El BCE torna a treure el 'bazuca' i incrementa les compres contra la pandèmia a 1,35 bilions

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit respondre a l'efecte de la Covid-19 ampliant el seu programa de compra d'actius contra la pandèmia (PEPP) en 600.000 milions d'euros més, elevant així la potència de foc total del programa fins a 1,35 bilions d'euros.

L'institut emissor també ha decidit ajustar l'horitzó de finalització del programa. Ha allargat durant sis mesos el termini per realitzar compres netes, fins a juny de 2021. Així mateix, els fons que s'obtinguin dels venciments es continuaran reinvertint fins a, com a mínim, finals de 2022. El BCE ha assenyalat que la reducció del balanç d'aquest programa es farà de manera que no suposi una interferència amb la política monetària.

L'organisme presidit per Christine Lagarde ha emfatitzat que totes les compres realitzades sota el PEPP es faran de manera "flexible", per la qual cosa el BCE podrà comprar els actius que consideri, de les jurisdiccions que vegi necessari, sense atendre la proporció de la clau de capital.

Respecte al programa de compra d'actius normal (APP), el BCE no ha fet cap canvi. Continuarà comprant 20.000 milions nets, encara que fins a final d'any disposa d'una potència de compra addicional de 120.000 milions, a distribuir mensualment, segons consideri.

El Consell de Govern ha subratllat de nou que aquestes compres duraran el temps que sigui necessari per reforçar l'"impacte acomodatici" dels seus tipus d'interès, i que acabaran "poc després" que el BCE comenci a apujar el preu del diner.

Referent a això, tal com esperava el consens d'analistes, el BCE ha mantingut sense canvis els tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament al 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit continuarà a un -0,50% i la de facilitat de préstec al 0,25%.

L'institut emissor també ha deixat sense canvis l'orientació a futur, per la qual cosa els tipus es mantindran al seu nivell actual fins que el BCE observi que el pronòstic d'inflació "convergeix robustament" a un nivell "prou a prop, però per sota, del 2%".

INFLACIÓ

El producte interior brut (PIB) de la zona euro va registrar una contracció anual del 3,2% durant el primer trimestre de 2020, comparat amb un creixement de l'1% a mateix període de l'any passat, d'acord amb les últimes dades publicades per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. D'altra banda, la taxa d'inflació interanual de l'Eurozona es va situar el mes de maig en el 0,1%, dues dècimes menys que al març, a causa de la contracció dels preus de l'energia, que van caure un 12%.

De la mateixa forma, la taxa d'inflació subjacent dels països que han adoptat l'euro com a moneda comuna, que és el resultat d'excloure del càlcul l'evolució dels preus de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, es va mantenir estable a un 0,9%.

Respecte a la desocupació, la taxa d'abril de la zona euro, l'última disponible, es va elevar en dues dècimes, fins al 7,3%. En el conjunt de la UE, l'atur va créixer també en dues dècimes al quart mes de l'any, fins al 6,6%. La pròxima trobada del Consell de Govern de l'organisme responsable de la política monetària de l'eurozona se celebrarà el 16 de juliol.