Els alts directius de l'IBEX 35 guanyen 112 vegades més que el sou mitjà de la seva companyia

El salari mitjà dels treballadors millor remunerats a Espanya va ser 9,87 vegades superior a la retribució dels pitjor pagats l'any passat, alhora que un primer executiu de l'IBEX 35 guanya 112 vegades el sou mitjà de la companyia i 207 vegades el sou més baix.

Així es desprèn de l'informe 'Diferències abismals: El paper de les empreses de l'IBEX 35 en la desigualtat', elaborat per Oxfam Intermón, que alerta que la bretxa de desigualtat "va en augment" a Espanya, ja que cada vegada hi ha més persones als nivells més baixos d'ingressos alhora que s'incrementa el nombre de persones riques i la concentració de la riquesa.

De fet, la distància entre el sou mitjà dels alts directius i el sou mitjà de cada empresa és de 25 vegades i de 47 vegades el sou més baix, mentre que els consellers de les empreses guanyen de mitjana 19 vegades el sou mitjà i 35 vegades el sou més baix de l'empresa.

Oxfam Intermón demana augmentar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 13% el 2018 per arribar als 1.000 euros mensuals el 2020

Malgrat aquestes diferències, l'informe detecta que el gruix de tasques que exigeixen menys qualificació d'aquestes empreses s'externalitzen cap als subcontractes, de manera que aclareix que la foto de desigualtat salarial de les empreses no inclou una part "considerable" dels treballadors involucrats en la seva generació de valor, com són aquells amb nivells retributius i estàndards laborals més baixos de les empreses subcontractades.

L'informe mostra que entre 2008 i 2016 el nombre de persones milionàries a Espanya va augmentar un 60%, mentre que durant els últims quatre anys s'ha incrementat un 35% el nombre de persones que guanyen menys de 6.000 euros anuals, com a conseqüència de la pèrdua de pes de les rendes salarials a l'economia espanyola des de l'inici de la crisi.

En paral·lel, durant l'últim any hi ha hagut una baixada del sou mitjà a Espanya del 0,8%, alhora que s'amplia la bretxa entre el 10% que més guanya i el 10% que menys. D'aquesta manera, si el 2007 el salari mitjà dels més ben pagats era 7,32 vegades el dels més mal pagats, el 2016 aquesta proporció va ser de 9,87. En xifres netes mensuals, les persones pitjor pagades ingressaven de mitjana 463 euros, en un context en què es dóna una bretxa salarial de gènere del 80%, per la qual un home guanya 1,25 vegades més que una dona.

GAIREBÉ 1.000 FILIALS DE L'IBEX A PARADISOS FISCALS

D'altra banda, l'informe assenyala que l'aportació de les empreses a la principal eina correctora de la desigualtat, la fiscalitat, roman a nivells molt per sota dels anteriors a la crisi, pels avantatges fiscals i l'àmplia presència en paradisos fiscals. El 2016, l'Impost de Societats recaptava menys de la meitat del que ho feia el 2007.

Encara que el 2015 les empreses de l'IBEX 35 van superar el miler de filials en paradisos fiscals i multiplicar per quatre les que tenien el 2009, el nombre de filials en aquests territoris es va reduir l'any passat fins a les 996, xifra que pot suposa "un canvi de tendència". No obstant això, al ritme de la reducció actual s'aconseguirien eliminar totes les filials en paradisos fiscals dins de 45 anys.

L'anàlisi d'Oxfam Intermón indica que les empreses cotitzades en borsa desenvolupen una activitat econòmica enfocada a la màxima rendibilitat en el curt termini per remunerar els accionistes a costa d'un menor impacte a la societat via salaris o via fiscal.

De mitjana, les empreses de l'IBEX destinen el 98% del benefici a remunerar els accionistes i inversors a través dels dividends. Algunes empreses de l’IBEX 35 fins i tot arriben a repartir dividends més grans que els beneficis obtinguts a l'any.

AUGMENT DE L’SMI I ESCALES SALARIALS "JUSTES"

Davant d'aquestes xifres, Oxfam Intermón demana augmentar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 13% el 2018 per arribar als 1.000 euros mensuals el 2020, així com establir escales salarials "justes" per normativa estatal que regulin les diferències màximes dins d'un mateix grup empresarial.

Així mateix, considera que la ràtio entre el salari de l'empleat més ben pagat, la mitjana salarial i el pitjor remunerat de les empreses ha de ser pública i calculada per totes les empreses de forma estandarditzada, i advoca perquè les empreses cotitzades s'aprovin, dins de les seves polítiques retributives, un ràtio màxima que no es pugui superar.

També creu que els treballadors han d'estar representats al consell d'administració i a la comissió de nomenaments i retribucions, i que les empreses han de ser més transparents pel que fa a la retribució de la direcció i els consellers, alhora que defensa que les subcontractes no han de ser usades com a forma de reduir a l'extrem els salaris.

Reforçar els mecanismes de negociació col·lectiva, promoure una contractació pública que garanteixi una remuneració digna del treballador subcontractat i eliminar la bretxa salarial de gènere són altres de les seves propostes.

LLEI CONTRA L'EVASIÓ FISCAL

En matèria de fiscalitat, demana una llei contra l'evasió fiscal amb els objectius de reduir l'evasió i elusió fiscal, eradicar l'ús abusiu de paradisos fiscals, elevar el tipus efectiu fiscal de les grans empreses fins a apropar-lo al tipus nominal i aconseguir que les grans empreses paguin la part "justa" d'impostos on els correspongui.

Per això aposta per adoptar una definició vinculant sobre paradisos fiscals i elaborar una llista en la qual s'estableixi clarament quins són, i per promoure "territoris lliures de paradisos fiscals", així com garantir la transparència i la rendició de comptes.

Finalment, insta contemplar un compromís d'avançar cap a l'harmonització de les bases fiscals consolidades a la UE; assegurar una dotació extraordinària en recursos econòmics i humans per a l'Agència Tributària i revisar de manera "exhaustiva i rigorosa" tots els incentius, deduccions i exempcions fiscals.