El Govern reconeixerà d'ofici a la fi de juny la renda mínima a 100.000 llars

El Govern reconeixerà d'ofici l'Ingrés Mínim Vital a 100.000 llars al principi, que el rebran a la fi de juny, segons ha dit aquest dijous el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. Es calcula que l'Ingrés Mínim Vital arribarà a beneficiar a unes 850.000 famílies. Aquesta renda mínima s'aprovarà aquest divendres en un Consell de Ministres extraordinari.

Pel que fa a la quantitat de l'ajuda, Escrivá ha explicat en una entrevista a Onda Cero que s'establirà un mínim nacional que després cada comunitat autònoma podrà complementar. Això sí, "tindrà una condicions absolutament comunes" per a tots les comunitats autònomes. "És un mínim, amb una definició de rendes, no hi ha discriminació". A més, serà una quantitat que complementarà la renda de les llars vulnerables fins a un mínim en funció de les seves condicions, amb especial atenció a les famílies monoparentals.

"Estem treballant intentant definir bé les llars que són beneficiàries perquè, des dels primers dies de juny, hi hagi un percentatge significatiu que pugui rebre la prestació sense haver de demanar-la; després podran fer una declaració responsable i contrastar la informació". Així, el ministre ha explicat que el decret recollirà una tipologia de 12 llars i que, a més del nivell de renda, es tindrà en compte el llindar de patrimoni.

L'Ingrés Mínim Vital es posarà en marxa com una prestació dinàmica que incorporarà incentius al treball, itineraris d'inserció i segell social amb el sector privat o incentius per ampliar el nombre d'hores de treball amb la finalitat que la renda no sigui dissuasiva de continuar buscant una feina. "Hem parlat amb empresaris i tercer sector perquè aquest és un element que calia dissenyar molt bé, com està molt ben dissenyat als països nòrdics, on tenen prestacions més generoses i no es desincentiva la cerca de treball", ha afirmat.

D'altra banda, quant a l'acord del Govern amb el PNB per transferir les competències en aquesta matèria al País Basc i Navarra, Escrivá ha opinat que és una cosa que és habitual perquè "la singularitat foral fa que hàgim de tenir un tractament diferent de la gestió". "Cal entendre que estem en període preelectoral i tothom intenta vendre qualsevol cosa, però des del principi ho teníem definit així". El País Basc i Navarra "tenen els seus propis impostos, els test els han de fer ells, cal fer una definició específica i s'està treballant amb ells", ha afegit.

DEUTE

El ministre també ha anunciat que el Govern ja està preparant els Pressupostos del 2021. Així mateix, ha sostingut que els sous no s'abaixaran l'any vinent, ja que es tracta d'una crisi econòmica temporal. "Quan això acabi, i jo espero que sigui aviat, haurem de reprendre el procés de consolidació de deute. En aquest moment caldrà veure les sendes que són més raonables, els esforços que són possibles". "El deute anirà millorant a mesura que el PIB retorni als nivells normals", ha apuntat.

"És perfectament redefinible la situació fiscal en els termes en els que estava plantejat, amb un nivell de deute més alt, però encara no dels més alts d'Europa, ni molt menys". Per això, considera que "trigant una mica més de temps" per a l'ajust i en les condicions actuals de tipus d'interès, "no hauria de canviar-se el to i la política fiscal" que el Govern tenia previst abans de la crisi.