El consum a Espanya cau un 49% durant el confinament i només resisteix l'alimentació

El consum mitjà s'ha desplomat un 49% i la despesa setmanal s'ha enfonsat un 60% després de decretar-se l'estat d'alarma a conseqüència de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus, segons un estudi de BBVA Research que analitza l'impacte del Covid-19 sobre el consum dels espanyols, utilitzant tecnologies de 'big data'.

Així, les primeres dades de l'anàlisi mostren com abans del decret de l'estat d'alarma, la tendència va ser acumular provisions, especialment de béns bàsics i alimentació. D'aquesta manera, el cap de setmana anterior (14-15 de març) es va observar un augment de les transaccions amb targeta proper a un 20% interanual. A partir d'aquesta data, el consum a Espanya, segons l'estudi, no fa més que decaure i s'observa que la despesa mitjana amb targeta per persona és un 49% inferior a la despesa realitzada el mateix dia de l'any anterior.

Així mateix, BBVA Research constata que el mesurament de les despeses setmanals mostra caigudes més pronunciades. En concret, des del 20 de març, la caiguda de la despesa setmanal amb targeta és de prop del 60% respecte a la mateixa setmana de 2019. La setmana següent, l'anticipació de vendes per la Setmana Santa, fa que la caiguda s'atenuï, situant-se en un 51% comparada amb la mateixa setmana de l'exercici anterior.

Així mateix, segons l'anàlisi, l'alimentació és l'únic sector que registra un augment de la despesa amb targeta, que ja es va duplicar abans de l'estat d'alarma i continua augmentant, amb una alça del 60% interanual. Els dies previs a Setmana Santa, entre el 6 i 8 d'abril, la despesa en alimentació es va disparar, creixent un 95% interanual.

Un altre de les despeses que ha experimentat un creixement, encara que només puntual, és la despesa en salut. Així, el cap de setmana previ a la primeres mesures de confinament, va augmentar aquesta despesa prop del 30%, fonamentalment, en productes farmacèutics. Les setmanes posteriors va descendir la despesa farmacèutica, que s'ha estabilitzat entorn d'un descens del 50% interanual, mentre que la despesa en salut/parafarmàcia a grans superfícies mostra una caiguda de prop del 30% interanual.

Així mateix, la despesa en els restants sectors (béns i serveis no essencials com a hostaleria, oci i entreteniment, viatges, vestit i calçat) s'ha reduït en més d'un 90%.

Segons l'anàlisi, l'ajust del comerç electrònic ha estat molt menor, però amb caigudes de fins a un 44% durant la primera setmana de l'estat d'alarma. No obstant això, les compres per Internet va guanyant pes respecte al total de consum, fins a representar un 20% del total de les transaccions amb targeta, dos punts més que fa un any. Així, les compres per Internet que experimenten un increment es concentren en grans superfície i alimentació, on les compres amb targeta es multipliquen per 1,5.

A més, es duplica la despesa 'online' en productes de salut i augmenta en un 50% la despesa a bars i restaurants amb servei a domicili. Per contra, la despesa en agències de viatges i en transport ha disminuït pràcticament a zero.

MADRID, UNA DE LES CCAA MES AFECTADES

Segons BBVA Research, Madrid apareix com una de les més afectades per la crisi, amb una caiguda de la despesa setmanal amb targeta d'un 70%, juntament amb Balears i Canàries, regions especialment afectades pel tancament turístic. Astúries, Castella-la Manxa i Catalunya se situen per sobre de la mitjana de caiguda nacional, amb descensos de la despesa pròxims al 50%.

Igualment, l'estudi reflecteix com la crisi del coronavirus ha fet retornar els estrangers als seus països d'origen i la paralització del turisme, de manera que la despesa de residents estrangers a Espanya disminueix fins al 60%. Al mateix temps, els espanyols residents a l'estranger han vist la seva despesa caure fins al 97%.

En el seu estudi, BBVA Research ha analitzat de manera agregada i anonimitzada 1.400 operacions realitzades amb targeta o en un terminal de punt de venda de BBVA des de 2019, la qual cosa permet mostrar els canvis en els hàbits de consum dels espanyols i l'impacte "extraordinari" d'aquesta crisi sobre la caiguda de la despesa.

Aquesta anàlisi ha donat lloc a una col·laboració amb investigadors de les Universitats de Cambridge, Imperial College i Edimburg on es defensa l'ús de dades transaccionals anònimes per a la presa de decisions, en considerar-les un reflex a temps real a les reaccions de les crisis i polítiques econòmiques.