El dèbil creixement de la Zona Euro pressiona perquè Draghi reforci la seva estratègia monetària

El mercat torna a veure's les cares aquest dijous amb el BCE. I el mercat torna a esperar novetats del BCE. Presents, com la possibilitat de modificar alguns dels detalls tècnics sobre les mesures que ja està desplegant ara, i sobretot futures, com l'opció d'obrir la porta a mesures expansives més potents en el futur. Una tessitura en què, per tant, Draghi es veu exigit de nou. Un cop més.

Aquestes exigències es deriven d'un creixement que no acaba d'enlairar a la regió. Dimarts es va confirmar que la Zona Euro tot just va créixer un 0,3% intertrimestral entre abril i juny, la taxa més reduïda des del 2014. Amb la inflació encara prop del 0%, tot i que ja en nivells positius (0,2%), i amb Alemanya enviant símptomes d'alentiment, amb la producció industrial caient al juliol al ritme interanual més alt des del 2014, la sensació és que el Banc Central Europeu (BCE) haurà de posar més combustible a la sala de màquines monetàries per estimular el creixement.

Però clar, en la direcció contrària influeix tot el que ja ha fet l'entitat presidida per Mario Draghi. Amb el balanç del BCE més gran que mai, en els 3,34 bilions d'euros, amb un excés de liquiditat que supera el bilió d'euros, amb també més d'un bilió d'euros en deute públic en el seu poder, amb els tipus d'interès oficials en el 0% i amb els tipus de la facilitat de dipòsit en el -0,40%, el dubte és què més pot fer el banquer italià per esprémer la seva estratègia.

De moment, en la reunió de política monetària que l'entitat celebra aquest dijous no s'esperen canvis en els tipus. 69 dels 70 experts consultats per Bloomberg creuen que deixarà el preu oficial del diner en el 0%; l'excepció, corresponent a Citigroup Global Markets, preveu un descens fins al -0,10%. Pel que fa als tipus de dipòsit, 61 analistes opinen que els mantindrà en el -0,40% i altres tres que els reduirà al -0,4%. Tampoc s'espera que Draghi elevi l'import de les compres del seu programa d'expansió quantitativa (QE), situat ara en els 80.000 milions d'euros al mes.

LES PREVISIONS IMPORTEN

A causa de la magnitud de la revisió de creixement i inflació, el BCE probablement trobi justificacions addicionals per a relaxar encara més la seva política monetària

Ara bé, tot i que en el gruix pot ser que no arribin variacions, al detall sí que poden produir-se. Perquè en aquesta reunió, i com fa cada tres mesos, la institució monetària revisarà les seves previsions sobre el creixement i la inflació a la Zona Euro. Al juny, el BCE pronosticava un creixement de l'1,6% per al 2016 i de l'1,7% per a 2017 i 2018. Pel que fa als preus, situava la inflació en el 0,2% per al 2016, a l'1,3% per 2017 i en l'1,6% per 2018. Qualsevol canvi en aquestes xifres donarà arguments per introduir canvis tècnics en l'estratègia actual del BCE i, addicionalment, serà interpretat en el mercat com la possibilitat que Draghi emprengui mesures de més força en el futur.

Franck Dixmier, director de Renda Fixa a Allianz Global Investors, assenyala que "la reunió del BCE és una oportunitat per comunicar noves previsions macroeconòmiques i noves intencions al mercat després de les decebedores dades d'inflació i la incertesa sobre el Brexit".

Aquest expert afegeix que "a causa de la magnitud de la revisió de creixement i inflació, el BCE probablement trobi justificacions addicionals per relaxar encara més la seva política monetària. En aquest cas, el banc podria anunciar una extensió del seu programa de compra d'actius més enllà de març de 2017".

"No obstant això, també pot anunciar mesures tècniques addicionals, com eliminar la restricció a les compres de bons amb rendibilitat inferior a la taxa de dipòsits del -0,4%. Això li permetria augmentar la seva capacitat de maniobra, ja que més actius del mercat de bons han reduït la seva rendibilitat per sota d'aquest nivell", explica Franck Dixmier.

En la seva opinió, "una altra justificació per a més relaxació monetària és que la credibilitat del BCE està en qüestió. La inflació es manté en un decebedor 0,2% interanual i la inflació subjacent ha baixat fins al 0,8% a l'agost. A això se li sumen les cada vegada menors expectatives d'inflació, de manera que el BCE ha de convèncer el mercat que és capaç d'aconseguir el seu objectiu d'estabilitat de preus a mitjà termini".

Finalment, Dixmier afirma que "els riscos polítics a la Zona Euro són alts, amb la manca de Govern a Espanya, una situació tensa a Portugal i una barreja d'inestabilitat política i incertesa sobre els bancs a Itàlia. A més, està clar que l'impacte del Brexit es produirà a llarg termini, malgrat les últimes dades publicades al Regne Unit. El BCE sap que necessita guardar una mica de potencial per utilitzar-lo en un futur".

Holger Schmieding, economista de Berenberg, comenta que el "BCE no necessita actuar aquest dijous, tot i que hi ha un 40% de possibilitats que ampliï el seu programa de compra d'actius més enllà de març de 2017". En la seva opinió, les previsions econòmiques no s'han deteriorat massa des de la passada reunió del 21 de juliol.

Aquest expert assenyala que el BCE podria utilitzar la manca d'una pujada sostinguda en la inflació per explicar l'extensió del seu programa de compra d'actius en sis mesos, tot i que afegeix que "repetir el seu compromís amb prendre més mesures si són necessàries seria suficient. el BCE pot esperar fins al desembre per decidir si continua amb el seu programa de compra d'actius més enllà de març de 2017".

En aquest sentit, Holger Schmieding considera que "al desembre, el BCE tindrà una idea molt més clara de l'impacte del Brexit i també dels riscos polítics dels propers mesos (eleccions als EUA i referèndum a Itàlia)".

DATA DE LA FI DE LA QE

Citi: "Esperem que el programa de compra d'actius s'ampliï fins al setembre de 2017", amb una quantitat que es mantindrà en 80.000 milions d'euros mensuals

Per la seva banda, els experts del banc americà Citigroup assenyalen que "el BCE ha de canviar la data de finalització del seu programa de compra d'actius" per reforçar la credibilitat de la seva política monetària. L'extensió del programa seria un pas "en la bona direcció" i afegeixen que "més mesures de política monetària no convencional són només qüestió de temps".

Des de Citi, comenten que "esperem que el programa de compra d'actius s'ampliï fins a setembre de 2017", amb una quantitat que es mantindrà en 80.000 milions d'euros mensuals. A més, el BCE podria anunciar una retallada en el tipus de refinançament de 10 punts bàsics, fins al -0,1%.

Andrew Bosomworth, gestor del fons PIMCO a Alemanya, afirma que "esperem que el BCE mantingui sense canvis la seva política monetària, tot i que esperem més mesures en la reunió del 12 de desembre. Degut al nostre posicionament de llarg termini, les nostres carteres s'han posicionat per els canvis que esperem al desembre".

En aquest sentit, Bosomworth afirma que "esperem que el BCE retalli la taxa de facilitat de dipòsits, estengui el seu programa de compra d'actius (QE) i relaxi la norma clau per a distribuir les compres de bons governamentals. Aquestes mesures ajudaran a una reducció dels diferencials entre els bons d'Alemanya i els de la perifèria de la Zona Euro".

"Un important grup d'agents del mercat, entre els quals ens trobem nosaltres, creu que el BCE no farà res atesa la solidesa mostrada per les principals economies de la regió en els mesos immediatament posteriors al Brexit. No obstant això, sí que és d'esperar que el president del BCE, Mario Draghi, 'torni a amenaçar' amb noves mesures de política monetària no convencionals i, que fins i tot, torni a insistir que els riscos de l'economia de la Zona Euro continuen sent a la baixa", assenyalen des de Link Securities.

Finalment, Ebury, firma especialitzada en intercanvi de divises, preveu que Mario Draghi deixi entreveure en les seves declaracions "clars indicis que almenys es pensi en un increment de flexibilització quantitativa al llarg del que queda d'any", si bé no espera que la institució actuï en aquesta direcció aquesta mateixa setmana.

Ebury considera que les "decebedores" dades d'inflació a la Zona Euro, conegudes la setmana passada (l'índex subjacent va caure fins al 0,8% i s'ha mantingut en l'1% o per sota d'aquest nivell des del 2013), suposaran un " element extra de pressió perquè el BCE intervingui".