que s'esperava al tercer trimestre, és probable que es tracti més d'un “últim crit” que no pas d'una tendència en acceleració.

"És probable que al desembre es mantingui certa pressió alcista sobre els preus, però la feble demanda de la zona de l'euro serà un factor clau per a una inflació més moderada l'any que ve", asseguren els analistes d'ING.

Per això consideren que el Banc Central Europeu (BCE) no s'ha de preocupar gaire per l'actual repunt de la inflació. "Les expectatives d'una demanda feble contínua haurien d'ajudar que la inflació bàsica tendeixi a la baixa als mesos vinents", reiteren.

A Oxford Economics veuen que els efectes de base seguiran provocant certa volatilitat en la inflació anual durant els propers mesos: "Desembre podria portar un altre petit augment, però això serà seguit per una ràpida reversió a principis del 2025 quan els efectes de base canviïn".

Tot i això, afegeixen que la inflació dels serveis continua sent-ne el component clau i que és poc probable que això canviï al desembre, "però seguim confiant que s'aconseguiran avenços notables a principis de 2025 a causa dels efectes de base útils des d'una perspectiva de desinflació dels serveis. Els indicadors prospectius també segueixen assenyalant un refredament de la inflació dels serveis", afirmen.

Sota aquest panorama, creuen que l'augment de la inflació "no dissuadirà el BCE de retallar els tipus en 25 punts bàsics de nou a la reunió de desembre" i que "hauria de ser suficient per mantenir fora de la taula una retallada de tipus més ambiciós de 50 punts bàsics".

De cara a l'any que ve, esperen que la inflació es desacceleri encara més i que assoleixi l'objectiu del BCE a partir del primer trimestre del 2025, "cosa que permetrà al banc central retallar els tipus a cada reunió de la primera meitat de l'any fins que s'arribi al tipus terminal de l'1,75% al tercer trimestre", diuen.