El sector manufacturer espanyol millora al maig, però segueix en territori de contracció
Continuen les fortes retallades d'ocupació a mesura que la confiança continua negativa, segons el PMI
Encara que els ritmes de declivi de la producció, les noves comandes, les exportacions i les compres es van atenuar dels rècords negatius registrats a l'abril, el sector manufacturer espanyol va continuar en una profunda desacceleració al maig, segons l'índex PMI publicat aquest dilluns, que assenyala que les persistents restriccions de l'activitat econòmica relacionades amb la pandèmia mundial van continuar afectant el comportament d'aquest sector.
Així, al cinquè mes de l'any, l'índex PMI, elaborat per la consultora Markit, es va situar en 38,3. Una lectura superior als 30,8 de l'abril, però que de totes maneres continuar assenyalant una deterioració considerable de la salut de l'economia manufacturera. De fet, les dades de maig van marcar el tercer mes consecutiu que l'índex PMI s'ha situat per sota del nivell d'absència de canvis de 50.
La pandèmia de Covid-19 va tornar a ser un tema dominant en els comentaris proporcionats per les empreses enquestades sobre els factors responsables de les tendències de variables, com la producció i les comandes. Encara que les mesures de confinament s'han anat relaxat a partir de l'abril, van continuar imposant límits considerables en la capacitat productiva i en la demanda. En conseqüència, l'estudi de maig va assenyalar que la producció i les noves comandes es van reduir respecte a abril, encara que a uns ritmes notablement més lents que els rècords registrats a l'enquesta d'abril. La demanda externa també va continuar deteriorant-se, encara que, novament, no en el mateix grau que en el període de l'enquesta anterior.
Les dades de maig van assenyalar una altra forta destrucció de l'ocupació. Els nivells de personal s'han reduït per tretzè mes consecutiu i, encara que no va ser tan greu com a l'abril, l'última contracció va ser novament considerable. Es va informar que, en molts casos, la reducció de les càrregues de treball en general (les empreses van assenyalar una altra disminució important de les comandes pendents) va derivar en acomiadaments temporals o a la no renovació de contractes, malgrat els indicis que les plantes estaven operant molt per sota de la seva capacitat.
El pessimisme sobre el futur també va continuar sent evident, malgrat haver-se atenuat notablement des del rècord de l'enquesta d'abril. Les empreses segueixen preocupades per l'impacte a llarg termini de la pandèmia sobre els ingressos, els beneficis i la demanda. Les restriccions de l'oferta van tornar a fer-se evidents al maig, quan els venedors, davant l'escassetat de personal i els desafiaments relacionats amb la distribució i el transport, van tenir dificultats per completar les comandes. Els terminis de lliurament dels inputs es van deteriorar al maig a la segona taxa més alta en la història de l'estudi.
Malgrat els desafiaments per proveir-se d'inputs, la falta de demanda en general de nous productes (l'activitat de compra va tornar a caure bruscament segons l'enquesta de maig) i la utilització dels estocs existents per part de les empreses va comportar que els preus dels inputs caiguessin a la taxa més forta de gairebé onze anys al maig. Les empreses enquestades també van comentar que els preus dels articles relacionats amb el petroli eren notablement més baixos. Davant la pressió dels clients perquè se'ls oferissin descomptes de preu per garantir les comandes, moltes empreses van optar per reduir les seves tarifes al maig, i la taxa de deflació va ser la segona més marcada des de mitjan 2009.
Des de Markit destaquen que "encara que es va informar que les fàbriques van tornar a estar operatives en resposta a la lleu relaxació de les mesures de confinament, la baixa demanda, les restriccions en l'activitat econòmica i les dificultats per obtenir inputs, inevitablement van tenir un impacte en la producció".
De fet, afegeixen, "les empreses enquestades van comentar que les plantes estan operant molt per sota de la seva capacitat, que són còmodament capaces de fer front a les càrregues de treball actuals i que, en molts casos, estan optant per reduir el nombre de treballadors. Aquestes decisions van ser impulsades en part pel continuat pessimisme sobre el futur, ja que el sentiment va romandre enfonsat en territori negatiu, alhora que persisteix la preocupació sobre l'impacte a llarg termini de la pandèmia sobre els ingressos i el consum".