Els experts celebren la bona lectura de l'IPC: "La inflació ha tocat sostre"

La lectura de l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) del desembre a la zona de l'euro ha sorprès positivament propis i estranys. La inflació entre els països que han adoptat l'euro es va frenar fins al 9,2% al darrer mes del 2022, gairebé un punt percentual respecte a la dada del novembre (10,1%). Si bé la taxa subjacent va registrar una lleugera pujada fins al 5,2% (5% al novembre), els experts semblen tenir clar que la inflació a la zona de l'euro ha tocat sostre.

Així ho creuen els analistes de Pantheon Macroeconomics, que indiquen que, malgrat que les pressions subjacents continuen sent “elevades”, el repunt inflacionari està “desapareixent lentament, però inexorablement”. Així mateix, assenyalen l'important descens de la inflació de l'energia, a causa de “principalment” a un “descens puntual dels preus i la inflació a Alemanya, a causa d'una subvenció fiscal per a les llars”. Amb tot, assenyalen, la inflació subjacent de l'energia s'està reduint, especialment en els productes relacionats amb el petroli.

Aquesta mateixa circumstància destaquen els experts d'Oxford Economics, que, en canvi, opinen que el detall per categories “suggereix que la inflació subjacent es mantindrà estable”. "Això, juntament amb un cert retard en la repercussió dels elevats costos de producció i un mercat laboral encara fort, sostindrà la inflació subjacent", expliquen.

Tot i així, la hipòtesi de la companyia britànica és la d'una “moderació gradual” de la inflació general, cosa que les dades d'avui “han reforçat clarament”. “La percepció és que el punt àlgid de la inflació ha quedat enrere. De fet, una enquesta de la Comissió Europea publicada per separat també ha mostrat una relaxació generalitzada de les expectatives de preus, tot i que partint d'una base elevada”, sentencien.

Per la seva banda, els experts de Danske Bank adverteixen que, si bé és cert que els indicadors avançats de la zona euro van repuntar majoritàriament al desembre, es van mantenir a “nivells moderats que indiquen un alt risc de recessió”. "En conjunt, els PMI es van mantenir a territori de contracció tant per als serveis com per a les manufactures, però la desacceleració sembla haver-se moderat una mica al desembre", afegeixen.

Així mateix, destaquen que la confiança dels consumidors va augmentar per tercer mes consecutiu, tot i que es manté a nivells baixos que apunten a “riscos a la baixa per a les vendes al detall i la desocupació”, a més d'una confiança empresarial “a mínims històrics”. D'altra banda, la companyia danesa considera que la reobertura de la Xina és important tant a nivell europeu com mundial i podria donar un “benvingut impuls” al turisme aquest estiu, encara que alerta dels riscos que implica la demanda més gran de matèries primeres en la lluita contra la inflació.

EL BCE NO CANVIARÀ DE POSTURA

La majoria dels experts també coincideixen en una cosa: la lluita contra la inflació no s'ha acabat i el Banc Central Europeu (BCE) no canviarà el rumb marcat a la reunió del desembre.

Per als analistes d'Oxford Economics és "poc probable" que les xifres d'inflació modifiquin "la línia dura del BCE", ja que la caiguda de la inflació general ha anat acompanyada de nous senyals d'augment de les pressions inflacionistes subjacents. “Continuem esperant que el BCE faci dues pujades de 50 punts bàsics al febrer i març”, afegeixen.

Així mateix, l'equip de la companyia anglesa destaca que els darrers esdeveniments reforcen la seva opinió que “és probable que el BCE faci una pausa més endavant enmig de la relaxació de la inflació, que s'espera que continuï tenint en compte els recents descensos dels preus del gas, i d'unes perspectives econòmiques poc favorables”.

Danske Bank, per part seva, se centra en el dur missatge de la presidenta Christine Lagarde per fonamentar la seva opinió sobre la inflexibilitat del banc central. "Amb un mercat laboral tens, un augment dels salaris i unes expectatives de preus de venda elevades, és probable que l'elevada inflació subjacent segueixi sent motiu de preocupació per al BCE durant algun temps", assenyalen des de la companyia danesa, que ha actualitzat la seva previsió i ara espera un màxim del 3,25% per al tipus de dipòsit el 2023. Amb tot, adverteix que hi ha riscos que es continuen inclinant cap a més pujades.

Els analistes de Pantheon Macroeconomics creuen que les xifres d'aquest divendres donen munició tant a falcons com a coloms, per la qual cosa esperen “tenses negociacions” a Frankfurt als propers mesos. "Els coloms assenyalaran, amb raó, que aquestes xifres i el que ara sembla un pic en la inflació general, que suggereixen que les previsions d'inflació del desembre revisades a l'alça, són massa elevades", expliquen. “De fet, fins i tot abans de les dades d'aquesta setmana, les previsions noves ens semblaven un blanc fàcil per a una rebaixa. A aquest ritme, la rebaixa es produirà al març”, afegeixen des de la companyia britànica.

“Els falcons, per contra, assenyalaran que la inflació subjacent continua sent massa alta per ser còmoda i no mostra signes de disminuir. També assenyalaran que la caiguda de la inflació general al desembre va ser impulsada per l'estímul fiscal, que, en el seu marc, es considerarà inflacionista net, ja que allibera renda disponible per impulsar noves pressions a l'alça a la inflació subjacent”, sentencien.