El nombre de milionaris a Espanya torna a créixer fins als 224.200

El nombre de milionaris a Espanya va tornar a créixer el 2017 fins a les 224.200 persones. Això representa que l'any passat, els milionaris van augmentar en 22.100 individus, xifra que suposa un creixement del 10,9% respecte al 2016. Aquesta població de 224.200 milionaris a casa nostra representa un patrimoni total de 653.200 milions de dòlars, un 11,9% més respecte als 583.900 milions de dòlars de 2016.

Si es compara amb l'any 2008, quan el nombre de milionaris era 127.100, el nombre de rics a Espanya ha augmentat un 76%. Espanya es manté el catorzè lloc al rànquing mundial de països pel que fa a població milionària -per darrere de Corea del Sud (243.000) i davant de Rússia (189.000)- i el setè a Europa darrere d’Alemanya, França, Regne Unit, Suïssa, Itàlia i els Països Baixos i davant de Noruega, Àustria i Suècia.

L'informe Mundial de la Riquesa (World Wealth Report 2018 o WWR, segons les seves sigles) publicat per Capgemini revela que la millora de l'economia mundial va impulsar l'augment del patrimoni de les grans fortunes fins a superar per primera vegada el llindar dels 70 bilions de dòlars el 2017. La riquesa que concentren els ultrarics registra increments durant sis anys consecutius.

Al tancament de l'any, els quatre mercats amb més volum de milionaris -els Estats Units, Japó, Alemanya i Xina- representaven el 61,2% del total

El 2017 va créixer un 10,6%, el segon any de major creixement patrimonial des de 2011. L'informe també posa de manifest la possible entrada de les BigTech al sector de la gestió de patrimonis, així com el creixent interès de les grans fortunes per les monedes virtuals, que al gener de 2018 van aconseguir el seu nivell màxim de capitalització al mercat.

La població rica va seguir creixent a tot el món durant 2017, amb especial impuls a Àsia-Pacífic i Amèrica del Nord, que representen el 74,9% del creixement mundial dels nous rics (1,2 milions de noves grans fortunes) i el 68,8% del creixement de la riquesa en mans de grans patrimonis (4,6 bilions de dòlars). Europa també va tenir un comportament significatiu el 2017, on va créixer un 7,3% el volum de riquesa de les grans fortunes. Al tancament de l'any, els quatre mercats amb més volum de milionaris -els Estats Units, Japó, Alemanya i Xina- representaven el 61,2% del total de la població mundial de grans fortunes i el 62% dels nous ultrarics.

LES GESTORES AMB SÒLIDES RENDIBILITATS

Segons l'informe, les rendibilitats globals de les inversions de les grans fortunes (és a dir, dels actius administrats per les societats de gestió patrimonial) van créixer un 27,4% el 2017. La renda variable va seguir sent la principal classe d'actius durant el primer trimestre del 2018, amb un 30,9% de la riquesa financera de les grans fortunes, seguida de l'efectiu i actius líquids equivalents, amb un 27,2%, i béns immobles, amb un 16,8% (un increment de 2,8 punts percentuals).

Els milionaris més joves (de menys de 40 anys) afirmen haver aconseguit una rendibilitat amb les seves inversions molt més alta que l'aconseguida pels de més edat (37,9% enfront del 16,9%), possiblement a causa de la necessitat de centrar en la creació de riquesa durant aquesta primera etapa de la seva vida, davant del major interès per la preservació del patrimoni d'aquells amb més de 60 anys.

No obstant això, l'informe de Capgemini assenyala que les sòlides rendibilitats obtingudes el 2016 i 2017 no van generar una satisfacció generalitzada entre les grans fortunes, a diferència dels nivells elevats de confiança entre les gestores de patrimonis, cosa que suggereix que les rendibilitats no són suficients per mantenir un negoci de gestió patrimonial. Les grans fortunes d'Amèrica del Nord van mostrar el major nivell de satisfacció amb la seva gestora patrimonial (75,2%), mentre que les altres regions no van superar el llindar del 70%.

El 2018, només el 55,5% de les grans fortunes van assegurar tenir una molt bona connexió a nivell personal amb els seus operadors, tot i les importants rendibilitats de les inversions obtingudes durant els dos últims anys. La major part de les grans fortunes (64,3%) de tot el món va afirmar que faria servir un sistema millorat per identificar una gestora de patrimonis, tant si es tracta d'una iniciativa d'una empresa concreta o la faciliten tercers.

LES MONEDES VIRTUALS

Si bé, encara no representen una part important de les carteres de les grans fortunes, les monedes virtuals acaparen un interès creixent com a eina d'inversió i borsa de valor. Les inversions en les monedes virtuals van anar guanyant atenció a escala mundial al llarg de 2017 i van arribar a aconseguir el seu màxim en capitalització de mercat a principis de gener de 2018. No obstant això, les grans fortunes es mostren prudents en aquesta inversió: el 29% de la població milionària hi mostra un elevat grau d'interès i un 26,9% afirma que hi tenen cert interès.

El potencial de les monedes virtuals per generar bones rendibilitats i preservar valor impulsa l'interès d'aquest segment inversor: un 71,1% dels milionaris menors de 40 anys assigna una elevada importància a rebre informació sobre monedes virtuals per part de les seves empreses de gestió de patrimoni, enfront del 13% dels majors de 60 anys. No obstant això, les societats de gestió patrimonial han mostrat actituds heterogènies a l'hora de proporcionar informació sobre monedes virtuals a les grans fortunes, com demostra el fet que només el 34,6% de les grans fortunes a nivell mundial afirma haver rebut informació sobre monedes virtuals dels seus gestors patrimonials.

D'altra banda, tot i que l'entrada generalitzada de les BigTechs al negoci de la gestió de patrimonis segueix sent incerta, les principals gestores (gairebé les tres quartes parts) invertiran en tecnologies innovadores, com ara l'automatització intel·ligent i la intel·ligència artificial (IA) al llarg dels propers 24 mesos, preparant-se així davant del major paper de les BigTechs al seu sector.

L'enfocament més probable davant l'arribada de les BigTech serà el de la creació d'aliances mitjançant el desenvolupament de productes i serveis amb marca blanca de les empreses dominants o la utilització de models que ajudin a les empreses de gestió de patrimonis en els processos back i middle office. Independentment del model i de l'horitzó temporal, l'informe posa en relleu la necessitat que les empreses de gestió patrimonial transformin la forma en què inverteixen de cara al futur i que canviïn els models tradicionals de pressupostació per un enfocament dinàmic basat en la cartera.