El Govern compleix amb Brussel·les i envia el Pla Pressupostari de 2021

El Govern enviarà demà, dijous, a la Comissió Europea el pla pressupostari de l'any 2021, dins de termini, al costat del nou quadre macroeconòmic, les taxes de referència de dèficit després d'haver suspès les regles fiscals i el límit de despesa no financera (sostre de despesa) dels nous pressupostos, que incorporaran ja 27.000 milions avançats dels fons europeus.

També recollirà les directrius bàsiques del projecte plasmades en bona part en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que contempla una inversió de 72.000 milions d'euros entre 2021 i 2023.

D'aquesta manera, l'Executiu remetrà el dijous a Brussel·les el pla pressupostari en termini, ja que la data límit està fixada per al 15 d'octubre, sense necessitat de passar abans pel Consell de Ministres, segons assenyalen a Europa Press en fonts governamentals, amb les línies bàsiques dels PGE, el projecte dels quals està "pràcticament tancat" i que serà presentat pel president del Govern, Pedro Sánchez, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, en els pròxims dies i aprovat en Consell de Ministres a l'octubre per a la seva entrada en vigor a principis de 2021.

El Pla Pressupostari de 2021 marcarà com a objectius el suport al creixement i l'ocupació, el reforç dels serveis públics i la canalització dels fons europeus per a propiciar la recuperació després de la crisi de la Covid, i se sustentarà en un límit de despesa no financera, conegut com a 'sostre de despesa', de 196.097 milions d'euros, un 53,7% superior a l'aprovat al febrer i que inclou transferències extraordinàries a les CCAA (13.486 milions) i Seguretat Social (18.396 milions) i part dels fons europeus (27.436 milions).

A més, inclourà el nou quadre macroeconòmic del Govern, que preveu una caiguda del PIB del 11,2% enguany, amb una taxa d'atur del 17,1%, i contempla un creixement del 7,2% en 2021, que podria arribar al 9,8% tenint en compte els fons europeus, al costat d'una desocupació del 16,9%.

Quant al dèficit públic, informarà de la seva estimació que escali fins al 11,3% del PIB enguany a conseqüència de la crisi i el creixement de la despesa per a pal·liar-ne les conseqüències, així com d'una la taxa de referència de dèficit del 7,7% el 2021, en tant que el càlcul per al deute públic és que repunti al 118% del PIB enguany.

No obstant això, el Tresor Públic ha decidit reduir en 15.000 milions d'euros el volum de finançament previst per a 2020, la qual cosa suposa que les emissions netes de l'exercici seran de 115.000 milions i el finançament brut de 282.137 milions.

PLA DE RECUPERACIÓ: TRANSICIÓ ECOLÒGICA I DIGITAL

A més del nou 'sostre de despesa' i del quadre 'macro' actualitzats, que ja van ser presentats, el Pla Pressupostari per a 2021 inclourà les principals directrius dels nous comptes públics plasmades en bona part en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència fins a 2026, els eixos de la qual són la transició ecològica i digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere.

Sánchez va desgranar que amb aquest pla d'inversions i reformes l'Executiu estima una inversió de 72.000 milions entre 2021 i 2023 procedents dels fons europeus, 59.168 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència entre 2021 i 2023 i els altres 12.436 milions del Programa 'REACT-EU' el 2021, la qual cosa augmentarà el creixement potencial de l'economia per sobre del 2%, aportarà sis punts al PIB i crearà fins a 880.000 ocupacions en els tres primers anys.

La vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, va estimar que amb aquest pla es podrà recuperar el nivell de PIB previ a la pandèmia a la fi de 2022 i tornar a la senda de creixement preCovid a la fi de l'any 2023.

La distribució d'aquests fons passa per l'agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l'agricultura (16% del total), infraestructures i ecosistemes resilients (12,2%); transició energètica justa i inclusiva (8,9%); modernització de l'Administració (5%) i la modernització i digitalització del teixit industrial i productiu i de la pime, recuperació del Turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora (17,1%).

La resta es distribueix entre el Pacte per la Ciència i la Innovació i reforç al Sistema Nacional de Salut (16,5%); Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats (17,6%); economia de les cures i polítiques d'ocupació (5,7%); impuls de la indústria de la Cultura i l'Esport (1,1%) i modernització del sistema fiscal.

Entre altres mesures, es desplegaran més de 250.000 nous vehicles elèctrics en tres anys amb 100.000 punts de recàrrega; es rehabilitaran més de 500.000 habitatges; accés a Internet ràpida a tota la població i el 75% a 5G; 65.000 noves places d'educació de 0 a 3 anys; 200.000 noves places d'FP; i es rehabilitaran infraestructures residencials.

Els PGE de 2021 ja incorporaran 27.000 milions d'euros del total de 72.000 milions d'inversió previst per als tres pròxims exercicis en el Pla de Recuperació, amb la finalitat de poder començar executar els projectes quan els nous comptes públics vegin la llum, a primers de gener.

La idea és executar els 72.000 milions de transferències entre 2021 i 2023 de la xifra total de 140.000 milions de fons europeus que corresponen a Espanya, a rebre fins a 2026, amb la intenció d'executar el 70% en els dos primers anys, i anar analitzant les necessitats creditícies per a donar pas en la segona part (2023-2026) a la sol·licitud de crèdits amb el muntant restant (uns 58.700 milions en crèdits).

Per a la facilitat i agilitat de l'execució dels projectes, sense una finestreta única, s'aprovarà un reial decret llei al gener que reduirà les principals barreres i "colls d'ampolla" legals de l'administració.

Es crearà una comissió interministerial presidida per Sánchez i una unitat de seguiment en la Moncloa per a la correcta execució dels fons, que assumirà Manuel de la Rocha, i es reactivarà la Conferència sectorial de fons europeus amb les CC.AA. i es proposarà a la Mesa del Congrés la Comissió mixta de la UE.

CANVIS FISCALS

En matèria fiscal, PSOE i Unidas Podemos tenen pràcticament liquidada la seva proposta fiscal i donaran en breu pas a la negociació amb els grups. Entre les mesures que s'han abordat es troba una revisió dels incentius dels plans de pensions col·lectius i dels beneficis fiscals i rendiments de determinada figures fiscals.

En principi s'ha renunciat a l'eliminació de la bonificació a l'educació privada, quedant per tant exempta d'un IVA del 21%, però no s'ha descartat en el cas de la sanitat privada. Sí que s'ha descartat en principi la rebaixa de Societats a pimes i la modificació dels tipus de l'IVA fins que es recuperi el creixement.

Després d'aprovar-se les taxes 'Google' i 'Tobin', s'impulsaran impostos 'verds', un nou sistema de cotització per ingressos reals per als autònoms i en matèria de pensions s'escometran mesures, consensuades en el Pacte de Toledo, que podrien passar per incentius a la demora de l'edat de jubilació, ajustar elements distorsionadors en la regulació de les jubilacions anticipades o la revisió del sistema de previsió social complementari fomentant el seu desenvolupament en l'àmbit de les empreses.

Les pensions públiques es revaloritzaran amb l'IPC el 2021, amb una previsió d'un deflactor del PIB del 0% el 2021 i del 0,9% el 2021, mentre que no s'ha revelat si finalment es congelarà el salari dels funcionaris.

De qualsevol forma, el Govern ajorna la reforma fiscal "profunda" a quan es recuperi el creixement, per al que constituirà ja un grup d'experts i continuarà treballant en la reforma del sistema de finançament autonòmic.