El BCE reitera la possibilitat d'estendre el programa de compres que manté a ratlla el bo espanyol

Cada vegada està menys clar que el 'tapering' sigui imminent. És a dir, que el Banc Central Europeu (BCE) retiri ja el seu programa de compres d'actius de fins a 60.000 milions d'euros mensuals que està previst que continuï com a mínim fins al desembre.

Precisament, és aquest programa unit a la política de tipus al 0% el que limita les rendibilitats del deute públic dels països membres de l'Eurozona. En el cas espanyol, el bo a 10 anys es mou aquest dijous en entorns de l’1,172%, molt per sobre de l’1,16% de divendres. Així i tot, l'escalada de la rendibilitat ha estat limitada per la "distorsió que provoca el BCE" al mercat de renda fixa, segons coincideixen els experts.

El programa està articulat pel seu manteniment com a mínim fins al desembre, que es podrà estendre "més enllà si cal", com va repetir el BCE al setembre, segons recullen les actes publicades aquest dijous. De fet, el Consell de Govern del Banc Central va considerar diversos escenaris en els quals és possible que es prolongui.

L'organisme presidit per Mario Draghi assenyala que "durant els propers mesos ha de decidir sobre el curs de la política monetària més enllà del final de l'any en curs", reconeixent que en la present tardor haurà d'indicar pistes perquè el mercat les incorpori a les seves expectatives i això contribueixi al compliment del seu objectiu, que es limita a portar la inflació a prop, però per sota, del 2% a mitjà termini. "Els membres (del Consell) van reiterar que a la tardor es justifica una decisió sobre els instruments de política del BCE", afegeixen les actes.

FEBLE CREIXEMENT DELS SALARIS

El BCE també va indicar que la recuperació econòmica de l'Eurozona és "forta", però amb "una dinàmica d'inflació moderada". En aquest sentit, assenyala que els estímuls monetaris segueixen sent necessaris per impulsar la inflació mentre segueix sense haver-hi pressions salarials: el creixement anual de la remuneració per empleat va baixar l'1,4% durant el quart trimestre del 2016 a l’1,2% dels tres primers mesos de 2017. És a dir, la corba de Phillips -relaciona taxa d'atur i inflació- no funciona com voldria el banc central. Tot i que les expectatives d'inflació romanen "ancorades", l'autoritat monetària destaca que "el risc de deflació ha desaparegut en gran mesura".

Així i tot, per assolir la fita d'impulsar els preus la fortalesa de l'euro no ajuda. Novament, el BCE ha assenyalat que "la recent volatilitat del tipus de canvi representa una font d'incertesa que exigia un estret seguiment de les possibles repercussions en les perspectives a mitjà termini per a l'estabilitat de preus". No en va, un euro fort suposa importar deflació –s’abarateixen les importacions i s'encareixen les exportacions-.