El Govern estudia ampliar de 25 a 35 els anys cotitzats per calcular la pensió

La vicepresidenta tercera del Govern i ministra d'Afers Econòmics i per a la Transformació Digital, Nadia Calviño, ha confirmat aquest dilluns que l'executiu estudia una ampliació del període de càlcul de les pensions, però amb exclusió dels anys més negatius de cotització, com una de les diferents alternatives a explorar a partir de l'acord del Pacte de Toledo.

"Hem de explorar totes les alternatives", ha indicat Calviño, que ha aclarit que una mesura d'aquesta naturalesa respondria més bé als canvis a les pròpies vides laborals dels treballadors i a la tendència que hi ha a l'ampliació del període de còmput per calcular la pensió. "Em consta que el ministre Escrivà ha plantejat que els treballadors puguin excloure els anys més negatius de les seves cotitzacions", ha apuntat.

Preguntada pel rebuig que genera l'ampliació del període de càlcul de les pensions entre Podem i els sindicats, la ministra, en declaracions a La Sexta, ha subratllat que es buscarà el màxim consens social i polític a l'hora de reformar les pensions, però ha insistit que han d'explorar diferents alternatives.

Calviño ha afirmat, a més, que el mateix Pacte de Toledo, encara que no especifica que s'hagi d'augmentar el període de càlcul de les pensions en un nombre concret d'anys, sí que advoca per "valorar i explorar" les reformes que estan en marxa. Una d'aquestes reformes, precisament, té a veure amb el període de càlcul de la pensió, l'augment del qual està sent progressiu. Aquest any es prenen en compte els últims 23 anys de cotització per calcular la pensió, mentre que el 2021 seran 24 anys i el 2022 s'anirà a 25 anys.

L'alternativa que estudia el Govern d'ampliar de 25 a 35 els anys cotitzats per calcular la pensió arrencaria, per tant, a partir de 2023 sempre que aquesta mesura formés part de la futura reforma de pensions. Aquesta ampliació tindria efectes sobre la quantia de la pensió, generalment negatius, però en ser preguntada per això Calviño ha indicat que es proposa excloure del còmput aquells anys que siguin més negatius per al treballador.

En tot cas, Calviño ha demanat "tranquil·litat" perquè el Govern té un compromís ferm amb la revaloració de les pensions i amb la sostenibilitat a futur. "I abordarem les reformes buscant el màxim consens social i polític", ha tornat a assenyalar.

SALARI MÍNIM

D'altra banda, Calviño ha afirmat aquest dilluns que si sindicats i empresaris no arriben a un acord sobre la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) per 2021, és "partidària" de no elevar-lo i esperar per prendre aquesta mesura quan la recuperació "estigui més enfilada".

Ha assenyalat que el Govern té un compromís "molt clar" amb la pujada de l'SMI, actualment situat als 950 euros mensuals per catorze pagues, però "la qüestió és si, en les actuals circumstàncies econòmiques, és el moment adequat i oportú" per incrementar aquesta renda mínima. "El Govern no ha pres la decisió. Si no hi ha acord entre els agents socials, potser és que cal prendre una mica de temps, fins al moment en què tinguem enfilada la recuperació econòmica i hi hagi una major certesa", ha explicat.

La ministra ha indicat que no és el mateix elevar l'SMI en un context de creixement econòmic que fer-ho quan hi ha una previsió de caiguda de l'PIB de dos dígits. "Nosaltres hem de prendre una decisió que sigui l'adequada des del punt de vista de l'interès general i la nostra prioritat ha de ser impulsar el creixement econòmic i ocupació", ha apuntat Calviño.

Preguntada per si les empreses no podrien assumir un increment de l'SMI de 9 euros mensuals, que és el que augmentaria d'elevar aquesta renda el mateix que les pensions, el sou dels funcionaris i la previsió d'IPC per a 2021, la vicepresidenta ha estat molt clara: "no estem parlant que se li permetin o no les empreses. estem parlant d'imposar una decisió a empreses que no saben si obren o no l'any que ve, si contracten o no".

Per això, la ministra s'ha mostrat partidària d'esperar per més endavant per pujar l'SMI en el cas que els agents socials no es posin d'acord, cosa que sembla bastant probable atès que els sindicats demanen una pujada de l'1,8% com a mínim per a 2021 i la CEOE és partidària de congelar-lo.

D'altra banda, Calviño ha reiterat que és intenció del Govern estendre els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) més enllà del 31 de gener de 2021 si segueix sent necessari.