El BdE veu "molt febles" i gairebé "inexistents" els incentius per seguir treballant després dels 65 anys

El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, veu "absolutament legítim" que es poguessin tornar a vincular les pensions a l'IPC, si bé creu que hauria d'anar aparellat a l'aplicació "automàtica" de possibles mesures com la millora dels "molt febles i pràcticament inexistents" incentius per treballar més enllà dels 65 anys, ampliar el període de càlcul per a la pensió, augmentar els ingressos fins i tot amb figures impositives i impulsar els plans d'estalvi privat, com són els plans de pensions o productes financers com la liquació de patrimoni immobiliari.

Durant la seva intervenció en una conferència telemàtica organitzada per la Fundació Edat & Vida, Arce ha centrat la seva intervenció en els "importants" reptes del sistema públic de pensions, en un context de dèficit de l'1,3% del PIB de la Seguretat Social el 2019 i una pressió a l'alça en la despesa de pensions en les pròximes dècades per l'augment de la taxa de dependència lligada a l'increment de l'esperança de vida i la jubilació dels 'baby boomers'.

Malgrat que les reformes aprovades al 2011 i 2013 van suposar un "avanç substancial" per a garantir la sostenibilitat financera, Arce ha indicat que la suspensió d'alguns elements d'aquestes reformes fa necessari introduir noves mesures, més enllà de la millora de l'ocupació, ja que això només compensaria parcialment la pressió demogràfica.

Si la taxa d'ocupació arribés el 80% al 2050, enfront del 60% al 2019, reduiria l'augment de la despesa en pensions pel facto demogràfic entre un 50% i un 73%, i la despesa en pensions baixaria en 4,5 punts, enfront de l'augment de 7,7 punts a causa de la demografia, segons la AIReF.

Les projeccions disponibles apunten cap a un augment substancial de la taxa de dependència, des del 30% actual fins a una forqueta aproximada del 50-70% en 2050, ha apuntat Arce, augurant un increment de la despesa en pensions d'entre 3,2 i 5,1 punts de PIB en 2035 i entre 5,5 i 10,6 punts percentuals el 2050.

VEU "LEGÍTIM" LLIGAR PENSIONS A l'IPC

En absència de mesures addicionals, el Banc d'Espanya estima que vincular novament les pensions a l'IPC augmentaria la despesa en, aproximadament, 2 punts percentuals del PIB l'any 2030 i en una mica més de 3 punts del PIB el 2050.

Respecte a aquesta possible revaloració, Arce ha dit no saber en quins termes es mouen les recomanacions del Pacte de Toledo, si bé ha indicat que s'han rebut senyals "molt clars" que una àmplia majoria del Congrés advoca pel manteniment del poder adquisitiu.

"No em sorprendria que s'opti per la decisió de mantenir-lo, em sembla absolutament legítim, no hi tenim absolutament res en contra", ha asseverat, si bé ha apuntat que conforme es prenguin decisions que comportin més despesa durant un llarg temps es disposi de manera "automàtica" recursos per a finançar-ho.

RETARDAR L'EDAT EFECTIVA DE JUBILACIÓ

Entre elles, ha desplegat una bateria de possibles opcions, incidint en què el retard de l'edat de jubilació és un element "potent" per a moderar les despeses, ja que, segons càlculs de la AIReF, per cada any de retard de l'edat efectiva de jubilació, la despesa en pensions al 2048 baixaria entre 0,4 i 1,2 punts percentuals del PIB.

En aquest sentit, ha apuntat que l'efecte de la reforma de 2011 que va fixar l'augment progressiu de l'edat de jubilació fins als 67 anys el 2027, té un "impacte limitat", ja que l'edat efectiva és de 64,5 anys i no els 65,8 anys de l'edat legal.

Admemás, ha recordat que diversos països de la UE com Itàlia, Portugal, Finlàndia o Dinamarca han lligat l'edat de jubilació a l'esperança de vida.

Segons ha indicat Arce, el sistema de pensions genera un rendiment real esperat per sobre del 2% per a un contribuent amb una carrera llarga, per la qual cosa posposar l'edat e jubilació actualment "no genera un increment en el retorn" en aquest cas, ja que, al seu judici, els incentius per retardar l'edat de retir més enllà dels 65 anys són "molt febles o pràcticament inexistents".

Així mateix, ha plantejat com a opció allargar els anys considerats per al càlcul de la base reguladora, la qual cosa ha apuntat que provocaria una reducció de la pensió mitjana i previsiblement tindria major incidència en rendes altes, i acostaria al sistema espanyol a països com Finlàndia, Polònia, Portugal o Suècia.

AUGMENT D'INGRESSOS I PLANS D'ESTALVI

Quant a possibles mesures d'augment d'ingressos, ha dit que eliminar el topall màxim de cotització tindria un "potencial recaptatori alt", si bé ha avisat que podria afectar negativament la demanda de feina i generar un augment de la despesa de pensions a futur, tret que es mantingui el límit imposat per a la pensió màxima, i en aquest cas el caràcter contributiu del sistema es veuria minorat.

Sobre un eventual increment de la imposició, ha considerat que "pot ser una alternativa", però ha recordat que les cotitzacions socials estan per sobre de la mitjana de la UE, la iniciativa afectaria tota la població, incloent-hi els propis pensionistes, i podria tenir implicacions sobre el caràcter contributiu del sistema.

D'altra banda, sobre l'estalvi privat, ha explicat que a Espanya encara hi ha "marge" per a incentivar els plans de pensions, ja que el 2017 només un 23% de llars espanyoles tenia un pla de pensions individual, sis punts menys que la mitjana de l'Eurosistema.

Per això, creu que hi ha un context "idoni" per a desenvolupar productes financers "responsables i competitius", com la liquació patrimonial amb hipoteques inverses o vendes de nua propietat perquè els majors puguin recórrer a la seva riquesa immobiliària per a accedir a actius financers líquids en condicions "atractives i segures". En tot cas, ha precisat que aquests instruments no poden ser "substitutius" de les pensions.

INCENTIUS FISCALS A l'ESTALVI PRIVAT

El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya també ha explicat que els incentius fiscals a l'estalvi semblen tenir un efecte "limitat", per la qual cosa creu que cal millorar el disseny d'aquests incentius, ja que actualment es constata que es deixa d'estalviar en altres instruments per a estalviar en aquests amb un benefici fiscal més elevat. En aquest punt, ha instat a escometre una millora en el sector bancari en tot el que es refereix a les comissions d'aquests incentius.

En canvi, ha opinat que la conjuntura de crisi actual "no és la més afavoridora" per a introduir mecanismes que reforcin el sistema de previsió social, ja que "o els ocupadors contribueixen més o els treballadors, o una combinació de tots dos", cosa que creu que actualment "ara mateix sembla potencialment complicada".

Això sí, ha instat a fer un estudi "molt detallat" del model britànic, posat com a exemple pel Ministeri de Seguretat Social, en vista dels resultats positius per a l'adhesió a aquesta mena de mecanismes.

Finalment, sobre els anomenats 'comptes nocionals', ha ressaltat que proporcionen una relació més estreta entre cotitzacions i pensions, augmenten la transparència en els drets de pensió i afavoreixen la presa de decisions, però no solucionen 'per se' la disjuntiva entre la suficiència i els recursos disponibles del sistema ni la incertesa associada a les rendibilitats.