El BdE atribueix l'alça del dèficit al 2019 a la pujada de pensions i salari de funcionaris

El Banc d'Espanya ha elaborat un informe sobre l'evolució de l'economia espanyola al 2019, en què hi destaca que el nivell de dèficit públic, que va tancar l'any passat en el 2,8% del PIB, va mostrar un empitjorament respecte a l'any anterior per primera vegada en una dècada, a causa principalment de l'augment de les pensions i del salari dels funcionaris.

A concret, el dèficit del conjunt de les administracions públiques va augmentar al 2019 fins al 2,8% del PIB, la qual cosa suposa el seu primer augment des de l'any 2009, empitjorament que atribueix a l'increment de les despeses major que el dels ingressos, conseqüència, principalment, de les mesures adoptades al primer trimestre de 2019.

Així, detalla que els majors increments es van donar en les prestacions socials, que van créixer un 6,3% per l'augment de les deduccions familiars i les prestacions d'atur, i per la revaloració de les pensions amb l'IPC, així com en la remuneració d'assalariats, que es va incrementar un 5,3%, a conseqüència de l'augment salarial acordat amb els sindicats per als treballadors del sector públic.

Tot això va provocar, indica el Banc d'Espanya, una acceleració del creixement de la despesa pública primària (sense atípics) fins al 5%, la taxa més elevada des de 2009, i molt per sobre del creixement nominal de l'economia.

AUGMENT DEL DÈFICIT ESTRUCTURAL

Així mateix, destaca que l'augment del dèficit estructural al 2019 reflecteix el "caràcter expansiu" de la política fiscal al 2019. D'acord amb les seves estimacions, el nivell de dèficit estructural s'hauria deteriorat en aquest exercici en 1 punt del PIB, fins a situar-se en un nivell proper al 3% del PIB.

L'economia espanyola va mantenir un comportament expansiu a 2019 (+2%)

Per tant, afirma que al 2019 s'haurien compensat les "modestes millores" acumulades durant els anys anteriors, tornant a un nivell similar de dèficit estructural a l'estimat per a 2015-2016. "Això és indicatiu que la reducció observada del dèficit públic durant l'última fase de recuperació s'hauria degut fonamentalment a aquest efecte del cicle econòmic i a la disminució de la càrrega d'interessos", adverteix el Banc d'Espanya.

En aquest sentit, apunta que la Comissió Europea requeria d'Espanya una reducció del seu dèficit públic estructural de 0,65 punts percentuals del PIB al 2019 i un creixement anual de la despesa de les administracions públiques inferior al 0,9%. "Les dades a tancament de 2019 mostren que s'haurien incomplit tots dos requeriments", subratlla el Banc d'Espanya.

No obstant això, recorda que després de l'inici de la crisi sanitària derivada de la Covid-19, la Comissió ha decidit congelar temporalment el marc de regles que conformen el Pacte d'Estabilitat i no exigir-ne el compliment fins que l'economia es recuperi dels efectes de la pandèmia. A més, l'institut emissor afirma que, a conseqüència de la crisi sanitària, el dèficit públic experimentarà al 2020 un augment "molt significatiu", degut tant a les mesures discrecionals adoptades com a l'acció dels estabilitzadors automàtics.

D'altra banda, el Banc d'Espanya destaca que l'economia espanyola va mantenir un comportament expansiu al 2019 (+2%), si bé el seu ritme de creixement va ser una mica inferior al de 2018 (+2,4%), pel menor dinamisme de la demanda interna, que va contrarestar el repunt de la contribució del sector exterior. "Amb tot, l'economia espanyola va presentar més resistència a la deterioració de l'entorn exterior que l'àrea de l'euro, de manera que va conservar un diferencial de creixement positiu", ressalta l'autoritat monetària, que afegeix que les pressions inflacionistes es van mantenir contingudes, malgrat l'ascens dels costos laborals unitaris.

DISRUPCIÓ SEVERA PEL COVID-19

En aquest context, assenyala que l'economia espanyola presentava a principis de 2020 una trajectòria de moderació gradual del ritme del seu creixement, perspectives que s'han vist "completament alterades" per la crisi sanitària de la Covid-19, que afecta "amb virulència" a un número molt ampli de països, inclosa Espanya, i implica una "disrupció molt severa" de l'activitat econòmica, la durada i la intensitat de la qual està envoltada actualment d'una "gran incertesa".

Per part seva, afirma que l'ocupació va continuar augmentant (+2%), encara que a un ritme inferior al d'anys anteriors (+2,7% en 2018), de manera que la taxa de desocupació es va reduir fins a situar-se en un 13,8% a la fi d'any.

En aquest sentit, apunta que la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 22% en 2019 va tenir més impacte en determinats col·lectius. Així, apunta que es va produir una desacceleració de l'ocupació més forta entre els menors de 30 anys, especialment en aquells d'entre 16 i 19 anys, i una pitjor evolució de l'ocupació a les comunitats i províncies amb més presència de col·lectius amb major incidència del SMI.

Finalment, el Banc d'Espanya identifica una sèrie de vulnerabilitats de l'economia espanyola davant pertorbacions negatives, com l'elevat nivell de deute extern, les altes taxes de desocupació, l'"atonia" de la productivitat i l'elevat endeutament públic, la qual cosa limita la seva capacitat de creixement potencial.