El BCE manté sense canvis els estímuls contra la Covid i la seva política monetària

El Banc Central Europeu (BCE) ha complert amb les expectatives del mercat i ha mantingut el rumb de la seva política monetària al seu conclave del mes de setembre, l'antepenúltim de l'any. Després que al juny elevés el seu programa de compra d'actius contra la pandèmia (PEPP) a 600.000 milions d'euros, fins a 1,35 bilions d'euros, l'entitat presidida per Christine Lagarde s'ha mantingut a l'espera aquest mes de setembre, quan l'organisme ha publicat les seves projeccions macro.

El BCE ha mantingut sense canvis els tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament al 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit continuarà al -0,50% i la de facilitat de préstec a 0,25%. L'institut emissor també ha deixat sense canvis l'orientació a futur, per la qual cosa els tipus es mantindran al nivell actual fins que el BCE observi que el pronòstic d'inflació "convergeix robustament" a un nivell "prou a prop, però per sota, del 2%". Les reinversions, en canvi, es mantindran durant un període de temps "prolongat" després que comenci a pujar el preu del diner.

Segons el comunicat, "el Consell de Govern farà compres d'actius nets sota el PEPP fins almenys finals de juny de 2021 i, en qualsevol cas, fins que jutgi que la fase de crisi del coronavirus ha acabat", ha assenyalat el banc central en un comunicat. Així mateix, els fons que s'obtinguin dels venciments es continuaran reinvertint fins a, com a mínim, finals de 2022. El BCE ha assenyalat que la reducció del balanç d'aquest programa es farà de manera que no suposi una interferència amb la política monetària.

Respecte al programa de compra d'actius normal (APP), el BCE no hi ha fet cap canvi. Continuarà comprant-ne 20.000 milions nets, encara que fins a final d'any disposa d'una potència de compra addicional de 120.000 milions, a distribuir de manera mensual a la seva discreció.

El Consell de Govern ha subratllat de nou que aquestes compres duraran tant temps com sigui necessari per reforçar l'"impacte acomodatici" dels seus tipus d'interès i que acabaran "poc després" que el BCE comenci a apujar el preu del diner.