El mercat d'habitatge viu una cruïlla després de la fi de la moratòria hipotecària

Els preus de l'habitatge van moderar el seu creixement durant el segon trimestre de l'any a gairebé tots els països europeus. Va ser just el moment en què la totalitat del 'Vell Continent' es va tancar a la casa per intentar frenar l'avanç de la Covid-19. Ara, quan ja és aquí la segona onada de la pandèmia, el mercat es troba en una "cruïlla" perquè els governs estan desfent algunes mesures extraordinàries, com les moratòries hipotecàries, segons Scope Ratings.

És just el cas d'Espanya. L'Executiu de Pedro Sánchez va decidir no ampliar les moratòries hipotecàries, amb el que el termini per a sol·licitar aquesta mesura va expirar el 30 de setembre. Davant aquest escenari, algunes regions del territori nacional ja han observat correccions en els preus de l'habitatge, "així com alentiment del creixement econòmic i augment de les execucions hipotecàries", remarquen des de l'agència de qualificació creditícia.

Un altre dels aspectes que preocupa a Scope Ratings és la fi dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). En aquest cas, el Govern sí que va acordar amb els agents socials ampliar-los fins al 31 de gener de 2021. Ara bé, no serà suficient per contenir els preus si la desocupació continua augmentant. El país va arribar a una taxa d'atur del 16,2% a l'agost, el doble que a la zona euro, segons Eurostat. I la previsió del Govern és que acabi l'any al 17,1%.

"Els baixos tipus d'interès donen suport a l'assequibilitat de les hipoteques, però una segona ronda de confinaments que porti a un augment de les fallides d'empreses i a un major índex de desocupació podria fer que els preus dels habitatges es contraguessin", afirma el director de l'Equip de Bons Coberts de Scope Ratings, Mathias Pleissner, de referència a tota Europa.

DIFERENTS ESCENARIS A EUROPA

Ara mateix, el mercat de l'habitatge es divideix en dos escenaris dins del 'Vell Continent'. D'una banda, es troben els països que han observat un augment continu dels preus de l'habitatge, com el Regne Unit, Suècia o Irlanda. En canvi, hi ha altres territoris, entre els quals Espanya, on el creixement va disminuir durant els últims dos trimestres. En aquest grup també s'hi inclou Portugal i Finlàndia.

En tot cas, remarquen que els efectes directes de la pandèmia "poden tenir només repercussions a curt termini en els preus de l'habitatge". En canvi, els efectes indirectes sí que poden alterar els preus a més llarg termini. Si l'economia mundial sofreix més i durant més temps del que es preveu, això es filtrarà als mercats immobiliaris nacionals, adverteixen des de Scope Ratings.

L'agència de qualificació S&P també ha elaborat les seves pròpies previsions. Considera que els preus de l'habitatge continuaran pujant en el conjunt d'Europa, però no a Espanya com a territori individual. Per al nostre país espera una caiguda de l'1,4% interanual a la fi de 2020, a causa de la crisi del sector turística i a la incertesa sanitària. Se situa així juntament amb Portugal (-0,6%) i Irlanda (-1,6%), com els únics països en els quals s'abaratiran els immobles.

"Com a reflex de l'estructura de les seves economies, els sectors immobiliaris a Portugal i Espanya estan més orientats que els d'altres països cap a la indústria del turisme. La temporada turística molt baixa d'enguany i l'elevada incertesa sobre la situació sanitària han afectat de manera adversa la demanda d'habitatge i els preus", expliquen els economistes d'S&P Marion Amiot i Boris S. Glass.