El dèficit públic de la zona de l'euro cau al 3,2% i el deute, al 91,2% del PIB al primer trimestre
En comparació amb el quart trimestre del 2022
El dèficit públic de la zona de l'euro es va reduir al primer trimestre del 2023 al 3,2% i el deute, al 91,2% del Producte Interior Brut (PIB), segons les xifres d'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, en comparació amb les dades registrades al quart trimestre del 2022.
Mentrestant, a tota la Unió Europea (UE) el dèficit va caure fins al 3% i el deute, fins al 83,7% del PIB.
Les disminucions en els dèficits en comparació amb el quart trimestre del 2022 s'han degut als descensos en la despesa total, així com a augments en el PIB nominal. Les mesures per alleujar l'impacte dels alts preus de l'energia van tenir un fort impacte en els saldos públics a la segona meitat del 2022 i al primer trimestre del 2023 i la majoria dels Estats membres van continuar registrant un dèficit públic.
El primer trimestre del 2023, els ingressos públics totals de la zona de l'euro van pujar al 46,2% del PIB, una disminució enfront del 46,9% del quart trimestre del 2022, per increments del PIB. En termes absoluts, els ingressos totals desestacionalitzats a la zona euro van augmentar al voltant de 3.000 milions d'euros en comparació amb el quart trimestre del 2022.
La despesa pública total a la zona euro, per la seva banda, es va situar al 49,4% del PIB, una disminució de la ràtio enfront del 51,6% del trimestre anterior, a causa tant de la disminució de la despesa total com de l'augment del PIB nominal.
A la UE, els ingressos públics totals van ser del 45,4% del PIB al primer trimestre del 2023, una disminució en comparació amb el 46,2% del PIB el quart trimestre del 2022. La despesa pública total a la UE va ser del 48,5% del PIB, una disminució enfront del 50,7% del PIB del trimestre.
Pel que fa al deute públic, tant per a la zona euro com per a la UE, la lleugera disminució en relació amb el PIB es deu a un augment del PIB que va superar l'augment del deute públic en termes absoluts.
A finals del primer trimestre del 2023, els valors representatius de deute representaven el 83,0% de la zona de l'euro i el 82,5% de la UE deute del govern general. Els préstecs van representar el 14,2% i el 14,7%, respectivament, i l'efectiu i els dipòsits van representar el 2,8% del deute públic de la zona de l'euro i la UE.
En comparació amb el quart trimestre del 2022, onze Estats membres van registrar un augment de la seva ràtio deute/PIB al final del primer trimestre del 2023 i setze, una disminució.
Els majors augments en la relació es van observar a Luxemburg (+3,4 punts percentuals – pp), Bèlgica (+2,2 pp), Àustria i Letònia (ambdós +2,1 pp), Romania (+1,7 pp) i Hongria (+1,5 pp), mentre que els majors descensos es van registrar a Grècia (-3,0 pp), Xipre (-2,5 pp), Països Baixos (-1,8 pp), Estònia (-1,2 pp), Suècia (-1,1 pp), Polònia (-1,0 pp), Irlanda i Itàlia (ambdós -0,9 pp).