El Govern, forçat a reanimar el sistema de pagarés després de la frenada en sec del MARF

Els pagarés han passat a estar coberts pel paraigua dels 100.000 milions en avals de l'ICO. Per què és tan rellevant per a les companyies? Perquè la possibilitat de reactivar el mercat empresarial de deute a curt termini és oxigen. I les empreses necessiten tornar a respirar, després de ser arrasades pel tsunami del coronavirus.

El sistema de pagarés ha estat des de l'anterior recessió econòmica un dels suports del finançament de les empreses. Des de la declaració de l'estat d'alarma, moltes d'elles amb prou feines han pogut col·locar el seu deute a curt termini al mercat. La incertesa econòmica i la por que les línies de crèdit s'assequin han acabat pesant sobre l'inversor.

L'escanyament d'aquesta via de finançament tan important ha fet que el BCE actuï d'ofici. Els de Lagarde van anunciar el mes de març que, per primera vegada a la història de l'organisme, inclouran al seu nou programa de compres d'actius, dotat amb 750.000 milions d'euros, la compra de paper comercial a curt termini. Però amb una condició: que el deute emès disposi almenys del grau d'inversió BBB-.

El BCE deixa així fora de manera automàtica la majoria d'empreses de grandària mitjana que aquests darrers anys, s'han adreçat de manera recurrent al MARF (Mercat Alternatiu de Renda Fixa). A principis d'abril, la capacitat de finançament d'aquesta plataforma borsària, tan popular durant un temps, superava els 6.500 milions d'euros, segons els programes vigents de 46 empreses i fons de titulització. Però només hi havia en circulació pagarés per valor d'uns 2.500 milions, és a dir, un 38% de la capacitat màxima d'aquest instrument. D'aquest minso percentatge, la major part són emissions que ja estaven planejades abans de la crisi del virus.

ENCARA MÁS 'BANCODEPENDENTS'

Així es prolonga encara més la dependència de la banca. El Corte Inglés n'és el millor exemple. El colós del 'retail' pot emetre fins a 1.200 milions en pagarés. Fins ara, només ha utilitzat un 41,2% de la seva capacitat per finançar-se a través d'aquesta via. La resta l'ha demanada als bancs. Catorze entitats, concretament.

Després tenim casos com el de MásMóvil, la companyia que més està utilitzant aquest instrument, percentualment parlant i, actualment, disposa de 170 milions en circulació d'un màxim de 200. No obstant això, la seva última emissió data precisament del dia anterior a la declaració de l'estat d'alarma a Espanya.

Finalment n'hi ha d'altres que no tenen ni un sol euro circulant, com Mango. L'inversor vol liquiditat i decideix no embarcar-se en aquesta mena d'inversions, amb el resultat que la capacitat d'aquestes companyies per resistir l'aiguat depèn més que mai dels bancs.