El PSOE, després del tancament de Garoña, demana a Rajoy fixar-se a França i reduir l'energia nuclear
Els socialistes critiquen la falta de "planificació" en matèria d'energia del Govern
- El partit de Pedro Sánchez planteja un calendari de tancament gradual de les centrals nuclears
- En castellano: El PSOE, tras el cierre de Garoña, pide a Rajoy fijarse en Francia y reducir gradualmente la energía nuclear
Actualitzat : 11:47
La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ha parlat aquest dimecres de la decisió del Govern de tancar de forma definitiva la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos). En una entrevista, la socialista ha criticat la falta d'una "planificació" en matèria d'energia per part del Govern de Mariano Rajoy, al que ha convidat a fixar-se en el que ha fet França pel que fa a energia nuclear.
El Govern va justificar la seva decisió dient que les "circumstàncies actuals" no garanteixen la seguretat de Garoña
Així ho ha indicat en una entrevista en la Cadena Ser, en la qual Narbona ha explicat que "França ha decidit, amb ampli debat social i polític, la reducció d'energia nuclear" i que a Espanya també hauria de produir-se un debat similar. El problema, ha assegurat, és que "a Espanya falta una planificació estratègica en matèria d'energia".
La socialista ha recordat que "els països del nostre entorn tenen una estratègia energètica a 2030 o a 2050. Aquí no", i per això ha demanat a Rajoy repensar la postura espanyola. A més, ha dit que "el PSOE planteja un calendari de tancament gradual de les centrals, l'última en 2028", que l'Executiu central hauria de tenir en compte a l'hora de tractar aquest assumpte.
El debat sobre les centrals nuclears s'ha reobert en les últimes hores, arran de la decisió del Govern de decretar el tancament definitiu de Garoña. Aquest dimarts, en roda de premsa, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, anunciava la decisió adoptada per l'Executiu. Encara que tenia de termini fins al 8 d'agost, el ministre va decidir no esperar més per comunicar que aquesta central acometra el tancament i no seguirà avançant amb la seva activitat, com havia sol·licitat Nuclenor, la signatura encarregada de la seva explotació propietat d'Iberdrola i Endesa, que discrepaven sobre l'apropiat o no de mantenir el reactor burgalès en marxa durant diversos anys més, malgrat haver complert ja la seva 'vida' operativa, estimada en 40 anys, en 2011.
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) s'havia mostrat a favor, emetent un informe favorable, amb el vot en contra de la llavors consellera Cristina Narbona, a la renovació de l'autorització d'explotació sense una data determinada. Precisament sobre aquesta qüestió la mateixa Narbona ha parlat en l'entrevista, assegurant que "en el Consell de Seguretat Nuclear s'han donat circumstàncies que no s'haurien de repetir mai".
Nadal va assegurar que la decisió del Govern es deu al fet que les "circumstàncies actuals" no garanteixen la suficient certitud sobre Garoña, en relació a la negativa de tots els grups polítics de l'oposició a la reobertura i a les discrepàncies sobre la sol·licitud expressades per Iberdrola i Endesa. El ministre va estimar el temps del desmantellament de la central nuclear de Santa María de Garoña en una forquilla de 13 a 16 anys, la qual cosa situaria el final d'aquest procés una vegada passat l'any 2030.
S'entén per desmantellament totes aquelles activitats realitzades una vegada obtinguda la corresponent autorització que permeten sol·licitar la declaració de clausura i que suposarà la desclassificació de la instal·lació i l'alliberament, total o restringida, de l'emplaçament.
DEIXA SENSE ALTERNATIVA Al POBLE
Per la seva banda, el president de la Diputació de Burgos, César Rico, ha estat entrevistat en la Cope sobre aquest assumpte, i ha mostrat la seva decepció davant el tancament permanent de la central nuclear de Garoña. "És una molt mala notícia per a Burgos i per a Castella i Lleó", ha remarcat Rico, per qui aquesta decisió és equivocada perquè deixa sense alternatives d'activitat econòmica a la zona.
"Ja es va intentar un pla fa anys i no ha servit de gens", ha remarcat, per insistir a continuació en el fet que "des del principi pensem que era viable. Ara s'ha frustrat alguna cosa que enteníem que tenia continuïtat". Al seu judici, es tracta d'"un tancament polític i no per part de les empreses", perquè "si Iberdrola i Endesa consideraven que no és viable ho entendríem, però no ha estat això el que ha passat", ha conclòs.