Els Pressupostos acceleren la segona 'mini-cimera' de Govern i Generalitat entre Calvo, Artadi i Aragonès
Moncloa deixa en mans dels vicepresidents el seguiment dels acords del 20 de desembre
La presentació oficial dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) ha accelerat els tràmits per donar seguiment a les relacions bilaterals entre Moncloa i la Generalitat. El Govern català perseguia una segona reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, amb un format que emulés al de la 'mini-cimera' del 20 de desembre per donar continuïtat als acords de la seva trobada al Palau de Pedralbes de Barcelona. Però ha vist rebaixades les seves expectatives durant una sessió de treball entre vicepresidents que tindrà lloc aquest dijous.
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i la portaveu del Govern, Elsa Artadi, es reuniran per establir les bases d'una propera cimera, aquesta sí, entre representants dels dos executius. La voluntat d'Artadi era que la trobada entre Sánchez i Torra s'hagués celebrat a mitjans de gener, tot i que fonts del Govern van situar la data cap a finals de mes. Ni una cosa ni l'altra, per ara seran ells tres els encarregats de donar continuïtat al diàleg entre administracions, en vista al fet que els líders dels dos governs es tornin a reunir més endavant.
La setmana passada, la consellera ja va descartar que hi hagués contactes amb Moncloa per propiciar una entrevista durant la visita del cap de setmana del president del Govern a Barcelona per presentar els Pressupostos. Sí que va avançar, però, que s'havien reprès els contactes amb Moncloa per treballar el "format i metodologia" de la reunió de vicepresidents que també estava prevista.
Però l'Executiu espanyol ha volgut dominar els tempos i no ha aclarit l'agenda de Calvo fins que no ha tingut el projecte pressupostari sobre la taula. Amb els 2.251 milions d'euros que contempla en inversions a la comunitat (el 18,5% de l'aportació del PIB català a l'Estat), la vicepresidenta s'ha armat de raons per exigir al Govern català el seu suport parlamentari als comptes.
ELS TEMES SOBRE LA TAULA
Encara que a ningú se li escapa que Calvo traurà pit de la promesa de 2.050 milions d'euros de noves inversions més els 200 milions del deute històric del Govern amb Catalunya que comporten els comptes socialistes, sobre la taula tindran altres qüestions més enllà del suport al Congrés que tant ERC i el PDeCAT han descartat brindar els comptes. Tant republicans com postconvergents s'inclinen, a dia d'avui, a no permetre, tan sols, que el projecte entri a tràmit. Els grups parlamentaris tenen de termini fins al 12 o 13 de febrer per presentar esmenes i les bancades independentistes han amenaçat amb fer-ho a la totalitat.
Les seves reivindicacions no han canviat durant les últimes setmanes. ERC segueix demandant "gestos de Sánchez" i el PDeCAT exigeix una taula bilateral sobre l'autodeterminació. L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet pinya en aquest sentit, a més d'insistir en la idea d'una mediació internacional per a Catalunya, a més de crear una taula bilateral per vigilar el compliment de les inversions previstes als PGE. En aquesta mateixa línia s'ha expressat Artadi: "la Generalitat plantejarà al Govern crear una taula de negociació amb la presència de mediadors o testimonis" neutrals ", si cal per les dues parts, per aportar transparència a les trobades que es produeixin.
En finalitzar la reunió del 20 de desembre el comunicat conjunt de Govern i Generalitat no va detallar propostes concretes ni solucions més enllà del compromís de cercar una "proposta política" per desencallar el conflicte a Catalunya que tingui un ampli suport dels ciutadans i es materialitzi des la seguretat jurídica, és a dir, amb respecte a la llei. Després, Torra va enviar 21 propostes a Sánchez, que aquest va qualificar de "monòleg". Un mes després toca posar fil a l'agulla i acabar de lubricar les relacions perquè els socialistes aconsegueixin almenys que es tramitin els seus comptes, cosa que els donarà temps fins al març, quan tocarà votar-los.