El Kremlin rus podria estar al darrera de la victòria de Trump

Quan ja sembla que els mercats es van fent a la idea del que suposarà Trump per a les economies globals, salta la notícia que les eleccions a la presidència dels Estats Units podrien haver estat 'hackejadas' pel Kremlin rus. Un grup de prestigiosos científics i informàtics ha estat el que ha urgit a Hillary Clinton a sol·licitar el recompte dels vots, segons publica CNN i ,si es compleix la seva teoria, es podria deslligar una gran volatilitat als mercats.

La candidata presidencial del Partit Verd Jill Stein ha recaptat suficients diners per forçar un recompte de vots a Wisconsin, amb Michigan i Pennsylvania probablement sent els propers. De fet, algunes veus autoritzades han mostrat la seva incredulitat, entre ells el guanyador del Premi Nobel d'economia Paul Krugman, que afirmen que les eleccions del passat 8 de novembre podrien haver estat hackejadas pel Kremlin rus.

Darrere dels informes que suposadament demostren el 'hackeig' està l'advocat especialitzat en dret electoral John Bonifaz i J. Alex Halderman, el director del Centre de Seguretat i Societat de la Universitat de Michigan, tots dos investigadors molt respectats per la comunitat. Els experts han estat parlant amb la campanya de Hillary Clinton, però la seva anàlisi encara no és pública.

Donald Trump seria automàticament reemplaçat per la candidata demòcrata, Hillary Clinton

Tot i que sembla poc probable que això doni la volta al resultat electoral, el risc existeix. Hipotèticament, si aquesta conspiració es confirma, Donald Trump seria automàticament reemplaçat per la candidata demòcrata, Hillary Clinton.

Segons un informe publicat per New York Magazine, la proporció de vots rebuts per Clinton va ser significativament menor en els districtes que utilitzaven un tipus particular de màquina de votació. La notícia destaca que Clinton havia rebut un 7% menys de vots als comtats de Wisconsin que usaven màquines electròniques, al·ludint al possible 'hackeig'. Encara que Trump va millorar en tot el mig oest pel que fa a les estimacions de les enquestes preelectorals , també hi ha algunes correlacions entre el tipus de màquina de votació i la demografia dels diversos recintes.

D'acord amb els comptes actuals, Trump ha guanyat 290 vots en els col·legis electorals enfront dels 232 de Clinton, amb els 16 vots de Michigan no repartits perquè el resultat va ser massa ajustat i estan fent un recompte. Seria necessari també bolcar els resultats de Wisconsin (10 vots) i els de Pennsilvània (20 vots), a més de guanyar els 16 de Michigan, perquè Clinton guanyés en els col·legis electorals.