El dòlar es pren un respir i la lliura aprofita l'optimisme al voltant del Brexit

El ral·li del dòlar d'aquesta setmana, estimulat pels comentaris de la Reserva Federal dels EUA (Fed) i per l'anunci del pla tributari del president del país, Donald Trump, ha perdut gas a mesura que els inversors s'adonen que encara hi ha molts sots al camí. Tant perquè el banc central emprengui la tercera pujada de tipus projectada aquest any com perquè l'ambiciós pla de Trump passi els tràmits al Congrés, més tenint el precedent dels nombrosos esculls que va trobar la seva reforma sanitària. En aquest context, el 'bitllet verd' retrocedeix i els operadors aprofiten l'ocasió per iniciar un rebot en l'euro i per donar ales a la lliura.

La moneda britànica ha tornat a nivells per sobre dels 1,3400 dòlars, després d'haver deixat mínims per sota dels 1,3350 dòlars durant la sessió anterior. L'impuls li arriba a la divisa britànica de l'optimisme que es desprèn de la quarta ronda de negociacions sobre el procés de divorci amb la Unió Europea (UE). El to exhibit pel ministre del Brexit, David Davis, i pel cap negociador de la UE, Michael Barnier, va ser molt allunyat del pessimisme de les conclusions de les negociacions anteriors. Durant la roda de premsa conjunta, celebrada a Brussel·les, amb la qual van rubricar la ronda de setembre, Barnier va lloar la "nova dinàmica" exhibida pel ministre del Regne Unit, mentre aquest va anunciar que s'havia arribat a un "progrés considerable".

La paraula ara la té Mark Carney. El governador del Banc d'Anglaterra compareixerà aquest divendres i els inversors esperen que repeteixi que "un augment dels tipus d'interès és necessari en un futur proper, basant-se en el recent exercici de la lliura", assenyala Kathy Lien, fundadora de BK Asset Management. A més, aquest divendres "hi ha prou acció al Regne Unit com per assegurar que l'operativa del cable (lliura/dòlar) no serà avorrida, amb la publicació dels preus d'habitatge Nationwide, les aprovacions d'hipoteques i la revisió del PIB del segon trimestre", avança l'experta. Per aquest motiu, Lien espera que la divisa es mantingui per sobre de la barrera dels 1,3500 dòlars.

Al seu encreuament contra l'euro, la lliura està patint menys volatilitat, en gran mesura per la pressió a la qual s'ha vist sotmesa la moneda comunitària aquesta setmana i es manté en rang entre els 0,8750 i les 0,8800 lliures. La divisa europea, per la seva banda, ha pres una mica d'impuls contra el dòlar i s'allunya dels seus mínims d'un mes dels 1,1717 dòlars. Lien apunta que l'informe del mercat alemany oferirà una oportunitat als operadors perquè segueixin ajudant a la divisa en el seu rebot contra la seva contrapart dels EUA ja que s'espera una millora que "evidenciï les diferències de la creació d'ocupació entre el país germànic i EUA". Per aquest motiu aposta perquè la moneda prolongui la seva remuntada fins als 1,1850 o fins i tot als 1,1900.

REFERÈNDUM DE CATALUNYA

Això sí, amb permís d'Espanya. La situació que es viu a Catalunya, amb la imminent celebració del referèndum il·legal ha passat per ara pràcticament desapercebuda en la moneda comunitària, però és un dels factors que els analistes s'enumeren entre els riscos polítics que es tornen a discernir sobre la moneda i pot acaparar tot el protagonisme depenent del que passi diumenge.

Tot i l'ofensiva judicial i policial contra els organitzadors i la logística de la consulta i que ha estat considerat il·legal, els organitzadors i els partits separatistes han promès distribuir un milió de paperetes abans de la votació de diumenge. En el cas que se celebri el referèndum i encara que aquest es consideri il·legal, es podria "exercir pressió sobre el Govern central per permetre que la població de la regió pugui acabar votant en un futur de manera legal, cosa que podria augmentar la possibilitat de una ruptura d'Espanya", assenyala Kathleen Brooks, directora d'investigacions de City Index.

Els referèndums duts a terme durant els darrers anys no han estat bones notícies per a les divises

L'experta enumera altres riscos que l'1-O comporta per a Europa i la seva moneda ja que podria tenir ramificacions per a la Unió Europea. "Es permetria a una Catalunya independent unir-se al bloc comunitari? Impulsaria altres nacions a buscar la independència, no només d'altres països sinó també de la UE?", es pregunta l'analista. De moment, les institucions europees s'han mantingut al marge del que consideren un conflicte "domèstic" i s'han limitat a declarar que segueixen la 'doctrina Prodi' -en al·lusió a l'època en què Romano Prodi era president de la Comissió Europea -. La posició davant el secessionista és que si una part d'un territori d'un Estat membre deixa de ser part d'aquest Estat perquè s'independitza, els Tractats de la UE deixaran d'aplicar-se sobre aquest territori.

D'altra banda, Brooks també recorda que els referèndums duts a terme durant els darrers anys no han estat bones notícies per a les divises. Els dos exemples més recents tenen la lliura com a protagonista. El 2014, quan Escòcia va celebrar la votació sobre la independència de Regne Unit, la moneda britànica es va depreciar un 6% de juliol a setembre, per després rebotar un 2% quan va fracassar el referèndum abans de reprendre la seva tendència baixista.

El segon cas més recent es dóna al Brexit. Des que al juny de 2016 els britànics van decidir divorciar-se de la UE, la moneda es va desplomar un 20% durant els quatre mesos següents i es va mantenir deprimida durant cinc mesos més. A dia d'avui, segueix cotitzant un 10% per sota dels màxims anteriors en conèixer el resultat de la consulta sobre la permanència del Regne Unit al bloc d’'els vint-i-vuit'.

Per aquests motius, la previsió de City Index és que l'euro caigui un 5% inicial "si el referèndum de Catalunya segueix endavant i vencen els separatistes". La votació també ha provocat un increment en la prima de risc espanyola -el diferencial de rendiment espanyol amb els rendiments dels bons alemanys-. "Al passat, l'augment dels marges de rendiment perifèrics ha provocat una major volatilitat dels preus de les accions europees i l'euro", comenta Brooks. I afegeix: "Tot i que el diferencial de rendiment espanyol-alemany és nominalment baix, si continua incrementant-se, es convertirà en un factor de risc per als preus dels actius europeus durant els propers dies".