El BCE incrementarà el 'QE' a mig bilió, "però anirà amb el fre de mà per Alemanya"

Ha arribat l'hora que el Banc Central Europeu (BCE) faci més. El mercat espera que la presidenta de l'institut emissor, Christine Lagarde, expliqui els detalls, després de la reunió d'aquest dijous, d'un increment en el Programa de Compres d'Emergència per a Pandèmies (PEPP per les seves sigles en anglès) que el consens de mercat dóna per fet. Segons la majoria d'analistes consultats, el banc central ampliarà la seva expansió quantitativa ('quantitative easing' -'QE'-) en quantitat i temps, i anunciarà noves mesures de suport als bancs.

Hi ha consens sobre que les compres s'allargaran fins a setembre de 2021, però existeix dissensió quant a la grandària dels estímuls extra per combatre el virus que, malgrat tot, no seran com els 'QE' il·limitats de la Reserva Federal (Fed) o del Banc del Japó. Així mateix, també existeix preocupació sobre si la decisió del Tribunal Constitucional alemany sobre els límits de la flexibilització monetària pesaran sobre les resolucions del Consell de Govern del BCE.

El volum que estimen les cases d'anàlisis que tingui el nou tram del PEPP abasta una forquilla entre 300.000-400.000 milions, segons Bank of America i 500.000 milions d'euros, en opinió de Konstantin Veit, gestor de PIMCO. “Si el BCE manté el ritme actual de compres en els pròxims mesos, els 750.000 milions d'euros amb què va néixer el programa s'esgotaran a principis d'octubre”, explica Veit, per la qual cosa espera “que el banc central l'ajusti quant a grandària i composició”, ja que és el seu instrument preferit per pal·liar els estralls de la Covid-19 i estabilitzar les condicions financeres, enfront d'altres eines com els TLTRO, que són el vehicle perquè el BCE proporcioni crèdit barat a l'economia real. Això “serà suficient per absorbir l'emissió esperada dels països perifèrics fins -almenys- finals de 2020”, afegeixen per la seva banda els analistes d'Ebury.

No obstant això, aquest augment dels estímuls afegeix encara més incertesa sobre les accions de la Justícia alemanya en el futur. La decisió de l'alt tribunal alemany de principis de maig es referia al "bazuca" de l'expresident del BCE, Mario Draghi de 2015, però projectava una ombra allargada sobre el programa de compres del banc central i fins a on es pot estirar sense col·lidir de nou amb els tribunals alemanys. Per tant, anunciar una extensió a la primera reunió des de la sentència “podria considerar-se una provocació”, comenta Gilles Möec, expert d'AXA Investment Management. Aquest aspecte serveix als analistes de Bank of America per argumentar que, després de la decisió de juny, “es podria recalibrar la grandària de les adquisicions al setembre”.

Con todo, el BCE ha marcado perfil y diversas intervenciones de los banqueros centrales en el último mes apuntan en la dirección de una “rápida y poderosa” actuación con el PEPP, tal como pidió el gobernador del Banco de Francia, Villeroy de Galhau. Es más, el banco central también aumentará el programa de compras habitual en 120.000 millones de euros, según Bank of America y declarará que las compras del programa de la pandemia se reinvertirán a su vencimiento.

Por último, el BCE aclarará el tratamiento de los "ángeles caídos" dentro de los diversos programas de compra de activos, “incluyéndolos como elegibles”, puntualiza Bank of America, mientras el experto de PIMCO prevé “que se apliquen los derechos adquiridos en consonancia con los recientes cambios en el marco de admisibilidad de garantías a fin de evitar la prociclicidad”.

AFINANDO EL IMPACTO DEL COVID EN LA MACRO

Además de estas cuestiones, en la reunión de junio, se prevé que el BCE dejé entrever hasta dónde está dispuesto y será capaz de mitigar los estragos del virus en los mercados monetarios a través de los tipos de interés. Lagarde “reiterará enérgicamente su disposición a hacer todo lo que sea necesario dentro de su mandato”, asegura Veit, pero buscará la manera de no aliviar la presión política sobre 'los Veintisiete' mientras elaboran los detalles del Fondo de Recuperación de la Unión Europea (UE).

Por otra parte, este jueves se conocerán también las previsiones macroeconómicas del banco central que reflejarán el aprendizaje de los hacedores de política monetaria sobre las consecuencias de la pandemia y la “incertidumbre radical” a la que la presidenta del BCE se refirió en la anterior reunión. En comunicaciones recientes, las perspectivas de crecimiento se han cuantificado en el rango de -5% a -12% para este año y los analistas anticipan que se afinará el pronóstico evitando las bandas inferior y superior de esta previsión, pero “probablemente se mantendrá la horquilla entre entre -7% y -9% o, en su defecto -12%”, explican desde Bank of America, “seguido de una recuperación parcial del crecimiento del 5-8% el próximo año (5-10% en un rango más amplio)”.

El mensaje, sin embargo, “es probable que sea claro más allá de los números exactos”, puntualizan. “La incertidumbre es alta, pero si bien el escenario de crecimiento más probable es difícil de identificar, se puede afirmar con más certeza de que la conmoción será profunda y dejará a la economía fuera de combate durante mucho tiempo”, redondean estos analistas.