El Frob reconeix que l'Estat ha perdut 45.640 milions pel rescat a la banca

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) ha reconegut que les seves activitats de reestructuració i altres ordinàries han derivat en un impacte patrimonial negatiu que ha arribat als 45.640 milions d'euros. Mentrestant, el total de fons injectats al sector bancari ha ascendit als 58.685 milions d'euros, el 4,86% del Producte Interior Brut (PIB), segons consta al'informe 10 anys del Frob 2009-2019 publicat aquest divendres.

Fins al moment, el Frob ha recuperat 5.917 milions d'euros, que han correspost a les devolucions d'entitats com Banca Cívica (1.142 milions d'euros), CajaSur (803 milions d'euros) i BFA-Bankia (346 milions d'euros).

El 30 de juny de 2019, el Frob mantenia una participació directa en BFA del 100% i indirecta a Bankia a través de BFA del 61,77%. Per aquesta posició, al costat de la de Sareb, estima que podrien recuperar-se 9.729 milions d'euros. Això no obstant, precisa que les ajudes definitivament recuperades dependran de l'evolució i desinversió final a les participades.

En una carta inclosa al document de més de 200 pàgines, el president del Frob, Jaume Ponce, ha assegurat que el balanç de l'actuació de l'organisme llança un "bon servei" a l'interès general, tant en la seva gestió de la crisi com en el seu rol d'encarregat d'intervenir en situacions de risc per a la inestabilitat financera.

Ponce ha subratllat la necessitat de seguir treballant per construir un futur millor malgrat que "ja ha estat molt el viscut i après", i d'haver-se trobat amb dificultats pel camí. A més, ha posat de manifest la "gravetat" dels efectes de la crisi bancària sobre el conjunt de la societat i ha remarcat com n'és d'"essencial" de tenir millors institucions per afrontar períodes d'estabilitat financera com l'esdevingut fa ja una dècada.

El Frob es va crear a mitjans de 2009 i va ser dotat inicialment amb 9.000 milions d'euros

"El Frob no ha deixat d'actuar, aprendre i créixer com a institució pública encarregada d'intervenir en situacions de risc per a l'estabilitat financera i, per tant, per al benestar de tots els ciutadans", ha assenyalat.

Per Ponce, la passada crisi serà recordada per ser una depressió econòmica i inestabilitat financera "sense precedents" des de la guerra civil. La institució que presideix va ser creada com a resposta pública a aquest desafiament mitjançant la intervenció de l'Estat al sector bancari.

Una dècada després, el president del Frob ha subratllat el "compromès" treball de tots els membres de la Comissió Rectora, així com a la resta d'empleats i col·laboradors, als quals ha enviat un "sincer reconeixement".

LA REACCIÓ ESPANYOLA A LA CRISI DELS SEUS BANCS

D'aquesta manera, el Frob ha decidit ara recopilar en un document la successió de mesures, normes i actuacions que l'han definit. "Reflecteix una part crucial de la reacció espanyola a la crisi del seu sector bancari", ha postil·lat. El president de l'organisme de resolució ha subratllat la importància que té aquest text com a registre del que va passar, de manera que operi com a peça per afavorir la memòria col·lectiva sobre els fets abans que el temps comenci a desdibuixar-los.

L'informe s'ordena en tres grans blocs que aborden, en primer lloc, l'evolució del paper del Frob en la crisi bancària, contextualitzant tota la seva activitat. Així, presenta la seqüència de circumstàncies econòmiques i financeres i les reformes legals i institucionals que van donar forma a la intervenció al sector bancari al llarg dels diferents períodes.

El segon bloc, tracta les actuacions del Frob entitat a entitat, recull detalladament cadascuna de les decisions preses per banc intervingut. L'últim bloc sintetitza quantitativament l'impacte econòmic. És un compendi tant de les xifres d'ajuts públics emprades, com de l'origen i aplicació dels recursos.

El Frob es va crear a mitjans de 2009 i va ser dotat inicialment amb 9.000 milions d'euros amb recursos tant públics, 6.750 milions d'euros aportats pels pressupostos generals de l'Estat, com dels fons de garantia de dipòsits (FGD), que van posar 2.250 milions d'euros. Al principi se li van atribuir dues úniques funcions: el suport a certs processos d'integració i, excepcionalment, la reestructuració d'entitats el viabilitat de les quals estigués en perill.

De fet, les mesures a Espanya inicialment es van centrar en tallar problemes de liquiditat i van ser similars a les adoptades en altres països d'Unió Europea (UE). Si bé, a mesura que la crisi es va anar prolongant i intensificant, el nivell d'actius dubtosos va créixer significativament i el focus d'atenció va girar cap a la solvència. Aquesta situació significava que algunes entitats podrien veure la seva viabilitat compromesa a curt o mitjà termini i que, en no gestionar-ho ordenadament, podrien comprometre el conjunt del sector i de l'economia espanyola.