El Govern "només derogarà tres punts de la reforma laboral i ho farà després de la pandèmia"

La inclusió de la paraula "íntegra" i de la finestra temporal "abans de la finalització de les mesures extraordinàries", de l'acord subscrit amb Bildu el 20 de maig sobre la derogació de la reforma laboral de 2012, va ser el que realment va provocar malestar en el si del Govern de coalició Unides-Podem la setmana passada. La pressió de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que va amenaçar amb dimitir, segons fonts coneixedores, va provocar la ràpida rectificació de l'Executiu, que on ahir deia blanc, avui diu negre, cosa que ha semblat marcar el seu rumb durant la crisi del virus, i va retornar l'acord amb la formació abertzale al que s'havia ratificat durant el pacte d'investidura amb el partit de Pablo Iglesias i amb altres forces com el BNG. Traduït: respectant la flexibilització de l'acomiadament i dels ERTO -i ERO-, entre altres coses que l'empresariat considera prioritàries.

És a dir, el Govern actuava com si no hagués passat res, i els abertzales li feien les veus de fons, després d'un episodi en què hi va haver molt enrenou, molt artifici, escenificació i tacticisme electoralista per part de Bildu, tot per no res. El vicepresident segon, Pablo Iglesias, per la seva banda, va remenar una mica més la cosa insistint en una derogació completa. No obstant això, el que prevaldrà finalment, segons fonts consultades, són els tres punts que Moncloa ja contemplava reformar durant la legislatura: els acomiadaments per absentisme laboral i baixes prolongades - que ja es va derogar al febrer -; restaurar l'ultraactivitat dels convenis col·lectius - de manera que seguiran vigents després que hagin conclòs, si no n'hi ha cap que el substitueixi-; i eliminar la preeminència del conveni d'empresa sobre els sectorials, com s'ha estat fent aquests darrers vuit anys.

D'altra banda, tenim la qüestió dels tempos, que també hauran de cenyir-se al que es va estipular al gener, quan el Congrés va avalar Pedro Sánchez com a president. Per tant, mantindran el caràcter "urgent" d'aquesta remodelació, un terme prou ambigu, segons el parer dels experts. De fet, "el més assenyat seria deixar-ho fins que passi la pandèmia", assenyala Eduardo Armas, professor de dret laboral i seguretat social de la Universitat Abat Oliva CEU, enlloc d'emprendre aquesta revisió abans que Brussel·les hagi encarrilat, i si és possible repartit, el Fons de Recuperació que justament acaba de començar a dissenyar.

A més dels entrebancs de la Unió Europea (UE) a l'anul·lació total de la reforma laboral del PP de 2012, que es podrien materialitzar en condicions més dures per a Espanya a l'hora de distribuir les subvencions futures per a la reconstrucció, existeixen d'altres dificultats afegides. En primer lloc, els experts parlen d'una xarxa de normatives que es deriven d'aquella llei, cosa que, tot i que per si mateixa no suposa un impediment tècnic, sí que "complica les coses", explica Armas. "La derogació pot ser expressa, mitjançant una norma posterior del mateix rang o superior, que estableixi quins articles queden invalidats, o tàcita, mitjançant un nou text legal que contradiu l'anterior, i per tant el revoca.

Però que es pugui fer no vol dir que hi hagi la voluntat política de fer-ho, ja que conduirà a una "confusió legislativa", apunta per part seva el politòleg Ángel Belmonte, i molt menys en els tempos que s'han insinuat al pacte tripartit amb Bildu. Les presses deixen l'Executiu en el terreny del decret llei, "que és com han estat legislant durant la crisi", puntualitza Armas, una via descartada per dur a terme la derogació o reforma, ja que nega el diàleg social i circumscriu l'acció legislativa a l'àmbit de l'acord polític, opció que rebutgen tant sindicats com patronal, i també la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Per tant, la via és la que acabi aprovant el Congrés, una norma amb rang de llei, cosa que passarà a llarg termini.

Per últim, hi ha la qüestió de la seguretat jurídica, que el professor de dret laboral subratlla que és "fonamental preservar" en aquests moments ja que, si no, es minarà la confiança dels mercats i els inversors internacionals, i afectaria negativament l'atracció de les emissions de deute que Espanya necessita col·locar per finançar-se.

ACOMIADAMENTS, ERTOS, DESPENJAMENT SALARIAL… INTOCABLES

Comptat i debatut, la pandèmia juga en contra de l'Executiu de coalició en aquest terreny i de la urgència d'Unides-Podem. Però encara que es decidís a tirar endavant amb l'acord de govern entre el PSOE i el partit morat, els punts de la llei de 2012 que han permès sustentar les empreses en aquesta crisi i pels quals, entre altres coses, quatre milions de treballadors s'han acollit a un ERTO, quedarien indemnes, la qual cosa evitarà fallides i propiciarà la remuntada.

Els expedients de reducció temporal d'ocupació i els de regulació (ERTO i ERO) seguiran subjectes al principi de flexibilitat. Això és, sense controls a priori de l'autoritat laboral, només en cas que els treballadors s'hi oposin, cosa que desemboca en la intermediació d'un jutge.

Tampoc s'esperen canvis en les indemnitzacions per acomiadament ni en la flexibilització dels canvis substancials de les condicions laborals. Així, es mantindrà que les modificacions per causes tècniques, econòmiques, productives i organitzatives només requereixen un preavís de 15 dies -abans 30 dies-. Quant a l'extinció del contracte per causes objectives, es manté la paga de 20 dies en 12 mensualitats -33 en 24 mensualitats si el treballador interposa una demanda i guanya-, enfront dels 45 dies i 42 mensualitats anteriors.

Finalment, el despenjament salarial del conveni col·lectiu continuarà permetent a les empreses la no aplicació de les pujades pactades als convenis.