El ressorgiment de casos de Covid fa flaquejar la recuperació de la zona euro

La recuperació econòmica de la zona euro flaqueja al setembre. Un creixement més accelerat de la producció manufacturera va ser contrarestat per una renovada desacceleració del sector serveis, vinculada amb un ressorgiment a les taxes d'infecció per Covid-19. L'activitat empresarial es va estancar a tota la zona euro, revelant tendències cada vegada més divergents entre els sectors i països.

El Flaix de l'Índex PMI compost de l'activitat total, elaborat per la consultora Markit i publicat aquest dimecres, va registrar la seva segona caiguda mensual consecutiva al setembre, baixant de 51,9 a l'agost a 50,1, indicant tan sols un augment molt lleuger de l'activitat empresarial.

Després de recuperar-se intensament dels confinaments al juliol i, en menor mesura, a l'agost, des de llavors l'índex PMI gairebé ha assenyalat una paralització de l'economia al final del tercer trimestre amb les creixents taxes d'infecció i les persistents mesures de distanciament social afectant la demanda, notablement en el cas dels serveis de cara al públic.

El creixement de la producció manufacturera es va accelerar al setembre fins a registrar la seva màxima velocitat des de febrer de 2018, impulsat per l'augment més marcat de les noves comandes observat durant aquest període. No obstant això, el sector serveis, que ja gairebé s'havia paralitzat a l'agost, va registrar la contracció de l'activitat més forta des de maig, encara que el ritme de declivi va ser molt més feble que l'observat durant el pitjor moment de la pandèmia.

Es va produir una reducció del nivell d'ocupació per setè mes consecutiu. Encara que la taxa de retallada d'ocupació es va moderar encara més respecte de la màxima rècord registrada a l'abril, el ritme es va mantenir superior als registrats des de juny de 2013, abans de la pandèmia. Una atenuació de la retallada d'ocupació al sector manufacturer fins a la seva mínima des de febrer va contrastar amb un lleuger increment en la taxa de pèrdua d'ocupació en el sector serveis, reflectint la divergència entre les tendències comercials dels dos sectors.

Les comandes pendents van caure a un ritme lleugerament menor, mostrant un creixement encoratjadorament robust en el sector manufacturer així com una disminució a un ritme més alt en el sector serveis a causa de la caiguda del volum de noves comandes rebudes en aquest últim sector. Encara que l'acumulació de feines pendents en el sector manufacturer apunta a creixents pressions sobre la capacitat d'aquest sector, les dades del sector serveis suggereixen que també s'està desenvolupant excés de capacitat en aquest altre sector.

D'altra banda, els preus mitjans cobrats pels productes i serveis van caure al ritme més intens des de juny, registrant en conjunt el setè mes consecutiu de caiguda, a mesura que les firmes van assenyalar cada vegada més la necessitat d'oferir descomptes per a fomentar les vendes. La caiguda de les tarifes es va produir malgrat un nou augment dels costos.

Els preus mitjans pagats van augmentar per quart mes consecutiu al setembre, encara que només modestament i a un ritme lleugerament més baix en comparació amb l'agost. La caiguda dels preus de compra suportats pel sector manufacturer, que moltes vegades es va deure a l'apreciació de l'euro, va ser contrarestada per un nou augment dels costos en el sector serveis, que al seu torn sovint va ser vinculat a l'augment dels costos per protegir-se del virus. La combinació del descens dels preus de venda amb l'augment dels costos va indicar la reducció dels marges de beneficis més forta des de desembre de 2018.

Destaca l'expectativa que els trastorns generats per la Covid-19 s'atenuïn durant els pròxims dotze mesos

Per països, Alemanya va continuar liderant la recuperació, tot i que encara hi ha en aquest país un intens augment de la producció manufacturera, que va créixer al ritme més ràpid des de gener de 2018, va ser contrarestat per un declivi de l'activitat del sector serveis per primera vegada des de juny, provocant el segon alentiment mensual consecutiva del ritme d'expansió. Mentrestant, a França es va observar la primera deterioració de l'activitat total per primera vegada en quatre mesos perquè la decreixent activitat del sector serveis va contrarestar amb escreix un modest augment de la producció industrial.

A la resta de la regió, l'activitat total va decréixer per segon mes consecutiu després del breu retorn al creixement observat al juliol, i el ritme de declivi es va accelerar perquè un major ritme de contracció en l'activitat del sector serveis es va veure acompanyat d'un creixement més lent de la producció manufacturera. La reducció de la retallada d'ocupació a Alemanya i França en part va ser contrarestada per més pèrdues d'ocupació a la resta de la regió.

De cara al futur, les expectatives comercials per als pròxims dotze mesos van assolir el seu màxim des de febrer, millorant tant en el sector manufacturer com en el sector serveis, i tant a Alemanya i França com a la resta de la zona euro en el seu conjunt. L'optimisme es va deure especialment a l'expectativa que els trastorns generats per la COVID-19 s'atenuïn durant els pròxims dotze mesos.

Des de Markit comenten que "és evident que estem en presència d'una economia de dues velocitats, ja que les fàbriques indiquen que el creixement de la producció va ser impulsat per un augment de la demanda, que prové especialment dels mercats d'exportació i la reobertura del comerç minorista a molts països, però el sector serveis -de més amplitud- ha tornat a decréixer, ja que especialment les empreses d'atenció al públic han estat afectades per la intensificació de la inquietud pel virus".

"Les pèrdues d'ocupació també es van accelerar en el sector serveis a mesura que més empreses van exercir cautela pels costos i les despeses generals. Afortunadament, al sector industrial s'ha observat una destrucció d'ocupació inferior a mesura que la pressió en la capacitat comença a emergir, la qual cosa suggereix que la taxa de reducció de les plantilles en general ha arribat al seu punt màxim", afegeixen.

Conclouen que "és encoratjador observar una nova millora en les expectatives de les empreses per als pròxims dotze mesos, però aquest optimisme sovint depèn del fet que es redueixi la taxa d'infecció, la qual cosa es troba lluny de ser una garantia per als pròxims mesos. En conseqüència, la principal preocupació en aquest moment gira entorn de si la feblesa de les dades de setembre s'intensificarà cap al quart trimestre, provocant una recaiguda cap a la recessió després d'un repunt frustrantment breu en el tercer trimestre".