El bitcoin torna als 9.000 dòlars després d'un G-20 moderat sobre les monedes virtuals
Els ministres d'Economia i banquers centrals demanen avançar en una regulació internacional
- Han optat per classificar les monedes virtuals com a actius
- Les monedes virtuals necessiten monitorització, no prohibició, reclama el governador del Banc d'Itàlia, Ignazio Visco
- Tom Lee creu que les monedes alternatives donen per tancat el mercat baixista
- En castellano: El bitcoin vuelve a los 9.000 dólares tras un G-20 moderado sobre las 'criptos'
Els temors s'han dissipat. La postura molt més moderada del que s'esperava que ha transcendit de la cimera del G-20 sobre el mercat de les monedes virtuals, ha animat les compres en aquest mercat i ha elevat el bitcoin fins a nivells de preu per sobre dels 9.000 dòlars. La capitalització total, sumant totes les monedes alternatives, però, s'ha quedat als 350.000 dòlars, ja que el mercat pateix d'una postura baixista en les monedes virtuals alternatives a la de Satoshi Nakamoto, que està pròxima a acabar-se, segons l'analista de Fundstrat Global Advisors, Tom Lee.
En declaracions a la CNBC, ha explicat que espera una remuntada de les divises i tokens de petita capitalització. Una pujada que ja podria haver començat. Tot i que en el seu conjunt les monedes alternatives encara es mantenen lluny dels seus recents màxims i algunes, com l’ethereum -que es canvia a prop dels 600 dòlars- i el ripple -que cotitza als 0,71 dòlars- han deixat nous mínims de 2018 aquest passat cap de setmana, experimenten un auge d'entre un 5% i un 10% aquest dimecres. El bitcoin cash ha recuperat els 1.000 dòlars, amb una pujada de gairebé un 9%.
No obstant això, el cap d'investigacions de Fundstrat creu que el bitcoin segueix sent la millor aposta per als inversors. "Crec que els inversors se senten cada vegada més còmodes amb la idea que el bitcoin és una matèria primera (...) a més, amb un entorn canviant pel que fa a regulacions sobre els tokens, la moneda digital més operada està en una esfera diferent".
NOVES REGULACIONS, PERÒ SENSE PRESSES
Precisament, ha estat el conclave de ministres d'Economia i banquers centrals, que s'ha celebrat a Buenos Aires el 19 i 20 de març el que ha mantingut el mercat pressionat. Un cop superat, dues idees han quedat clares: les monedes virtuals no són divises, sinó actius -i han de ser tractades com a tals- i la regulació anirà encaminada a monitoritzar el desenvolupament d'aquest pròsper mercat, no a la seva prohibició. Així s'ha expressat, sense anar més lluny, el governador del Banc d'Itàlia, Ignazio Visco, que ha reconegut riscos en aquests flamants actius, però ha remarcat que "hi ha hagut un consens al voltant que hem de seguir treballat en el vessant de l’estabilitat, però tenint present que no hem d'excloure aquest mercat".
Aquest to benèvol ha impregnat també la carta conjunta emesa per les potències assistents a la cimera. En el text, han acordat avançar en el diàleg internacional respecte a la possible regulació de les monedes virtuals, alhora que han advertit sobre qüestions relacionades amb els consumidors, la fiscalitat o la integritat del mercat.
"Ens comprometem a implementar els estàndards del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) en matèria d’actius virtuals un cop s'hagin revisat i reclamem la seva aplicació global. Demanem als organismes que estableixen els estàndards internacionals que continuïn la supervisió de les monedes virtuals i els seus riscos, i avaluïn les accions multilaterals necessàries", diu la carta de consens del fòrum econòmic.