El creixement de la zona de l'euro es frena i creix el risc de declivi al tercer trimestre

Augmenta el risc que la zona de l'euro caigui en un declivi econòmic al tercer trimestre, després que al juny el creixement econòmic de la regió s'hagi alentit fins a mínims que no veia des del març del 2021. El resultat de l'índex PMI suposa la primera contracció producció manufacturera en dos anys i un ritme més lent de creixement de l'activitat comercial del sector serveis.

L'índex PMI compost d'activitat total de la zona euro, elaborat per S&P Global i ajustat estacionalment, va registrar 52 al juny. Tot i que l'índex continua assenyalant un creixement modest de l'activitat total del sector privat, l'última lectura va baixar de 54,8 registrat al maig, assenyalant el ritme d'expansió més lent a la seqüència actual de setze mesos de creixement, ja que la demanda es va estancar. La caiguda de l'índex va reflectir un increment més feble de l'activitat del sector de serveis, el més lent des del gener passat, i la primera contracció de la producció manufacturera en dos anys.

El flux de noves comandes es va estancar al juny, posant fi a una seqüència de quinze mesos de creixement, i les empreses de la zona euro van tenir dificultats davant l'afebliment de la demanda. En particular, els volums de la cartera de noves comandes del sector industrial van disminuir al ritme més pronunciat des del pic del confinament inicial per la COVID-19 el maig del 2020. Les condicions de la demanda internacional es van continuar afeblint al juny i l'última caiguda de les exportacions va ser la més ràpida en dos anys.

Tot i això, les empreses van continuar tenint dificultats amb les pressions en la capacitat, ja que les comandes pendents van augmentar novament i, en conseqüència, van contractar més personal a un ritme accelerat.

Pel que fa als preus, els costos van augmentar encara més, encara que la taxa d'inflació es va tornar a atenuar des del pic registrat al març passat. Per aquest motiu, les tarifes aplicades van augmentar a un ritme lleugerament més lent, però que de totes maneres va ser marcat.

L'estancament de les condicions de la demanda i el creixement més lent de l'activitat total es van traduir en un nou debilitament de la confiança empresarial entre les empreses de la zona euro. El nivell de positivitat va ser el més feble des de l'octubre del 2020 i, a més, va ser moderat en el context de les dades històriques.

ESPANYA REGISTRA L'EXPANSIÓ MÉS RÀPIDA

Dels països de la zona euro estudiats, Espanya va registrar l'expansió més ràpida al juny, tot i que el seu índex respectiu ajustat estacionalment va assenyalar el ritme de creixement més lent des del març passat. Les desacceleracions van ser generalitzades a la resta de les economies de la zona euro, sobretot a Irlanda i França, on els ritmes d'increment de l'activitat total es van desaccelerar bruscament fins a assolir les mínimes de setze i catorze mesos respectivament, però es van mantenir sòlids en ambdós casos. Itàlia i Alemanya es van situar amb idèntics resultats a la cua de la classificació del creixement, i els seus darrers increments van ser només marginals.

Les noves comandes rebudes per les empreses de la zona euro es van estancar al juny i van posar fi a una seqüència de 15 mesos de creixement. La debilitat es va observar principalment al sector manufacturer, on els volums de la cartera de noves comandes es van reduir dràsticament, encara que les empreses de serveis van registrar un increment més feble de la demanda.

Tot i les condicions d'estancament de la demanda, les empreses de la zona euro van continuar enfrontant-se a pressions en la capacitat al juny, tal com ho indica un nou augment de les comandes pendents de realització. Tot i això, el ritme d'acumulació de comandes pendents va ser el més lent des que va començar la seqüència actual d'increment el març del 2021.

Tot i això, les persistents pressions en la capacitat van ser prou fortes per impulsar noves creacions d'ocupació al juny, estenent la seqüència actual de creixement de l'ocupació a 16 mesos. Tot i que la taxa de creació d'ocupació es va mantenir forta en general, va ser la més lenta des del desembre del 2021.

Pel que fa als preus, les dades del juny van revelar noves pressions inflacionistes elevades. Els costos als quals es van enfrontar les empreses de la zona euro van augmentar considerablement, tot i que la taxa d'inflació va retrocedir encara més des de la màxima observada al març passat. Les pressions dels costos van ser novament més fortes al sector manufacturer. En conseqüència, les tarifes cobrades per les empreses van tornar a augmentar. La taxa d'inflació va disminuir fins a la mínima de quatre mesos, però es va mantenir marcada en el context de les dades històriques.

De cara al futur, la feblesa dels resultats al juny també es va poder observar en una nova moderació de la confiança empresarial entre les empreses de la zona euro. El nivell de positivitat va ser el més feble des de l'octubre del 2020 i, a més, va ser moderat en el context de les dades històriques. Les empreses es mostren preocupades per les perspectives econòmiques i les pressions inflacionistes.

SECTOR SERVEIS

Per la seva banda, l'índex PMI d'activitat comercial del sector serveis va caure de 56,1 registrat el maig al 53 al juny, indicant un augment sostingut de l'activitat del sector serveis de la zona euro, però que va ser el més feble des del gener passat.

La desacceleració al juny va reflectir principalment un augment més feble de les noves comandes rebudes a les empreses de serveis. El nivell de noves comandes va augmentar per catorzè mes consecutiu, però el ritme de creixement va ser el més lent des del gener passat i només moderat en general. Mentrestant, els fluxos de noves comandes procedents de l'estranger van disminuir per primer cop en tres mesos, encara que a un ritme marginal.

Tot i això, les dades del juny revelen sostingudes pressions en la capacitat de les empreses de serveis i el nivell de les comandes pendents de realització va augmentar de nou. Tot i això, el ritme d'acumulació de les comandes pendents es va alentir fins a la seva mínima de vuit mesos. Les empreses del sector serveis de la zona euro també van informar de persistents pressions dels costos al juny, i per això la seqüència actual d'augment dels costos s'ha estès a més de dos anys. La taxa d'increment es va accelerar al juny i va ser la tercera més forta registrada per l'estudi.

Els esforços per mantenir els marges de beneficis van comportar conseqüentment les empreses a augmentar de nou els preus mitjans cobrats al juny. La taxa d'inflació va assolir la mínima de tres mesos, però de totes maneres va estar entre les més fortes en la història de la sèrie i va ser marcada en general.

La preocupació al voltant de les pressions inflacionistes i les perspectives econòmiques va afectar notablement la confiança empresarial de les empreses del sector serveis de la zona euro al juny. L'Índex d'Activitat Futura va caure fins a la mínima de 20 mesos i va assenyalar expectatives moderades d'activitat durant els propers dotze mesos.

CAIGUDA DE L'ACTIVITAT ALS PROPERS MESOS

"El fort deteriorament en el ritme de creixement de l'activitat empresarial de la zona euro augmenta el risc que la regió caigui en un declivi econòmic al tercer trimestre. La lectura de l'índex PMI del juny assenyala una moderació del creixement del PIB trimestral fins a només el 0,2%, i els indicadors a futur com les noves comandes i les expectatives empresarials de l'enquesta suggereixen una caiguda de l'activitat total als propers mesos”, comenten a S&P Global Market Intelligence.

Destaquen que "el sector manufacturer ja està en contracció, per primera vegada en dos anys, i el sector serveis ha patit una marcada pèrdua dʻimpuls de creixement enmig de la crisi del cost de vida". A més, "la despesa de les llars en productes i serveis no essencials s'ha vist especialment sota pressió a causa de l'augment dels preus, però la despesa i la inversió empresarial també estan disminuint en resposta a unes perspectives més ombrívoles i a l'enduriment de les condicions" financeres".

"Si bé la creació d'ocupació es va mantenir sòlida al juny, la reducció del ritme de creixement de la demanda i el deteriorament de l'optimisme empresarial apunten que el mercat laboral també decaurà als propers mesos. Més encoratjador és observar que, encara que les pressions dels preus continuen sent elevats, hi ha senyals que les forces inflacionistes van assolir el seu pic màxim a l'abril passat, cosa que reflecteix una marcada atenuació de l'increment dels preus industrials, la millora de les cadenes de subministrament i la disminució de la demanda. Tot i això, l'energia i el subministrament d'aliments probablement continuaran sent dues àrees particulars de preocupació i possibles pressions inflacionistes mentre continuï la guerra a Ucraïna”, afegeixen.

Per tant, consideren que les dades de l'índex PMI del juny "suggereixen que els riscos estan inclinant-se cada cop més cap a la probabilitat que l'economia caigui en una recessió alhora que les pressions inflacionistes es moderen, però continuen sent elevades".