El deute públic espanyol es dispara: supera el 100% del PIB per primera vegada en un segle

El deute del conjunt de les administracions públiques ha augmentat en 14.031 milions d'euros al març, el major repunt des de maig de 2014, i s'ha situat en 1,095 bilions (milions de milions) d'euros, la qual cosa suposa superar el 100% del PIB, segons les estadístiques del Banc d'Espanya, cosa que no succeïa des de 1909.

Així, durant el primer trimestre el nivell d'endeutament públic ha sobrepassat el 100% del PIB prenent com a referència el creixement de la producció nacional que va publicar l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el passat mes de febrer, i que va situar al PIB en 1,081 bilions (milions de milions) en acabar 2015. Cal matisar en aquest sentit que en general es compara l’estoc de deute amb el PIB anual. No obstant això, en aquest cas tenim la dada d'endeutament de març i l'últim registre de producció en un any és el de 2015. Si es produeix el creixement esperat del 3% per al 2016 del PIB, aquest se situaria per sobre dels 1,1 bilions, i en funció de l'evolució del deute la comparació podria tornar a caure per sota del 100%.

AIXÍ S'INCREMENTA EL DEUTE

La xifra del total de deute públic espanyol és al seu torn superior a la de desembre en 23.000 milions d'euros, i augmenta un 4,1% respecte del mes de març del passat any i un 3,4% sobre febrer.

El deute no ha parat d'augmentar des de l'esclat de la crisi financera internacional el 2008. Un any abans, l'estoc d'instruments de finançament brut emesos per institucions públiques s'havia situat en el 35,5%, el seu nivell més reduït en dues dècades. Així, la ràtio entre l’endeutament i la producció s'ha gairebé triplicat amb prou feines en vuit anys, fins a aconseguir el seu nivell més alt des de fa més de 100 anys.

El Govern en funcions de Mariano Rajoy espera que el deute deixi d'incrementar-se i es redueixi aquest any per primera vegada des de 2007. L'endeutament públic, que va acabar el 2015 en el 99,2% del PIB, disminuirà fins al 99,1% aquest any i fins al 99% en 2017, d'acord amb el nou quadre macroeconòmic presentat a l'abril per l'Executiu, en línia en aquest cas amb les projeccions de Brussel·les.

No obstant això, alguns experts no comparteixen aquesta visió. Els economistes de Capital Economics creuen que les tensions entre el Govern central i les comunitats autònomes i la incertesa política frenaran qualsevol intent de baixar els nivells esperats de dèficit i contenir la tendència creixent del deute. “A causa d'aquests factors, esperem que el dèficit d'Espanya sigui del 4% el 2016, del 3,5% el 2017 i del 3% el 2018. I, en contrast amb la previsió de la Comissió Europea, estimem que la ràtio de deute públic sobre el PIB segueixi augmentant fins al 104% el 2018”.

Cal tenir en compte que, segons les dades de l'oficina d'estadística europea (Eurostat) publicades a l'abril, Espanya està per sobre de la mitjana de la zona euro en deute sobre PIB, que se situa en el 90,7% en acabar el 2015. De fet, només superen Espanya cinc països: Grècia (176,9%), Itàlia (132,7%), Portugal (129%), Xipre (108,9%) i Bèlgica (106%).

AUGMENTA EL TERMINI DE VENCIMENT

Les dades del Banc d'Espanya mostren que el deute ha allargat el seu venciment, ja que cau respecte del mes anterior en 651 milions el muntant de valors emesos a curt termini (encara que s'eleva un 8,9% anual), fins a un total de 81.893 milions (vegeu el quadre al final del text per ampliar informació).

Per contra, augmenta en 14.893 milions el d'instruments de mitjà i llarg termini (es dispara un 6,8% respecte de l'any anterior), que suposa la major part del deute amb 812.680 milions. També cal destacar que la partida de crèdits no comercials disminueix un 7% interanual fins a 200.785 milions.

Malgrat aquesta evolució, el Tresor està emetent lletres, bons i obligacions amb cada vegada millors condicions, enmig del programa de compres d'actius del Banc Central Europeu (BCE), que inclou instruments de deute públic i corporativa i que ho va ampliar al març des de 60.000 fins a 80.000 milions d'euros. El Tresor va col·locar aquest dimarts 1.966 milions en lletres a tres i nou mesos amb una rendibilitat negativa del -0,394% de mitjana, per sota del -0,274% precedent, i en el menor nivell registrat en aquests terminis.

El Tresor tornarà als mercats aquest dijous, 19 de maig, amb la intenció de col·locar entre 2.000 i 3.000 milions de deute a majors terminis que aquest dimarts, ja que emetrà bons i obligacions. Així, traurà al mercat bons a tres anys, amb cupó del 0,25% i venciment el 31 de gener de 2019; obligacions a 15 anys, amb cupó de l'1,95% i venciment el 30 de juliol de 2030; i obligacions amb cupó del 4,80% i venciment el 31 de gener de 2024.

MÀXIMS HISTÒRICS

Segons estadístiques de Bloomberg recopilades per Cinco Días, el deute públic se situava en el 101% del PIB l’any 1909, durant el regnat d'Alfons XIII. Des d'aquest punt va caure en picat fins al 31,3% en començar la dècada dels anys 20, va augmentar durant la Segona República i va caure dècades després fins a un mínim del 7,3% l’any 1975 (hi ha períodes enmig sense dades). Des de llavors, va augmentar fins al 67,4% en 1996, quan va iniciar un altre període a la baixa que va finalitzar el 2007. Amb l'esclat de la crisi financera internacional no ha parat d'augmentar, fins que al març ha aconseguit el seu màxim en més d'un segle.

El mercat estava pendent aquest dimecres, entre altres referències, del que succeïa a Brussel·les sobre el procediment sancionador a Espanya per incomplir l'objectiu de dèficit públic. La Comissió Europea ha decidit ajornar aquesta decisió fins a principis de juliol, després de les eleccions del 26 de juny, per certificar si va haver-hi o no "falta d'acció efectiva" a Espanya a l’hora de complir l'objectiu de dèficit de 2015. I és que si fos així, implicaria una multa del 0,2% del PIB, equivalent a més de 2.000 milions d'euros. A més, ha exigit una retallada addicional de 7.500 milions entre aquest exercici i el proper per no tornar a desviar-se dels objectius de dèficit, en el 3,6% el 2016 i en el 2,5% el 2017. L'IBEX-35 cotitza a mitja sessió sense una direcció clara, tractant d'aferrar-se als 8.700 punts.

Al mercat secundari de renda fixa, la prima de risc disminueix gairebé un 1% fins als 142,4 punts, sense que s'hagi observat cap impacte per la notícia. No obstant això, el diferencial disminueix per l'augment de la rendibilitat del bo alemany a 10 anys, cosa que també succeeix amb el deute espanyol. Els títols a 10 anys registren lleugeres vendes que eleven el rendiment fins a l'1,57%, el mateix que amb el bo a 2 anys, la rendibilitat dels quals augmenta fins al 0,65%.