El sector manufacturer de la zona de l'euro continua en declivi i cau a mínims de quatre mesos

El sector manufacturer de la zona euro continua tenint dificultats. La producció només va créixer marginalment al març, mentre les fàbriques van registrar una caiguda en la demanda de productes per onzè mes consecutiu, a causa de l'augment del cost de vida, d'una política monetària més estricta, d'un canvi de tendència cap a la reducció d'estocs i d'una confiança moderada dels clients.

L'índex PMI del sector manufacturer de la zona euro, elaborat per S&P Global, va caure de 48,5 registrat al febrer a 47,3 al març, la mínima de quatre mesos.

Les darreres dades de l'enquesta van assenyalar una nova reducció de les carteres de comandes de fabricació a la zona euro. El volum de les noves comandes rebudes va caure per onzè mes consecutiu; el ritme de declivi va ser sòlid i es va mantenir pràcticament sense canvis des del febrer. Les noves comandes d'exportació també van tornar a caure al març, tot i que el ritme de contracció va ser el més lent des de mitjans del 2022.

A causa de les menors necessitats de producció, els fabricants de la zona euro van continuar reduint les compres d'insums al març. La disminució va ser forta en general, però de totes maneres va ser la més feble en sis mesos. En conseqüència, els estocs de compres van caure per segon mes consecutiu, i al ritme més ràpid des del maig del 2021.

Com que els nivells de producció van augmentar i les noves comandes van caure, els fabricants de la zona euro van poder posar al dia les comandes pendents a un ritme més ràpid al març. La taxa de reducció de les carteres de comandes va ser forta en general. De fet, el volum de productes acabats emmagatzemats també va augmentar al març al ritme més intens en quatre mesos.

La feble demanda i unes necessitats menors de producció van ser els factors principals que van ajudar a reduir els colls d'ampolla dels proveïdors al març. De fet, els terminis mitjans de lliurament dels proveïdors es van escurçar al ritme més fort a la història de l'estudi (que va començar el juny de 1997), ja que la caiguda de la demanda de matèries primeres va alliberar la capacitat dels proveïdors.

Les empreses enquestades van comentar que la millora de la disponibilitat de materials, juntament amb la caiguda de la demanda d'insums, va comportar que els proveïdors baixessin els preus de venda. Aquesta reducció, juntament amb els informes de costos energètics menors, va resultar en la primera disminució dels preus mitjans pagats pel sector manufacturer en gairebé tres anys al març. Els preus cobrats van continuar augmentant, però la taxa d'inflació dels preus cobrats va disminuir fins a la mínima de 26 mesos i només va ser marginalment més forta que la mitjana històrica.

Mentrestant, les darreres dades de l'enquesta van continuar indicant un augment en els nivells de dotació de personal al sector manufacturer de la zona euro. La taxa de creació de llocs de treball va ser modesta i va canviar poc des del febrer. Tot i això, hi va haver una lleugera atenuació de la confiança empresarial i el nivell general d'optimisme va caure lleument fins a la seva mínima de tres mesos.

Per països, els millors resultats del sector manufacturer a nivell nacional es van observar una vegada més fora de les dues grans economies d'Alemanya i França al març. Grècia va experimentar la millora més forta, seguida d'Espanya i d'Itàlia. Els índexs PMI d'Alemanya i Àustria van caure fins al nivell més baix en gairebé tres anys encara que, igual que en el cas de la zona euro en conjunt, aquest declivi va reflectir principalment un escurçament considerable dels terminis mitjans de lliurament dels proveïdors.

Des d'S&P Global Market Intelligence comenten que, "afortunadament, una millora rècord en els terminis de lliurament dels proveïdors i una disponibilitat d'insums més gran han permès a les empreses complir amb les comandes rebudes de mesos anteriors, cosa que significa que la producció s'ha mantingut pràcticament igual durant els darrers dos mesos".

Tot i això, asseguren que "aquest nivell actual de producció clarament no és sostenible i és inevitable que la producció es debiliti durant els propers mesos llevat que es reactivi el creixement de la cartera de comandes. Mentrestant, la manca de demanda ha resultat en un canvi important al poder de fixació de preus, que s'ha traslladat del venedor al comprador”.

"Els preus més baixos de l'energia també estan ajudant a reduir els costos, de manera que els preus que paguen les fàbriques pels insums estan baixant bruscament de mitjana, caient per primera vegada des que la demanda es va desplomar durant els confinaments inicials per la pandèmia, el 2020. Aquests costos més baixos s'estan reflectint en augments més lents dels preus de venda, que alhora s'haurien de traduir en uns preus més baixos pagats pels consumidors pels productes", conclouen.