El Govern ajorna una setmana l'aprovació del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat

A falta d'acord amb les formacions nacionalistes obliguen Hisenda a retardar al Consell de Ministres del pròxim 29 de setembre la presentació del projecte de pressupostos generals de l'Estat per a l'inici de la seva tramitació, en comptes d'aquest divendres 22 de setembre com estava previst.

El Govern sap que compta amb el suport als comptes de PP i Ciutadans, que ha remès un document al Govern amb noves peticions, i està acabant de demanar el de PNB, UPN, Foro Asturias, Coalició Canària i Nova Canàries, amb els quals va acordar ja alguns aspectes per assegurar aprovar els PGE de 2018, després d'haver comptat amb el seu suport ja per al sostre de despesa.

"La gravetat de la situació" a Catalunya centra l'activitat política i segons el PNB no estan dedicant "ni un segon" a assumptes com els Pressupostos

Amb el PNB, el Govern va subscriure un pacte per als PGE de 2017 que incloïa una revisió de la quota, que suposava la devolució de 1.400 milions de l'Estat a les hisendes forals pel cobrat de més per aquest concepte des de 2007, i el compromís de concloure la 'Y Vasca' el 2023. No obstant això, el portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, va assenyalar dimecres que "la gravetat de la situació" a Catalunya centra l'activitat política i que el PNB no està dedicant "ni un segon" a assumptes com els Pressupostos. El Govern tampoc s'ha dirigit a ells perquè sap que en aquest moment no els "preocupa" aquest assumpte, segons Esteban. De fet, Esteban ja va advertir anteriorment que si el Govern responia de manera "exacerbada" al desafiament sobiranista, es "complicaria" la propera negociació dels pressupostos.

EL CONTINGUT DELS PRESSUPOSTOS

El Govern va aprovar a principis de juliol el límit de despesa no financer per 2018, conegut com a sostre de despesa, que puja un 1,3%, fins als 119.834.000 d'euros, i va aconseguir el suport al Parlament de Ciutadans, PNB i els partits canaris. Poc després, el Senat va donar llum verda als objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al trienni 2018-2020 que acompanyen. Per aquest mateix dijous a la tarda està convocada la Taula General de Negociació de les Administracions Públiques, durant la qual Hisenda traslladarà als sindicats de Funció Pública la pujada salarial definitiva, després d'haver millorat en dues ocasions la seva oferta inicial. L'última preveu una forquilla de pujada d'entre el 5,34% i el 7,95% durant el proper trienni.

En detall, l'increment ofert per Hisenda preveu una pujada fixa de l’1,5% per a 2018, de l’1,75% per a 2019 i del 2% per al 2020, a la qual s’hi sumaria una altra part variable lligada a l'evolució de l'economia espanyola. Aquesta part variable podria aportar, si es compleix la previsió de creixement del Govern, una alça addicional del 0,25% el 2018, del 0,5% el 2019 i un altre 0,5% el 2020. En el cas que se superés en quatre dècimes la previsió del PIB, la pujada addicional seria del 0,5% el 2018 i un altre 0,75% el 2019 i el 2020. A més, Hisenda ha ofert un altre alça addicional de mig punt si es compleix l'objectiu de dèficit l'any 2020. Amb aquestes xifres, la forquilla de pujada salarial per als funcionaris de 2018 oferta per Hisenda per als propers tres exercicis aniria d'un mínim del 5,34% a un màxim del 7,95% en el millor dels casos.

REBAIXA DE L'IRPF I AJUDES PER A ESCOLES BRESSOL

Així mateix, amb una reducció del dèficit prevista del 3,1% marcat per a aquest any al 2,2% el pròxim exercici (ajust d'uns 8.000 milions d'euros), el Govern portarà a terme una rebaixa de l'IRPF d'uns 2.000 milions d'euros, pactada amb Ciutadans, de manera que els treballadors que guanyin menys de 14.000 euros a l'any deixaran de pagar per aquest tribut. La baixada de l'IRPF anirà destinada a les rendes més baixes, a les famílies nombroses i als quals tenen al seu càrrec gent gran o persones amb discapacitat. Igualment, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha avançat aquesta setmana que el seu partit ja ha començat a negociar amb el Govern els pressupostos de 2018 i que una de les seves condicions per donar-los suport és que s'inclogui en l'IRPF una ajuda perquè les famílies amb fills de 0 a 3 anys puguin pagar la llar d'infants.

El partit taronja també demanarà que els PGE de l'any que ve donin continuïtat a les mesures que ja va aconseguir incorporar als comptes públics de 2017, entre les quals ha esmentat la tarifa reduïda per als nous autònoms, l'ampliació del permís de paternitat, el complement salarial per a joves i les partides per a dependència i pobresa infantil. Una altra petició serà la d'aprovar l'equiparació salarial de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. De la mateixa manera, Montoro, ja va avançar que els Pressupostos contemplaran un increment de les bestretes a compte de les comunitats autònomes "molt per sobre" dels 4.500 o 4.700 milions d'euros sobre el finançament d'aquest any.

POSSIBLES ÚLTIMS PGE DE LA LEGISLATURA

Tot i que el Govern espera poder tirar endavant els comptes públics de 2018, veu complicat que puguin arribar a aprovar-se més pressupostos durant els dos següents exercicis que restarien de legislatura de l'Executiu de Mariano Rajoy, segons admeten fonts del Govern. Aquesta consideració obeeix especialment a la celebració de les eleccions autonòmiques i locals l'any vinent, que podrien complicar encara més el panorama polític nacional.