El Govern ratifica l'opció de rescatar els plans de pensions als 10 anys

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres la possibilitat que les persones que estalvien en plans i fons de pensions poguessin recuperar tot o part del que van estalviar a partir dels 10 anys. Segons ha confirmat el ministre portaveu Iñigo Méndez de Vigo, aquest fet beneficiarà les aportacions realitzades des de 2015 la retirada voluntària de les quals serà permesa a partir de l'any 2025. Les realitzades a partir de 2016 hauran d'esperar fins a 2026 i així successivament.

Méndez de Vigo ha assenyalat que "el que es fa quan es contracta un pla de pensions és diferir en el temps, el que havia de pagar en el moment que contreure es difereix, clar que caldrà pagar-lo, el Govern no es planeja exempcions, perquè seria una desnaturalització del sistema. Normalment es fa al final de la vida laboral, amb tipus molt baixos. Segueix sent molt beneficiós per a la gent, no es pot eximir", ha afirmat després del consell.

Una proposta que avançava el president del Govern. Mariano Rajoy també va indicar ahir al Fòrum ABC que es rebaixiaran "molt sensiblement" les comissions que els estalviadors paguen a les entitats gestores. Rajoy ha destacat que la reforma intenta "incentivar l'estalvi, apel·la a la responsabilitat individual i dóna més llibertat i més garanties a l'estalviador".

Tot i això, Rajoy va asseverar que a Espanya el sistema de pensions públic està garantit per l'Estat, en ser un dret "irrenunciable" dels espanyols, si bé va insistir que cal seguir acordant entre totes les forces polítiques mesures per a les seves "estabilitat i millora".

En tot cas, considera que aquesta millora és compatible amb la iniciativa privada de l'estalvi, sobre el que ha recordat que els plans de pensions privats existeixen a Espanya des de fa 30 anys i "complementen, no substitueixen, el model de pensions públiques".

8 MILIONS DE PLANS DE PENSIONS

"El Pacte de Toledo, en les seves recomanacions, anima a reforçar aquests sistemes complementaris d'estalvi", ha recordat Rajoy, que ha subratllat que a l'actualitat més de 8 milions de persones tenen un pla de pensions amb un estalvi acumulat de 106.000 milions d' euros.

Així, ha recordat que els espanyols dediquen menys que els ciutadans d'altres països avançats als plans i fons de pensions, en ocupar el lloc 21 en el rànquing de l'OCDE, per darrere de Portugal.

El president del Govern ha incidit en la necessitat de donar la "millor resposta" a problemes com l'envelliment i ha advocat perquè, ara que les coses "comencen a anar bé", és el moment de "tornar a ser previsors", per la qual cosa considera que des dels poders públics s'ha d'incentivar que l'estalvi pensi en el llarg termini. "Un estalvi amb un horitzó temporal prolongat, que serveixi com a complement de la pensió pública però també per a altres plans vitals", ha afegit.

Sense perjudici de la reforma que aprovarà demà el Govern, Rajoy ha recalcat que es tracta de "preservar" el sistema públic de pensions i que la Comissió del Pacte de Toledo treballa "intensament" per consensuar mesures.

A més, ha emfatitzat que hi ha "raons per a l'optimisme", perquè el 2017 per primera vegada en 9 anys els ingressos per quotes a la Seguretat Social van créixer més que la despesa en pensions, i el tancament de 2017 llançarà els ingressos per cotitzacions socials més elevats de la història.

GESTHA NO HO CONSIDERA UN GRAN AVANÇ

Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) recorden que l'opció de rescatar els plans de pensions privats als 10 anys no suposa cap novetat, "per molt que el president del Govern l'anunciés com a tal quan va avançar que el Consell de Ministres d'avui s'aprovaria un reial decret que, bàsicament, es limitarà a desenvolupar la Llei de reforma fiscal de 2014", apunten.

De fet, els tècnics sostenen que precisament aquesta norma ja va modificar el text de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions afegint a les dues possibilitats de recuperar els diners invertits que existien el 2014 -atur de llarga durada i malaltia greu- 1 nova a partir del 2015: l'antiguitat major de 10 anys de les aportacions. Així mateix, va existir un quart supòsit "temporal i excepcional", per la qual cosa des del 15 de maig de 2013 fins el 15 de maig de 2017, les persones sotmeses en un procés d'execució sobre el seu habitatge habitual que tinguessin diners en un Pla de pensions podrien disposar anticipadament de l'estalvi acumulat si aquesta era l'única possibilitat de mantenir l'immoble.

De la mateixa manera, i tenint en compte que l'Executiu reduirà les comissions de gestió a les gestores del fons des de l’1,75% actual a una escala del 0,85, 1,3 i 1,5% segons la política d'inversió del fons, així com les comissions de dipòsit a les societats dipositàries, Gestha denuncia que els avantatges fiscals vigents -que consisteixen en la reducció a la base imposable de les aportacions- són regressives, ja que disminueixen la progressivitat de l'IRPF i concentren les majors aportacions en les persones amb més ingressos. En aquesta mateixa línia ja s'han manifestat la Comissió Europea, els experts per a la reforma fiscal el 2014 i, més recentment, l'OCDE.

Els clients dels fons de previsió social (plans de pensions o mutualitats) són les persones amb majors rendes i els tècnics apunten que a mesura que augmenten els ingressos cada vegada més ciutadans s'aprofiten dels beneficis fiscals. Així, l'adhesió a plans de previsió es dispara a partir dels 30.000 euros d'ingressos i, especialment, des del tram dels 60.000 euros.

D'aquesta manera, Gestha revela que la meitat dels partícips que no arriben als 30.000 euros d'ingressos es van beneficiar del 29,3% de les reduccions fiscals, mentre que l'altra meitat dels partícips amb més ingressos es van aprofitar del 70,7% de les reduccions. Finalment, els més afortunats en aquest sentit són les gairebé 50.000 persones que reben ingressos superiors als 150.000 euros, ja que tenen els tipus marginals més alts.